ACN Barcelona.-Caramels, piles de papers, rellotges, cortines o tanques publicitàries són alguns dels materials de què se servia Felix Gonzalez-Torres (Guáimaro, Cuba, 1957 – Miami, EUA, 1996) per crear unes obres amb potència visual i força poètica que a més animen interactuar-hi. 40 de les seves creacions s’exhibeixen ara al MACBA dins de l’exposició ‘Felix Gonzalez-Torres. Política de la relació’, amb una lectura molt política que sosté que el seu art es pot llegir com una crítica al conservadorisme social, les actituds homòfobes i com un advertiment sobre l’auge de la ultradreta. La mostra s’expandeix més enllà del museu, amb obres en espais com la seva façana, la Rambla del Raval, el lateral de L’Auditori de Barcelona o el Pavelló Mies van der Rohe.
‘Felix Gonzalez-Torres. Política de la relació’ s’inaugura divendres i brinda l’oportunitat de presentar una nova lectura d’un dels artistes més influents del segle XX, posant l’accent en la seva relació amb l’estat espanyol, el continent americà i el Carib, i incidint en qüestions com la memòria, l’autoritat, la llibertat i la identitat nacional.Per Gonzalez-Torres, el que és personal és polític, i en les seves obres explora el diàleg entre el que és privat o invisible i el que és públic. Les seves obres desafien l’espectador mitjançant estratègies i codis clandestins, com l’ús subtil del llenguatge en els seus títols, que en alguns casos esdevenen una mena de contrasenya, o amb l’ús recurrent d’objectes aparellats, els quals, com a símbols d’igualtat, poden al·ludir a l’amor homosexual alhora que defugen la censura. Fins i tot va renunciar a posar els accents que -formalment- haurien de dur el seu nom.L’exposició, comissariada per Tanya Barson, aplega una quarantena d’obres organitzades en quatre sales, cadascuna centrada en un conjunt d’idees: una lectura política de l’obra de Gonzalez-Torres; la noció de parella; l’aspecte existencial i, finalment, el patriotisme i el militarisme connectats amb el masclisme i el desig homoeròtic. L’exposició també subratlla la influència formativa de Gonzalez-Torres en l’estètica queer.La mostra s’expandeix més enllà de l’edifici del MACBA amb obres com “Untitled” (It’s Just a Matter of Time), de 1992, una possible alerta sobre l’amenaça de l’extrema dreta que s’exhibirà a la façana de L’Auditori de Barcelona, entre d’altres espais de la ciutat i rodalies; la instal·lació ‘Untitled’ (Loverboy), de 1989, composta per unes cortines de tela translúcida que tenyiran de blau (color que en l’obra de l’artista s’associa a l’amor, la bellesa i la por) el Pavelló Mies van der Rohe; i ‘Untitled’ (America), de 1994, que es podrà veure a la façana del MACBA i a la Rambla del Raval. Amb aquest seguit d’intervencions el comissariat subratlla com la pràctica de Gonzalez-Torres qüestiona les nocions d’espai públic i privat, així com el lloc i la manera en què s’experimenten les obres, “consideracions que revesteixen més importància encara en el context actual de pandèmia”.Vint anys després de l’última exposició monogràfica de Gonzalez-Torres a l’Estat, que va ser comissariada per Nancy Spector en col·laboració amb Gloria Moure al CGAC, 1 i deu anys després de l’última monogràfica a Europa, ‘Felix Gonzalez-Torres. Política’ de la relació proposa una nova línia de recerca que vol posar en qüestió qualsevol lectura essencialista de la seva obra a partir d’una única idea, tema o identitat.
