ACN Brussel·les – En l’inici de la present legislatura, Brussel·les va plantejar el Pacte Verd Europeu com una política estrella. “És un imperatiu per a la salut del planeta, la gent i l’economia”, va remarcar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, en el seu discurs inaugural davant l’Eurocambra. En els darrers cinc anys, però, la Unió ha fet front a la pandèmia o a conflictes com la guerra d’Ucraïna, uns fets que han deixat les polítiques climàtiques en un segon pla. Si bé bona part de les mesures dins el Pacte Verd s’han adoptat, els experts alerten que el programa es pot trobar “en risc” si no es continua fent una aposta decidida, i més encara quan factors com l’auge de la dreta o les protestes de la pagesia poden fer-lo retrocedir.
Malgrat les turbulències durant la legislatura, les ambicions climàtiques de la Unió Europea no han variat. La voluntat continua sent reduir les emissions contaminants en almenys un 55% fins a l’any 2030 -respecte al 1990- i assolir la neutralitat climàtica el 2050. També com a signatari de l’Acord de París, el club comunitari es va comprometre a coordinar la seva estratègia amb altres països per evitar que la temperatura global s’incrementi dos graus centígrads per sobre els nivells preindustrials i limitar l’escalfament a 1,5 graus.
Al llarg dels últims cinc anys, un seguit de mesures -amb més o menys reticències i dificultats per tirar endavant- s’han anat aprovant. S’ha posat en marxa un sistema de comerç d’emissions, s’han impulsat nous estàndards d’emissions per al transport i s’ha aprovat la Llei de Restauració de la Natura, entre d’altres.
I en el marc de reduir les dependències energètiques amb Rússia, la UE ha impulsat un dels plans més ambiciosos dels últims anys, el batejat com a RepowerEU, el qual pretén mobilitzar més de 200.000 milions d’euros fins al 2027 per desconnectar-se de Moscou i accelerar la transició verda.
<strong>Canvi d’escenari </strong>
Les circumstàncies sota les quals es debat el Pacte Verd Europeu, però, són molt diferents de les de fa cinc anys. En l’anterior campanya, el tema s’abordava des d’una perspectiva mediambiental, en un context de mobilització dels joves que es veien representats en figures com l’activista sueca Greta Thunberg. Ara, la carpeta mediambiental ha virat cap a qüestions vinculades a la seguretat estratègica, l’energia i l’autonomia.
“El canvi climàtic continua sent sever, fins i tot pitjor a mesura que passa el temps; però hi ha altres amenaces que veiem més immediates com poden ser la guerra d’Ucraïna, el conflicte entre Israel i Palestina o la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina” apunta la directora general i vicepresidenta del think tank Europe Jacques Delors, Geneviève Pons.
Per la principal responsable d’aquesta organització, el Pacte Verd Europeu “està en risc” degut a la inestabilitat geopolítica dels últims anys. En aquest sentit, subratlla la importància de “mantenir l’accent” en les polítiques climàtiques i mediambientals i “reduir bretxes” en sectors com l’agricultura. “En aquesta legislatura s’ha adoptat prop d’un 80% del que es va proposar en el Pacte Verd Europeu; és un èxit real, però cal fer més”, remarca.
<strong>Paper del sector agrícola </strong>
Sens dubte, un dels grans punts de debat de la present campanya electoral serà el paper que tindrà el sector agrícola en la consecució dels objectius climàtics. Després d’un final de legislatura marcat per les protestes de la pagesia arreu del Vell Continent, les institucions de la Unió van acordar certes mesures per calmar els ànims, reduint la burocràcia al sector o eximint una part dels productors de sancions i controls mediambientals estrictes.
Tenint en compte que el sector agrícola representa el 10% de les emissions contaminants del bloc, les decisions van generar opinions de totes les bandes. Des dels partits d’extrema dreta -en plena alça a les enquestes-, que demanden més facilitats al sector i derogar el Pacte Verd Europeu, fins a les organitzacions més verdes, que rebutgen la idea d’una guerra entre “pagesos versus natura” i posen el focus en la revisió d’acords comercials i de la política agrària comuna (PAC).
Davant aquesta situació, la directora d’Europe Jacques Delors subratlla la importància d’establir “un diàleg” i lluitar “contra lobbies i populistes” per fer entendre a la pagesia que “transformar la forma com produeixen va en favor del seu interès”. Segons Pons, de fet, la manca d’entesa entre els dirigents europeus i el sector agrícola ha estat “un dels grans fracassos de la legislatura” i serà “un dels majors reptes per la següent”.
<strong>Auge de l’extrema dreta </strong>
Precisament l’auge de l’extrema dreta s’ha fet notar en els últims compassos del cicle polític. Lleis com la referent a la Restauració de la Natura van ser aprovades per un marge molt estret al Parlament Europeu, després que una coalició d’eurodiputats del Partit Popular Europeu (PPE), els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) i l’extrema dreta d’Identitat i Democràcia (ID), juntament amb alguns membres dels liberals de Renew, decidissin votar-hi en contra.
La lectura que fan des del think tank Europe Jacques Delors és que un auge dels partits d’extrema dreta “serà negatiu” per a les polítiques climàtiques de la Unió. No obstant això, l’experta Pons es mostra escèptica sobre si finalment el Partit Popular Europeu anirà de bracet amb la dreta més extrema per bloquejar iniciatives verdes. “Com a formació fundadora de la cambra, no els veig fent aliances amb partits d’extrema dreta; potser soc massa optimista, però no els veig fent equip amb euroescèptics”, indica.
