ACN Barcelona – El Centre Delàs d’Estudis per la Pau ha publicat un nou informe que analitza les relacions entre les empreses transnacionals, el bel·licisme i l’emergència climàtica. Les autores conclouen que cal redirigir els pressupostos militars cap a l’abordatge de l’emergència climàtica, per tal de “protegir els ciutadans de les amenaces reals que afronten”. El document sosté que el cost total de la violència al món el 2019 va ser el 10,6% del PIB mundial, mentre que la inversió que es requeriria per assolir els acords de la cimera climàtica de París seria només de l’1%. Pel que fa als objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides, tindrien un cost del 5%, la meitat del de la violència.
L’informe analitza la situació actual posant el focus sobre la xarxa d’interessos i poder global, “dirigida per molt pocs actors supranacionals privats que controlen empreses i governs”. Uns actors que, sosté, treballen “directa i indirectament”, per impedir aquelles mesures que podrien apaivagar la crisi ambiental planetària i les seves conseqüències. “N’és una mostra el fet que a la reunió de la COP26 a Glasgow els representants dels lobbies energètics eren 503, més que els representants de qualsevol país i més que la suma de les vuit delegacions dels països més afectats per la crisi climàtica”, assenyala.
Aquesta connivència entre la indústria fòssil i el negoci de les guerres queda il·lustrat en un altre fet que recull la publicació: l’any 2022, “en un entorn geopolític marcat per les guerres”, per la carrera armamentista i per la previsió d’increment dels pressupostos militars, les empreses del negoci fòssil han aconseguit rècords de beneficis gràcies a la guerra.
També es reflecteixen les relacions entre l’augment de la inseguretat i la precipitació de les tensions que poden conduir al conflicte. Així, considera, que la crisi climàtica jugarà un paper en la precipitació de conflictes armats a països vulnerables, la qual cosa generarà una roda de violència.
Finalment, el document analitza les Estratègies de Seguretat de l’OTAN, la UE i Espanya, i mostra com aquestes organitzacions i actors es posicionen “en relació a la crisi” cada cop més pronunciada per l’escassetat de les energies fòssils que, en alguns d’aquests documents s’esmenten com una amenaça a la seguretat energètica, vaticinant nous conflictes entre potències.
A més, recorda que la despesa dels països de l’OTAN suposa ja més de la meitat (el 56%) de la despesa militar mundial. La despesa militar dels països de la Unió Europea és de, com a mínim, 162.000 milions d’euros (MEUR). La despesa militar russa està per sota dels 50.000 MEUR i la dels EUA és de 561.000 MEUR.
“La tendència global és que la despesa militar augmenti els propers anys. Tant aquest augment de despesa com els programes de modernització tecnològica i les operacions militars de l’OTAN o de la UE fora d’Europa són possibles potenciadors d’un increment d’emissions”, conclou.
