ACN Cerdanyola del Vallès – El Museu d’Art de Cerdanyola (Vallès Occidental) ha presentat aquest dimarts diversos dibuixos i gravats inèdits d’Ismael Smith. L’equipament ha renovat la sala dedicada a Smith quan fa 50 anys de la mort de l’artista, amb una nova exposició on també s’exhibeixen quatre escultures procedents del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El museu vallesà vol que l’espai serveixi per difondre la figura d’Smith, un dels artistes més singulars de principis de segle XX que va irrompre en el panorama artístic barceloní en ple auge del Modernisme. El vincle d’Smith amb Cerdanyola va començar quan freqüentava la colònia d’estiuejants amb Enric Granados i altres intel·lectuals de l’època, fet que va marcar part de les seves obres.
El 2009, el Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) va inaugurar l’única sala que existeix sobre l’artista, on es poden veure escultures, dibuixos, gravats, ceràmiques, joies, dissenys i documentació de tota mena. El 2017, el MNAC va realitzar la gran retrospectiva ‘Ismael Smith, la bellesa i els monstres’. Ara, coincidint amb el 50è aniversari de la mort de l’artista, el MAC, com a membre de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, ha rebut el dipòsit permanent de quatre peces d’Smith de gran rellevància procedents del fons del Museu Nacional.
Una de les quatre escultures és l’autoretrat en bronze ‘Nano’, de 1907, que exemplifica el moment àlgid de la seva carrera. També s’ha dipositat la màscara del músic lleidatà Enric Granados, que va inaugurar el casino de Cerdanyola, convertit en l’actual museu. Granados i Smith van mantenir una estreta amistat que es documenta en les diverses obres que l’artista li va dedicar.
Una altra de les peces més destacades és el cap de grans dimensions del Quixot, un enorme guix policromat que Smith va realitzar a la seva etapa americana i que podria ser un model per a un monument no realitzat. Per últim, s’ha afegit a la col·lecció una màscara d’Elisabeth Knapp en ceràmica policromada, adquirida l’any 2018 pel Museu Nacional, i que integra la gran retrospectiva sobre l’artista. Es tracta d’una de les darreres tres úniques peces conegudes que Smith va fer quan estava ingressat a un centre psiquiàtric.
