Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El cineasta francès Erik Bullot explora les relacions entre el cinema i el procés al documental ‘Octubre a Barcelona’

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-El director francès Érik Bullot (Soissons, 1963) ha estrenat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el documental ‘Octubre a Barcelona’, una investigació sobre la relació del cinema i el procés sobiranista basada en l’experiència d’un taller d’investigació fílmica. Segons ha explicat el director en una entrevista a l’ACN, el documental es proposava “pensar una situació política amb la gramàtica del cinema”, i per a la seva realització, del 25 al 27 d’octubre de 2019, onze estudiants i cineastes, la majoria d’ells residents a Catalunya, es van reunir a Barcelona per a reflexionar sobre la possibilitat d’una pel·lícula sobre el procés català.

Per a ell, parlar del procés amb una mirada des del cinema li sembla molt instructiu i rellevant i ha donat com a resultat una “pel·lícula d’assaig” com a subcategoria dintre del cinema documental, ja que Bullot no volia fer un documental clàssic com els que ja existeixen sobre el procés: “Jo el que volia era filmar una conversa entre persones que no són catalanes però viuen a Barcelona, i sobretot veure com funciona la possibilitat d’un diàleg”.En aquest diàleg va triar estudiants i cineastes amb un anunci posat pel CCCB que va rebre una quarantena de propostes: “El repte va ser combinar una pluralitat diversa” entre els participants, entre els quals hi ha ciutadans d’Argentina, Colòmbia o Madrid, ja que al director li interessava fer una “barreja” d’opinions basada en la “diversitat”.Un procés “molt fílmic”Bullot ha afirmat que li interessava la capacitat del procés de canviar les coses i la possibilitat de donar lloc a una nova situació, enmig d’unes dures relacions entre el govern central i Catalunya “molt fílmiques”. De fet, per a ell, tot el procés des del referèndum és una sèrie d’esdeveniments que té “alguna cosa de teatral”, amb un important paper de les imatges en el discurs: “Això em sembla una disseminació del cinema dins de la política”, ha afirmat.A banda, el cineasta proposa al documental el paper del guió seguit pels independentistes o més aviat la seva “improvisació”, un tema que considera també molt cinematogràfic: “Tenien una agenda o no?”. En realitat, el que el va moure a rodar aquest documental va ser explorar les possibilitats del que “no va succeir”: “La meva pregunta és si el procés és una repetició que va cap a un nou fracàs o hi ha potència d’una situació nova”, ha afegit. I aquest és el mateix guió que segueix en la producció del documental, ja que no tenia a priori un guió preestablert, sinó més aviat un guió com el dels independentistes, “més abstractes”.”Hem volgut fer una pel·lícula amb la mateixa forma performativa: no de parlar per si mateixa del procés però d’estudiar les condicions de possibilitat d’una pel·lícula sobre el procés”, ha explicat. Pel que fa a la selecció d’imatges, ha detallat que tenia centenars de recursos audiovisuals sobre les manifestacions, i que cadascun dels participants en va triar un parell.Tanmateix, l’aposta del director és minimalista, davant del “flux” continu d’imatges del procés. A més a més, les converses són en blanc i negre, hi ha moments en què l’espectador veu la pantalla negra, i hi ha també hi ha dissociacions entre la imatge i el so “en un procés d’independència entre les imatges i el so”.El cineasta va viure als anys noranta un parell d’anys a Barcelona, i tenia una beca per treballar sobre el regionalisme i la identitat. Ha recordat que en aquella època hi havia entre un 10 i un 15% d’independentistes, i ha afegit: “Però sempre he tingut el sentiment que un dia Catalunya serà independent. Crec que és una cosa que passarà”, tot i que és una intuïció i els fets no li donen la raó de moment, ha remarcat.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió