ACN Barcelona – El Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura (MCPT) considera que a les presons catalanes “es produeix un excés de contencions mecàniques de durada molt superior al que és imprescindible i no sempre plenament respectuoses amb els més alts estàndards dels drets humans”. Així, per exemple, critica que si la contenció s’aplica de nit, es tendeix a deixar la persona immobilitzada fins l’endemà, encara que es mostri tranquil·la i dormi pràcticament tota la nit, quan “en la majoria dels casos la persona podria haver estat desimmobilitzada poc després d’aplicar-li la contenció”. És una de les principals conclusions del seu informe anual sobre el 2022, que analitza diversos establiments de privació de llibertat de Catalunya.
L’informe dedica un apartat sencer a les contencions mecàniques a les presons, analitza estadístiques del 2018 i diversos casos concrets fins el 2020, i recorda que a l’abril passat va entrar en vigor un nou protocol, menys restrictiu que l’anterior i que ja va ser analitzat pel Síndic de Greuges. Així, critica que en algun cas la mesura té caràcter “punitiu” i la forma en què s’aplica “podia considerar-se un tracte degradant”.
El document constata que el procediment de contenció varia en funció de la presó i que habitualment el nombre de funcionaris presents durant la contenció és excessiu. A més, “tenint en compte el que es triga a fer les contencions i la manera com es duen a terme, es constata que alguns professionals de règim interior no estan adequadament formats per aplicar-les”. Això, porta l’MCPT a afirmar que en alguns casos s’ha produït un ús excessiu de la força.
També s’ha detectat que no es garanteix el màxim confort pel que fa a les condicions d’il·luminació, ventilació i temperatura. L’informe assegura que “són pocs” els casos en què les persones han estat temporalment deslligades de manera parcial per fer les seves necessitats fisiològiques bàsiques. També en molts pocs casos es fa una avaluació psicològica de la persona immobilitzada. De fet, en diversos casos es fan informes on s’afirma que l’intern està tranquil però no s’aconsella la finalització de la contenció.
L’MCPT recorda que la fase de desescalada verbal és crucial per reduir al mínim les contencions mecàniques, però el protocol gairebé no en parla i es remet a les guies d’actuació penitenciària (GAP), que no han estat prou publicitades entre els funcionaris penitenciaris. Tampoc es preveu una graduació progressiva en els mitjans de contenció si la desescalada verbal no funciona.
L’MCPT recorda que no s’ha recollit la recomanació del Síndic sobre el fet que les contencions mecàniques en llits de tipus mèdic les facin professionals sanitaris i no pas treballadors de règim interior com ara. Justícia diu que no hi ha prou personal sanitari per fer-ho, i per això l’informe demana al Departament de Salut que aporti més personal.
El protocol, critica l’MCPT, no preveu un temps màxim de contenció. L’informe recorda que les manilles no es poden posar més de 30 minuts i que la subjecció mecànica al llit durant més de vuit hores s’ha de motivar amb un informe. Per això, l’MCPT creu que en lloc de mantenir la mesura indefinidament fins que ja no calgui, s’hauria de d’aixecar el més aviat possible llevat que hi hagi elements clars que indiquin que continua sent necessària.
El protocol tampoc preveu cap procediment d’actuació en cas que es detecti una mala praxi per part dels funcionaris actuants. L’informe de l’MCPT insta les presons a comunicar immediatament les contencions, en temps real, als jutjats de vigilància penitenciària, no quan ja s’han acabat.
La resta de l’informe reitera crítiques i recomanacions d’edicions anteriors, com les condicions de les detencions per part de les policies locals o els centres d’internament juvenils. En total, s’han fet 33 visites presencials, xifra similar al període prepandèmic, de les quals 16 han estat en comissaries dels Mossos d’Esquadra i policies locals. També s’han visitat set presons, una d’elles dos cops, set centres d’internament juvenils i altres centres sociosanitaris i residencials. Entre les visites, destaquen els centres psiquiàtrics de la presó de Brians 1 i de l’hospital Benit Menni, a Sant Boi de Llobregat.
L’informe és el primer redactat sota la direcció de la nova Síndic de Greuges, Esther Giménez-Salinas, però encara s’ha fet en bona part sota el mandat de l’anterior Síndic, Rafael Ribó. A més, els membres del consell assessor encara no s’han renovat i són els mateixos que el mandat anterior.
