ACN Madrid – El ple del Congrés aprova previsiblement aquest dijous la reforma del Codi Penal que deroga el delicte de sedició, modifica el de malversació per establir penes d’entre 1 i 4 anys quan no hi hagi ànim de lucre, reformula el de desordres públics agreujats, i en crea un d’enriquiment il·lícit per a càrrecs públics. La reforma ha incorporat també una modificació de la majoria que cal al ple del CGPJ per nomenar els dos membres del TC que li pertoquen, així com un canvi per permetre que el govern espanyol nomeni els seus dos magistrats sense haver d’esperar a un acord al CGPJ. La reforma està pendent de la decisió del TC, que ha convocat un ple d’urgència per decidir si –com li demana el PP- atura la tramitació d’aquestes dues últimes reformes.
La reforma arriba al ple del Congrés envoltada de polèmica pel seu contingut i per la seva tramitació exprés. El govern espanyol ha hagut d’afrontar les crítiques de l’oposició de dretes per les suposades cessions a l’independentisme, però també de formacions independentistes com Junts i la CUP, contràries a l’enduriment dels desordres públics, i de barons socialistes del PSOE com Emiliano García-Page i Javier Lambán, que a cinc mesos de les eleccions autonòmiques han criticat els que Sánchez –en paraules de Page- “pacti amb els delinqüents la seva pròpia condemna”.
Derogació de la sedició
La reforma parteix d’un acord entre el PSOE i ERC per a la derogació del delicte de sedició. L’executiu espanyol ho ha justificat per la necessitat d’harmonitzar el Codi Penal a les legislacions europees. La derogació deixa sense efecte part de les sentències del judici del Suprem contra els líders independentistes i cal veure quin és l’abast de la rebaixa del delicte de malversació. L’acord va arribar en paral·lel a l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat per part d’ERC, tot i que les dues parts neguen públicament que les dues qüestions estiguin vinculades.
Desordres públics endurits
L’acord per a la derogació de la malversació es va plasmar en una proposició de llei del PSOE i Podem que incorporava com a contrapartida un enduriment dels desordres públics agreujats, castigats amb fins a tres anys de presó en els casos de pertorbació “rellevant” de la pau pública mitjançant “violència o intimidació”, fet que deixa oberta la porta als jutges per valorar aquesta “intimidació”. Finalment, PSOE i Podem van introduir una esmena per evitar que es pugui atribuir desordres públics als moviments socials quan –com ha fet la PAH- ocupen un lloc públic, sempre que actuïn sense “violència”.
Nova malversació
PSOE i ERC també van acordar una de les modificacions de la llei que han generat més debat, la del delicte de malversació. La reforma distingeix entre diversos tipus de malversació segons si hi ha ànim de lucre personal o no, i rebaixa substancialment –però no despenalitza- els casos d’autoritats que destinen diners públics a una finalitat diferent a la que estaven assignats. Si en aquests casos hi ha un “dany o entorpiment greu del servei” al que anaven destinats els diners s’estableixen penes d’un a quatre anys de presó. Si no és “greu” només inhabilitació de fins a tres anys.
Diverses interpretacions
Tan bon punt es va assolir l’acord, ERC i PSOE van posar de manifest que discrepaven sobre l’abast de la seva aplicació. Els republicans sostenen que no es podria acusar d’aquest delicte els líders independentistes perquè les conductes de l’1-O no són punibles, i en tot cas podrien, com a màxim, ser objecte d’una inhabilitació de tres anys. El govern espanyol sosté que amb la reforma es manté penalitzat amb fins a quatre anys de presó l’actuació dels líders independentistes i, per tant, no s’escapen de la penalització dels seus actes.
Enriquiment il·lícit
Una de les novetats de la reforma és la creació d’un nou delicte d’enriquiment il·lícit. Es tracta de penar amb fins a tres anys de presó els càrrecs públics que no puguin justificar un enriquiment personal superior a 250.000 euros després que –en els cinc anys després d’abandonar el càrrec- li ho demani un òrgan oficial.
Presó per als empresaris que no respectin la llei laboral
La reforma incorpora una altra esmena per castigar amb penes d’entre sis mesos i sis anys de presó els empresaris que incompleixin de manera reiterada la legislació laboral. S’aplicarà als responsables de les empreses que “imposin condicions il·legals” als treballadors amb fórmules que no estan estipulades als seus contractes laborals. Es tracta d’evitar els casos d’empresaris que incompleixen reiteradament la llei malgrat les sancions que se’ls imposen i d’acotar les accions d’empreses que utilitzen falsos autònoms i que incompleixen la Llei rider. Fins ara cometien delictes administratius, i amb la nova norma passarien a cometre delictes penals.
Canvis a l’elecció dels membres del TC
El govern espanyol també ha aprofitat la reforma per intentar resoldre el bloqueig del PP a la renovació del Tribunal Constitucional (TC). La reforma inclou dues esmenes que rebaixen la majoria necessària al ple del CGPJ –de 3/5 a majoria simple- per elegir els dos magistrats que li pertoquen del TC. El canvi de sistema desactivaria el bloqueig que vuit magistrats conservadors estan fent al CGPJ per evitar que l’elecció dels seus membres faciliti un canvi de majories al TC a favor del sector progressista. La reforma també elimina la capacitat del TC de vetar els magistrats proposats pel govern espanyol i permet que l’executiu pugui elegir els seus dos magistrats sense necessitat d’esperar que hi hagi un acord al CGPJ.
Recurs del PP i ple del TC
Tota la reforma podria quedar a mercè d’una maniobra del PP per provar de paralitzar-la. El PP ha presentat un recurs al TC on demana als magistrats que adoptin mesures cautelaríssimes i aturin la tramitació de les dues esmenes sobre la designació dels seus nous membres. El president del TC, Pedro González-Trevijano, ha convocat de manera urgent un ple que hauria de decidir abans de la votació sobre aquesta petició. Trevijano ha encarregat la ponència sobre la petició del PP al magistrat del sector conservador Enrique Arnaldo.