<strong>Regles fiscals i inversió </strong>
Sigui per la preservació del medi ambient o l’autonomia estratègica, el que és evident és que caldrà mobilitzar grans quantitats de diners per continuar avançant cap als objectius climàtics i industrials de la Unió Europea.
Sota aquest escenari, els vint-i-set hauran de saber trobar l’equilibri entre impulsar inversions i alhora complir amb les noves regles fiscals, les quals tornen a fixar objectius de dèficit i deute després d’uns anys en què havien estat suspesos per la pandèmia.
En aquest sentit, l’experta del think tank Bruegel, Rebecca Christie, considera que les noves regles fiscals “són equilibrades”. Si bé Pons també coincideix amb aquesta afirmació, assenyala que els estats per si sols no disposen de la capacitat suficient per finançar grans inversions per a la transició verda.
És per això que defensa la creació d’un fons d’inversió verd a nivell comunitari, en el que seria un exercici de cooperació similar al que es va donar durant la crisi de la covid-19 per preservar l’ocupació i impulsar la recuperació econòmica. Instruments com aquest servirien, entre d’altres, per finançar projectes en energies on s’estan dipositant grans esperances. Una d’elles seria l’hidrogen verd, un camp on Catalunya i l’Estat es volen posicionar -i la mateixa Von der Leyen ho va apuntar- com un dels líders de cara als pròxims anys.
<strong>Dependència energètica </strong>
L’estratègia de continuar apostant per una energia més verda va en paral·lel amb la necessitat de la Unió Europea de reduir les seves dependències externes i fomentar la producció d’energia pròpia per abaratir costos i garantir la seva competitivitat. La guerra a Ucraïna ha sigut el toc d’atenció definitiu perquè Brussel·les impulsi de forma decidida un pla d’inversions milionari per desconnectar-se del gas rus i, al mateix temps, avançar en autonomia estratègica.
És en aquest marc en el qual s’han tirat endavant mesures com la Llei Europea de les Primeres Matèries Crítiques, que vol garantir l’obtenció de certs materials considerats de gran importància per a la producció de bateries, turbines o semiconductors i que actualment provenen de forma gairebé exclusiva de la Xina. Els objectius de la UE en aquest camp són el reaprofitament d’almenys un 25% del consum anual de matèries primeres, que almenys un 10% dels productes que s’utilitzin a la Unió provinguin de mines dels estats membres i que el consum anual d’un material concret provinent d’un mateix país tercer no superi quotes del 65%.
Però sense dubte la gran aposta de la UE en matèria d’autonomia estratègica passa pel pla batejat com a ‘REPowerEU’, l’estratègia que té com a meta reduir la dependència energètica de Rússia a través de la mobilització d’almenys 210.000 milions d’euros fins al 2027. Segons els càlculs de la Comissió Europea, la implantació total del pla suposaria un estalvi anual d’uns 100.000 milions d’euros anuals al conjunt de la ciutadania europea i contribuiria de forma substancial a assolir els objectius climàtics de la Unió.
Malgrat les ambicions de l’executiu comunitari, bona part del finançament -uns 190.000 milions d’euros- dependrà de la predisposició dels estats membres d’activar préstecs que tenen disponibles per a altres partides, com ara les que estan vinculades al desenvolupament rural. La Comissió Europea també pretén que la inversió s’elevi a través de la implicació d’inversors privats, tot i que la manca d’avenços en aspectes com la Unió de Mercat de Capitals poden suposar traves.
“La quantitat total disponible en finançament pot ser insuficient per cobrir les inversions necessàries”, alertava el Tribunal de Comptes de la Unió Europea després que es donés a conèixer el pla. Al mateix temps, els auditors lamentaven que la manca d’anàlisis comparatives sobre el potencial de cada projecte “podria reduir la probabilitat d’impulsar actuacions transfrontereres”.
I tot plegat arriba en un context encara marcat per la incertesa derivada dels conflictes geopolítics. Si bé la Unió Europea ha anat adoptant mesures per cobrir-se les espatlles en casos d’emergència -com per exemple la reforma del mercat elèctric-, la dependència del bloc d’altres països continua sent elevada. De nou, caldrà fer equilibris per, d’una banda, avançar cap a una economia més verda i resilient, i per l’altra, mantenir relacions amb tercers que encara són necessaris en tot aquest procés.
<strong>La visió dels partits</strong>
Els més bel·ligerants contra el Pacte Verd Europeu són l’extrema dreta de Vox, que aposten per una derogació de les propostes sota l’argument que perjudiquen “el camp i la sobirania energètica d’Espanya”. Si bé des del PP treuen pit de les mesures impulsades per Von der Leyen, també parlen de polítiques agrícoles “condicionades als incentius” i defensen una rebaixa dels requisits verds.
Els socialistes, per la seva banda, reiteren que val aplicar “mesures de transició justa” i impulsar noves sancions per incompliments, mentre que els seus socis de govern de Comuns-Sumar aposten per objectius de reducció d’emissions més ambiciosos.
Des de les formacions independentistes Junts defensa una PAC alineada amb el Pacte Verd Europeu i que es doni suport als petits agricultors, i ERC reclama un caràcter “més social” de les mesures climàtiques, així com assolir la neutralitat climàtica el 2040 en comptes del 2050.
Finalment, Ciutadans parla d’una Europa “sostenible” i advoca per “una independència energètica que garanteixi la seguretat en el subministrament”.
