ACN Barcelona – El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha presentat aquest dimecres la primera retrospectiva dedicada a l’obra de Daniel Steegmann Mangrané (Barcelona, 1977). Del 16 de novembre al 20 de maig de 2024, l’exposició ‘Una fulla al lloc de l’ull’ aplega dibuixos, pintura, fotografies, hologrames, escultures, pel·lícules i instal·lacions realitzades des de finals dels anys noranta fins a l’actualitat per l’artista establert durant dues dècades a Rio de Janeiro (Brasil). La mostra més àmplia sobre Steegmann Mangrané compta amb una vintena d’obres i s’interessa pels processos biològics i els nous discursos antropològics. Es tracta d’una iniciativa coproduïda amb el Museum of Contemporary Art Kiasma de Hèlsinki.
La retrospectiva compta amb obres que dissolen els aparents dualismes entre natura i cultura, subjectes i objectes, realitat i somni, o visibilitat i invisibilitat. A partir de la biologia i els nous discursos antropològics com a marcs conceptuals, Steegmann Mangrané proposa una visió del món holística, en la qual no hi ha distinció entre els humans i el seu entorn i on les relacions entre tots els elements es troben en un flux constant.
Per l’artista establert durant dues dècades a Rio de Janeiro, la selva tropical no és només un lloc, sinó un ésser viu que encarna les complexitats del món contemporani, ja siguin mediambientals, polítiques o socials, i serveix de metàfora del delicat equilibri i la interconnectivitat de totes les coses. “El canvi climàtic ens recorda que tots formem part del mateix organisme, i que estem entreteixits dins d’una complexa xarxa de relacions de transformació mútua”, han comentat des del MACBA.
Amb influència dels creadors neoconcrets brasilers, l’artista català considera la implicació sensorial com una via d’accés democràtica i sociopolítica a l’obra d’art, que dissol les fronteres que intenten compartimentar “la nostra experiència del món i transforma l’exposició d’un objecte inanimat per ser vist en una entitat en canvi constant per ser experimentada amb el nostre cos i amb tots els sentits”.
D’aquesta manera l’exposició esdevé una coreografia entre l’espai, la llum, els objectes i les persones. La mostra convida el visitant a implicar-se físicament, sensorialment i intel·lectualment a reconfigurar la relació amb la natura.
A banda de la mostra també s’ofereix una publicació de l’artista on s’hi plasma un cicle visual circular que comença amb les primeres obres de l’artista i avança cap als seus treballs més recents, per tornar a l’origen conceptual i material que ha definit la seva carrera.
