ACN Barcelona – El canal infantil i juvenil SX3 és l’únic mitjà audiovisual català on la presència femenina supera la barrera del 50%, segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) que analitza les principals ràdios i televisions catalanes. En la resta de mitjans, diu l’informe, “es constata la persistència d’una infrarepresentació clara de les dones”, que és màxima en el canal telemàtic Esport3. És el primer cop que en un informe del CAC la presència de dones iguala o supera el límit del 50% quan s’analitza el conjunt de la programació. La consellera responsable de gènere del CAC, Laura Pinyol, ha destacat que “les dades del SX3 són molt bona notícia perquè és un canal adreçat als més joves i ajuda a construir un marc mental”.
En concret, el canal SX3 presenta una proporció de dones del 61,1% del total. L’anàlisi se centra en els programes (propis o no) i en els informatius dels diversos canals, però no inclou la ficció ni la publicitat. Pinyol ha assenyalat que “el que ens mostra aquest informe és que, tal com hem recollit en estudis anteriors, la presència de les dones continua sent minoritària, malgrat que el període analitzat inclou el 25N”.
El segon mitjà amb més presència de dones és 8tv, amb el 40,7%, seguit, amb valors molt similars, del canal 33 (40,5%) i de TV3 (39,4%), referits sempre al conjunt de la graella. Els següents mitjans, amb percentatges al voltant d’un terç del total, són TVE Catalunya (33,6%), Betevé (32,9%) i Catalunya Ràdio (32,5%). Amb valors més baixos se situa RAC1, amb un percentatge de dones del 26,4%, i el canal especialitzat en esports Esport3, que presenta un percentatge del 19,4%.
Quant als equips dels programes que apareixen en pantalla, la major part de les televisions analitzades presenten una configuració paritària o amb majoria de dones, menys el canal Esport3, on les professionals únicament representen 1 de cada 4 cares visibles.
Aquestes dades es desprenen del darrer informe sobre pluralismes del CAC ‘Els pluralismes i la diversitat en els continguts de la televisió i de la ràdio lineals. Setembre-desembre del 2022’, aprovat al Ple d’aquest dimecres. Aquest és el segon d’una nova etapa en la qual s’han modificat les àrees i els tòpics analitzats. En concret, actualment els informes enfoquen una àrea d’estudi més àmplia i analitzen els diversos pluralismes (social, de gènere, informatiu, territorial i polític). En aquesta línia, el darrer inclou un monogràfic especial sobre el gènere.
A més de l’anàlisi quantitativa, l’informe estudia qualitativament la presència de les dones. Així, mostra que l’edat esdevé un condicionant per a la presència de dones en els continguts de la major part dels serveis de comunicació audiovisuals analitzats. I posa de manifest que les dones se les representa amb més assiduïtat que als homes com a persones joves, però, en canvi, es tendeix a invisibilitzar-les entre el grup de persones grans. De nou, el SX3 representa un cas singular, on l’edat no sembla un element distintiu en la representació entre gèneres. Encara les dones hi apareixen representades amb més freqüència que els homes dins del grup de més de 65 anys.
D’aquesta forma, a tots els mitjans —tret de l’SX3— les dones es representen amb més intensitat que els homes com a actors ocasionals, amb un perfil poc qualificat i mancat de representació pública, “reforçant l’estereotip que relega les dones a l’àmbit privat”. I, a la inversa, a ells se’ls continua associant molt més sovint a activitats professionals relacionades amb l’esport, “contribuint d’igual manera a una mirada reduccionista”.
En aquest sentit, Pinyol ha remarcat que “la presència de les dones és reduïda especialment en àmbits com l’esport o la seguretat” i ha afegit que l’estudi mostra que “es perpetuen estereotips de gènere que fan que les dones s’identifiquen sovint més com a infermeres que com a metgesses o més com a mestres que no pas com a catedràtiques”.
L’estudi destaca, però, que malgrat que “la presència de dones és quantitativament desequilibrada entre les veus polítiques a tots els mitjans generalistes analitzats”, quan s’estudien els rols socials en el marc de la informació, el paradigma canvia: “El polític és justament un dels que més s’associa a les dones, incloent-hi així la seva veu en el debat públic i la presa de decisions, un àmbit tradicionalment androcèntric”.
<strong>Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones </strong>
A banda, coincidint amb la commemoració del 25N, l’informe del CAC també es fixa en el tractament de les violències masclistes en aquells serveis de comunicació audiovisual que compten amb informatius diaris.
Els resultats d’aquesta anàlisi evidencien que l’atenció informativa que es dedica a aquest tema se situa entorn del 3% a les dues televisions generalistes d’àmbit català analitzades (TV3 i TVE Catalunya) i al voltant del 2% a Betevé, uns valors molt similars als dels darrers períodes analitzats. En el cas de les ràdios, el pes d’aquestes informacions se situa al voltant del 4,5%. A més, en els dos mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) suposa el segon ítem informatiu més rellevant del quadrimestre, només superat pel conflicte bèl·lic a Ucraïna.
