La “democràcia” de no votar a ERC i a Jovent Republicà
El Jovent Republicà ha confirmat que la seva diputada al Parlament, Mar Besses, votarà a favor dels pressupostos pactats entre ERC i el Govern del PSC. La decisió, lluny d’haver estat sotmesa al veredicte d’una votació democràtica, s’ha pres per la via del consens tàcit i sense registrar cap vot formal en el Consell Nacional. Aquesta fórmula reprodueix exactament la mateixa dinàmica viscuda dilluns passat en el Consell Nacional d’ERC, on la direcció liderada per Oriol Junqueras va esquivar l’urna i va validar el pacte sense el vot dels consellers nacionals.
Silenci a les urnes per por a la ruptura
La tendència fixada per la cúpula d’ERC d’aprovar acords transcendentals sense votar s’ha estès completament a les seves joventuts. L’organització juvenil ha evitat que els seus membres es posicionessin formalment per escrit o a mà alçada. En un comunicat oficial, l’òrgan admet que la decisió de donar suport als comptes “implica assumir contradiccions” molt profundes amb el seu propi programa polític.
Davant el perill d’una fractura interna o d’un vot de càstig que comprometés la majoria absoluta de 68 diputats que manté vius els comptes amb el PSC i els Comuns, el Jovent Republicà ha optat per no obrir les urnes. Aquest fet xoca amb el precedent de la investidura de Salvador Illa, on sí que es va debatre un “sí crític”, i amb les advertències prèvies de la mateixa Mar Besses, qui havia assegurat que trencaria la disciplina de vot si ERC cedia davant les exigències del PSC. Recordem que la SG, Elisenda Alamany va dir recentment que caldria que la militància votès sobre un acord com aquest de pressupostos.
La militància, apartada de les grans decisions
Aquesta nova cultura política de no votar decisions d’alt voltatge estratègic ha generat malestar a les bases. Durant el Consell Nacional de la formació matriu, diverses veus van exigir formalment una votació que la direcció va rebutjar de ple. Oriol Junqueras va defensar aquesta postura assegurant que “es vota on toca votar-se” i que la militància ja escull les línies generals cada dos anys en els congressos del partit.
Amb aquesta maniobra, la direcció d’ERC i les seves joventuts esquiven definitivament la consulta a les bases que sectors del partit havien reclamat obertament. La decisió final s’ha blindat sense cap consulta ciutadana ni interna, prioritzant l’estabilitat de l’executiu català per sobre del contrast de vots de l’afiliació.
