ACN Barcelona – El 70,9% dels crítics d’art i comissaris compaginen l’activitat amb una altra feina, segons l’informe ‘Radiografia de la professió de la crítica d’art i del comissariat’ presentat ahir dimecres pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). La dedicació exclusiva és “poc usual”, del 23,2%, i la compaginació amb altres activitats es fa “generalment per necessitat, sigui per motius econòmics, precarietat o manca d’oportunitats”. Malgrat nivells d’instrucció, formació i anys d’experiència “elevats”, el nivell d’ingressos és “mitjà-baix”, inferior als 15.000 euros anuals, i sovint (47,9%) els professionals tenen “alguna dificultat per arribar a final de mes”. Les pràctiques curatorials i la docència aporten el 42,1% dels ingressos.
La investigació també indica que treballar per compte propi és la relació laboral “més freqüent”, sigui de forma única (40,1%) o combinada amb una feina per compte d’altri (22,5%), “fins i tot entre els que treballen principalment per al sector públic”. El 16,2% disposa d’un contracte indefinit.
Un altre element detectat a partir de l’enquesta és que és “freqüent” desenvolupar tasques no remunerades dins el sector. En global es duu a terme un tipus de tasca no remunerada per cada 2,7 tipus de tasques remunerades.
Les dades obtingudes per l’estudi també indiquen que les persones que es dediquen a la crítica de l’art i al comissariat disposen d’una llarga trajectòria professional —de mitjana fa 21,8 anys que s’hi dediquen— i un elevat nivell d’instrucció —el 94,9% té estudis universitaris i el 76,3% ha cursat estudis de postgrau, màster o doctorat.
Pel que fa als encàrrecs professionals, gairebé la meitat es materialitzen amb un acord verbal i només el 39,4% ha signat algun contracte per escrit durant el darrer any.
L’informe es va presentar a l’Auditori de la Fundació Miró de Barcelona, on Vinyet Panyella, presidenta del CoNCA, va reafirmar el compromís de l’entitat amb la lluita pels drets dels diferents professionals de la cultura. “És urgent regularitzar i millorar les condicions laborals de la professió de la crítica d’art i del comissariat per arribar a uns mínims que permetin poder-la exercir amb plena llibertat i amb plena dedicació”, va reivindicar.
“Som molts, estem molt ben formats, però el nivell de precarietat estructural de la professió és molt alt”, va lamentar, al seu torn Albert Mercadé, president de l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA).
L’estudi també presenta un seguit de recomanacions per millorar la situació del col·lectiu, com ara regularitzar la professió, incrementar els recursos i el finançament que hi destina l’Administració pública o apujar la retribució dels honoraris d’acord amb el nivell d’experiència i les funcions que es desenvolupen.
