ACN Barcelona – ‘La fugida’ s’estrenarà aquest dilluns al DocsBarcelona i el 18 de juny, al ‘Nits sense ficció’ i a la plataforma 3Cat. El documental, de Josep Morell Feixas, Guillem Sánchez Marín i Marc M. Sarrado, retrata la impunitat dels delictes d’abusos sexuals de dos sacerdots jesuïtes i traça la ruta d’impunitat de Lluís Tó i Francesc Peris de Barcelona a Bolívia. Josep Morell ha agraït la valentia de les víctimes i ha destacat que amb elles han fet “un viatge a la part més fosca de la condició humana”. El documental és una coproducció de 3Cat amb ‘El Periódico’ i Ottokar basada en la investigació de 8 anys del periodista d’’El Periódico’ Guillem Sánchez sobre els abusos als col·legis religiosos.
Com és que Lluís Tó i Francesc Peris, acusats d’abusos a menors als col·legis dels jesuïtes a Barcelona, van anar a parar a Bolívia quan se’ls va descobrir? Per què la Companyia de Jesús va permetre que continuessin atacant noves víctimes al seu nou destí? ‘La fugida’ descobreix el rastre depredador dels dos abusadors entre la capital catalana i Bolívia.
El 1992, una sentència pionera condemnava a dos anys de presó el jesuïta Lluís Tó per abusos a una alumna de 8 anys del col·legi Sant Ignasi de Barcelona. Poc després, els jesuïtes enviaven Tó cap a Bolívia, on va treballar a diverses parròquies de l’Alto. Només uns anys abans hi havia aterrat també Francesc Peris, del col·legi dels jesuïts de Casp, on ja s’havien rebut queixes. Tots dos acumulen ara denúncies d’exalumnes que han decidit fer públics els abusos i reclamar una reparació. Tó ja ha mort i Peris envelleix en una residència. Al documental, la Companyia de Jesús demana perdó i nega que hi hagi cap patró per encobrir els pederastes. ‘La fugida’ traça la ruta d’impunitat dels dos sacerdots de Barcelona a Bolívia; descobreix noves víctimes, i recull la indignació de totes elles en saber que van continuar atacant nens i nenes a un costat i l’altre de l’Atlàntic.
El codirector de ‘La fugida’ Josep Morell ha agraït en la presentació d’aquest dilluns la valentia de les víctimes: “Una cosa és atrevir-se a explicar-se en un diari, com algunes ja havien fet, on la repercussió és una, i l’altra, és atrevir-se a fer-ho en un documental per a la televisió i el cinema, on l’audiència és molt més gran”. Morell ha remarcat que “això va implicar un treball amb profunditat dels personatges i una gestió molt complexa. Amb elles hem fet un viatge a la part més fosca de la condició humana i volem que la gent que vegi el documental també el faci”.
Marc M. Sarrado, també codirector, ha incidit un cop més en la voluntat de servei públic del documental: “Moltes vegades, les propostes per realitzar projectes d’aquesta dimensió argumental venen de fora de la televisió i es converteixen en produccions associades. En aquest cas, però, es tracta d’una proposta que sorgeix de 3Cat. Una aposta per una història incòmoda de veure i assumir com a societat, però que s’havia d’explicar per fer-hi justícia”.
Per la seva banda, Guillem Sánchez, el periodista d’’El Periódico’ responsables de les investigacions en les quals es basa el documental, ha confessat que portava tants anys amb aquest tema que, en el cas de Lluís Tó, tenia una espina clavada: “Volia saber i entendre què havia passat el 1992, quan després de la denúncia dels pares de l’Alesandra, Tó va marxar del col·legi Sant Ignasi. S’havia especulat sobre què havia passat amb ell. El documental destapa aquesta part, amagada fins ara, que passava a l’altra banda de l’Atlàntic”.
Sánchez agraeix també el paper de les víctimes que s’han atrevit a parlar i explicar la seva dolorosa experiència: “Es dona veu a les víctimes, a través d’elles entenem la gravetat dels fets, i es posa llum a un encobriment on va participar la institució dels jesuïtes i també una conxorxa de la societat catalana perquè hi ha implicats advocats, psicòlegs i psiquiatres”.
<strong>‘Nits sense ficció’</strong>
El cap del Departament de Documentals de TV3, David Bassa, ha explicat que ‘La fugida’ és l’aposta “més forta del ‘Nits sense ficció’ d’aquesta temporada. En el nostre exercici de servei públic tenim el deure de retratar els punts foscos i controvertits de la societat per tal de provocar canvis, i aquest documental ho fa”.
En aquest sentit, Bassa ha afirmat que ‘La fugida’ retrata “com els pederastes, un cop denunciats i fins i tot condemnats, no només no eren castigats sinó que se’ls ajudava a fer les Amèriques. S’explica com era aquesta via de fugida, que no era excepcional sinó que era un patró”. Així mateix, ha afegit, “també s’hi descobreixen testimonis fins ara mai fets públics, i s’aconsegueix també que hi surti la comunitat dels jesuïtes demanant disculpes”.
Per la seva part, Anna Petrus, directora artística de DocsBarcelona, ha dit que un dels compromisos del DocsBarcelona “és erradicar qualsevol mena de violència i apostar per la millora i el canvi. ‘La fugida’ ho compleix”, ha reblat.
