ACN Barcelona – El Premi Planeta ha anunciat aquest divendres que els finalistes al certamen són 9 novel·les enlloc de les 10 habituals. Durant la roda de premsa prèvia a la cerimònia d’entrega de premis d’aquest dissabte, el president del grup Planeta, José Creuheras, ha explicat que el treball que s’ha descartat ja s’havia publicat prèviament en una plataforma i que això incompleix les bases del premi que requereix que sigui “inèdita”. Enguany s’han presentat als premis 846 treballs, 200 més que el 2021. Segons han explicat les temàtiques son diverses. S’ha constatat un descens en la temàtica costumista i sobre la Guerra Civil i han augmentat les novel·les històries i negres. També les socials, sobre els canvis de la societat i l’empoderament femení.
El president del grup Planeta, José Creuheras, ha explicat que al llarg dels anys el premi ha rebut més de 26.000 manuscrits per aconseguir el guardó. Creuheras ha tret pit de la salut del sector del llibre perquè “cada cop es llegeix més”. Ha celebrat que els estudis indiquin que es llegeix més, especialment entre el públic jove.
En aquest sentit, Creuheras ha reclamat que les administracions apostin més per la lectura amb un pla de foment i ajudes a les llibreries. A nivell internacional Planeta ha celebrat que el llibre s’hagi “consolidat” en els països veïns i han parlat d’un creixement de vendes entre el 15% i el 20%.
Això sí, han explicat que els índex de lectura encara tenen “recorregut” per créixer comparat amb França i Alemanya. En aquest sentit, han aplaudit mesures som el bo cultural que impulsa el govern espanyol. Segons han explicat, la ficció és el camp que més ha crescut al costat del còmic i la poesia. “Els còmics creixen un 50% cada any”, han destacat.
Els responsables de Planeta han subratllat el paper “tremendament important” de les llibreries i han emplaçat les administracions a “protegir-les més”. Han recordat que a l’Estat les llibreries reuneixen el 40% de les vendes dels llibres i que, per tant, l’ecosistema s’ha de “protegir”.
Pel que fa a la crisi derivada de la guerra a Ucraïna, han explicat que els ha impactat per la falta de paper i per la manca d’hores d’impressió en impremtes. La inflació ha afectat el sector i han calculat que els preus dels llibres s’han augmentat gairebé un 5%, una xifra que no preveuen que augmenti més el proper any.
<strong>Les 9 novel·les finalistes</strong>
Durant l’habitual roda de premsa abans del premi d’aquest dissabte a la Llotja de Mar els membres del jurat han donat detalls sobre les 9 novel·les finalistes.
‘El avionazo, una historia de Frida y Marilyn’ de José Manuel Mata Muñoz és una biografia novel·lada de dues dones excepcionals, Frida Kahlo i Marylin Monroe. Explica la vida de totes dues centrada en el dolor físic i el psicològic.
‘Plumas y arenas’ d’Álex Oneida (pseudònim) parla d’una jove aspirant a actriu que creu que troba l’oportunitat de la seva vida en conèixer un home misteriós que la tracta com si fos la seva actriu personal. L’atracció que acaba sentint cap a ell l’abocarà a la frustració i la sumirà en un mar de dubtes.
‘Magdalena, la mirada del corazón’ d’Ho Hanan (pseudònim) és la història d’una de les grans dones de la Bíblia, Maria de Magdalena, una jove independent que en el seu camí coneix a Jesús de Nazaret.
‘El amante de mi mujer’ de Gabriela Hausmann (pseudònim) parla d’un matrimoni on un amant imaginari finalment es fa realitat. A partir d’aquí s’abordaran tots els temes relacionats amb la feminitat, la soronitat, el poder de l’amor i l’honestedat.
‘A más de siete mil kilómetros’ d’Alma Browncross (pseudònim) explica la història d’un cirurgià que accepta una oferta d’una ONG i viurà una experiència professional i personal “inesperada” just abans de la pandèmia de la covid-19. La seva dona es retrobarà amb un amor del passat.
‘La Ciudad de las ilusiones’ de Manuel Millán Sánchez retrata l’assassinat d’un militar i la posterior troballa de més cadàvers per part de l’inspector encarregat del cas que amenacen la seguretat de l’Exposició Universal de Sevilla 1929.
‘Río arriba’ d’Hoja de Fresno (pseudònim) se situa a finals del segle XVIII, a la colònia francesa de Louisiana que passa a mans espanyoles i diferents ètnies i cultures conviuen en un difícil equilibri.
‘Las debilitades del Füher. Historia de una raza: los pastores alemanes’ de Iñaki Carrera (pseudònim) explica la història d’un jueu durant la Segona Guerra Mundial que acaba intimant amb Hitler a causa d’una passió comuna per la raça de gossos.
Finalment, ‘El arpista’ de David Galindo aborda la història d’un grup d’empleats d’un hotel que investiguen la curiosa desaparició dels clients. Tots tenen en comú que són alemanys i viatgen sols.
