Dimecres, 23 de juny de 2021 - Edició 1063
La República

El 2020, l’any més complicat per encertar les previsions econòmiques: “Hem pecat d’ingenuïtat”, reconeixen els experts

ACN Barcelona.-L’any 2020 es va convertir en el més complicat per encertar les previsions sobre l’evolució de l’economia a Catalunya. Si bé és cert que a finals d’any les previsions […]

Avatar
Agències 24/03/2021

ACN Barcelona.-L’any 2020 es va convertir en el més complicat per encertar les previsions sobre l’evolució de l’economia a Catalunya. Si bé és cert que a finals d’any les previsions eren força acurades, les dades que es van presentar entre maig i juliol distaven força de les reals. A Catalunya, el Govern va presentar les previsions més optimistes, mentre que el BBVA va ser l’entitat que millor va intuir el comportament de l’economia. Enguany, les disparitats no eren de dècimes, sinó de punts percentuals, i els experts reconeixen la dificultat de la situació. “Hem pecat d’ingenuïtat”, assenyalen des de Funcas. Malgrat tot, els experts creuen que les previsions el 2021 seran força més precises i apunten a creixements entorn el 6% per l’economia catalana.

Els tres organismes que es dediquen a fer previsions sobre l’economia catalana –el Govern, la Cambra de Comerç de Barcelona i BBVA Research- van apuntar en diferents direccions. Segons va publicar l’Idescat la setmana passada, el PIB català va caure un 11,5% en termes interanuals l’any 2020, una xifra que el BBVA va endevinar de forma bastant encertada el juliol. L’entitat bancària va pronosticar una caiguda del PIB del 12%, intuint que les mesures de confinament durarien més temps de l’esperat, que les restriccions de mobilitat reduirien considerablement la demanda interna i que el turisme patiria una forta caiguda d’ingressos.La Cambra de Comerç de Barcelona es mostrava un pèl més optimista, tot i que aviat va refer les seves previsions. Al maig, l’ens cameral va situar la caiguda del PIB català entre el 7,3% i el 10,1%, i condicionava l’evolució a l’efectivitat de les polítiques públiques. Dos mesos després, i veient l’arribada de la segona onada, va situar la contracció de l’economia entre el 10,3% i el 13%. El Govern, en canvi, plantejava una caiguda del 7,6% a principis de maig, la menys accentuada de totes. En la següent revisió del mes d’octubre, l’executiu estimava una caiguda del 10%, encara per sota les dades reals.A l’estat espanyol, la situació va ser la mateixa. Segons dades recollides pel centre d’anàlisi Funcas -que cada dos mesos publica un informe sobre les previsions dels diferents gabinets d’estudi de l’Estat- la majoria d’experts van apuntar, inicialment, a caigudes inferiors a les reals. El 2020, el PIB espanyol es va enfonsar un 11%, una xifra que només va encertar l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), en les seves previsions del maig. Dels 18 centres d’estudis inclosos en l’estudi de Funcas a finals del primer semestre, tan sols dos van apuntar a una caiguda superior a l’11% -Repsol i Solchaga Recio&Asociados-, mentre que la resta van apuntar a la baixa. Els que més es van desviar de l’escenari real van ser el Centre de Predicció Econòmica (-6,6%), CaixaBank Research (-7,2%) i BBVA Research (-8%). No obstant això, a finals d’any les disparitats es van anar reduint, presentant desviacions de no més de cinc dècimes respecte a les dades finals.Un marge d’error acceptableTots els experts consultats per l’ACN apunten en la mateixa direcció. El 2020 ha estat un any “extremadament complex” i marcat per “una gran incertesa”. És per això que, a diferència d’exercicis anteriors, obtenir un marge d’error més ampli era acceptable. “En situacions com aquesta hi ha un marge d’error bastant aleatori”, defensa el cap del gabinet d’estudis econòmics i d’infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Ramon Rovira. “Hi havia un desconeixement absolut sobre què comportaria l’estat d’alarma i com evolucionaria la situació epidemiològica”, apunta en la mateixa línia l’autor de la Diana Esade, Carlos Victoria, un informe similar al de Funcas que avalua el grau de precisió de les diferents previsions econòmiques a l’Estat. De fet, durant el mes de març –poc abans de l’estat d’alarma- la majoria de panells d’experts apuntaven a un creixement del PIB espanyol pel 2020 d’entre l’1,5% i l’1,8%, a l’espera de l’impacte que tindria la covid-19 sobre l’economia.Per Rovira, però, hi ha certs límits. “Hi ha esdeveniments totalment imprevisibles, però un cop coneguts, el marge d’error hauria de ser de dos punts amunt o de dos punts avall com a màxim”, comenta.Per altra banda, algunes veus afegeixen que enguany, més que previsions econòmiques, s’han publicat hipòtesis. Així ho indica l’economista sènior de Funcas, María Jesús Fernández, que ha avaluat detingudament els estudis que han publicat els diferents panells d’experts. “Aquest any era més necessari que mai llegir la lletra petita de cada informe: saber què passarà amb el turisme, com evolucionarà la vacunació o què passarà amb els fons europeus”, explica.Repensar els modelsLa pandèmia també ha obligat a repensar els models de càlcul per encertar l’evolució de l’economia. Normalment, les previsions s’obtenen a través de la demanda. “Es tenen en compte indicadors com el consum, la despesa pública, la inversió privada o les exportacions”, explica María Jesús Fernández, de Funcas. Aquest any, però, s’ha obtingut l’evolució de l’economia a través de l’oferta.”Si saps que el sector de la restauració estarà completament tancat i quin és el seu pes sobre el PIB, serà fàcil fer una extrapolació”, comenta Rovira. La gran incògnita, doncs, ha estat esbrinar quins efectes han tingut les mesures per frenar la pandèmia sobre la renda disponible dels ciutadans.Rovira creu que, en el cas de Catalunya, les previsions han estat força exactes dins la incertesa. “Aquí teníem un avantatge, i és que el sector turístic té molt pes en l’economia; el fet que estigués tancat ens va permetre encertar-la molt més”, afirma.Fiabilitat de les previsions pel 2021Un altre punt en què coincideixen els experts consultats és la precisió de les dades del 2021. Tots creuen que, tot i el clima d’incertesa, les previsions seran molt més fiables que les de l’exercici anterior. “Cal esperar que la campanya de vacunació avanci i que les variants del virus no alterin radicalment la situació”, apunta Rovira. “L’escenari que ens espera aquest any té una naturalesa molt diferent, i les previsions haurien de ser més precises”, afegeix Carlos Victoria.De fet, l’autor de la Diana Esade creu que la demanda es recuperarà aviat, tot i que també veu “imprescindible” evitar la destrucció d’empreses perquè aquesta es consolidi. Per altra banda, Rovira subratlla la importància de la política econòmica i de com s’aprofiten els fons de recuperació de la Unió Europea. Des de la Cambra ja s’atreveixen a fer previsions i apunten que el creixement per aquest 2021 de l’economia catalana se situarà al voltant del 6%, en línia amb el que va publicar aquest dimarts el Banc d’Espanya.