ACN Barcelona – Els Mossos d’Esquadra han desmantellat un grup criminal d’origen asiàtic que tenia capacitat per blanquejar un milió d’euros cada setmana procedent del narcotràfic. La investigació ha durant més de dos anys i ha acabat amb 25 detinguts, dels quals set han ingressat a la presó. Els investigadors han intervingut més de 4 milions d’euros en efectiu i 300 quilos de marihuana. Els líders del grup movien enormes quantitats de diners provinents del narcotràfic que, a canvi d’una comissió, posaven a disposició d’altres organitzacions criminals que operaven en diferents països europeus. És l’entramat de més dimensió investigat mai a Catalunya vinculat al blanqueig i al tràfic internacional de marihuana.
El dispositiu es va portar a terme el passat 26 de novembre a Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb entrades a Sant Joan Despí i Sabadell. Hi van participar 500 mossos, amb 30 escorcolls, dels quals un a Màlaga i dos a Castelló.
La investigació va començar a principis del 2022, quan els Mossos van relacionar diferents investigacions vinculades amb importants intervencions de diners en efectiu a persones de diferents nacionalitats que, tot i que en un principi podien semblar inconnexes, tenien com a nexe d’unió ciutadans d’origen asiàtic pertanyents a una mateixa organització especialitzada en el blanqueig internacional de diners.
Els Mossos remarquen que aquesta investigació es considera la més profunda i laboriosa que ha fet mai el cos per estudiar el mecanisme que permetia que l’organització mogués els diners d’origen criminal amb destí a altres grups especialitzats en el tràfic de drogues a canvi d’una comissió d’entre el 3 i el 5%.
<strong>Indicis a una zona comercial de Badalona regentada per ciutadans asiàtics</strong>
Durant els darrers anys, els Mossos havien acumulat indicis sobre aquest grup, que operava especialment en una zona comercial de Badalona on la gran majoria de locals i naus comercials són regentades per ciutadans asiàtics. La policia catalana destaca la dificultat per investigar aquesta comunitat, ja que es caracteritza pel seu gran hermetisme i utilitza habitualment canals de comunicació de difícil accés policial, i amb relacions molt tancades entre els seus membres.
Malgrat això, els investigadors van determinar que el grup tenia forts vincles amb altres estructures criminals que operaven en diferents països europeus. Per arribar a aquesta conclusió, es va intercanviar diferent informació amb Europol a través d’Ordres Europees d’Investigació.
Una de les característiques que més va sobtar els investigadors va ser la facilitat que tenia l’organització per moure ràpidament enormes quantitats de diners. Els Mossos van considerar que l’entramat criminal investigat desplaçava setmanalment un milió d’euros que posava a disposició de diferents grups criminals a canvi d’una comissió pactada.
Una altra circumstància que va dificultar la investigació policial era l’existència de diferents localitzacions (naus industrials, domicilis particulars, locals comercials) que utilitzaven com a punt de contacte entre l’organització investigada i el contacte del grup criminal que volia contractar els seus serveis. Aquesta estratègia els hi permetia, per un costat, dificultar l’acreditació de l’entrega o recepció dels diners per part de la policia, i per l’altra, permetre una activitat contínua de moviment de diners independentment de la identificació policial d’una d’aquestes ubicacions.
Un dels principals investigats de la facció asiàtica que integrava l’organització criminal va estar vinculat a moviments de criptomonedes per valor de 30 milions d’euros des del 2021. De fet, aquest era un altre sistema utilitzat per l’organització per blanquejar diners, i això va suposar un obstacle afegit a la investigació policial.
<strong>Un “gran banc clandestí” al servei del blanqueig de capitals</strong>
Els investigadors han pogut acreditar que la forma de blanquejar diners que utilitzava aquesta organització criminal era a través de tres mecàniques delictives diferents. En primer lloc, utilitzaven sistemes de compensació de diners entre països amb delegacions d’origen asiàtic ubicades a diferents punts de la geografia europea. Aquest és un sistema bancari opac controlat per ciutadans xinesos, conegut com el ‘fei chien’ o ‘hawalla’, que s’utilitza per blanquejar els beneficis obtinguts del negoci de la droga.
També feien contraban d’efectiu mitjançant correus humans o vehicles, així com transferències de diners sota el pretext d’una operació comercial fraudulenta entre empreses en connivència amb els investigats.
El grup criminal tenia un ampli ventall de domicilis o locals on, persones de confiança d’altres grups criminals, acudien quan volien moure grans quantitats d’efectiu fora de l’Estat, de tal forma que funcionava com una mena de “gran banc clandestí” al servei del blanqueig de capitals de qualsevol activitat criminal rebent i lliurant diners amb origen il·lícit, seguint les indicacions dels líders d’altres faccions criminals.
D’aquesta manera, els grups organitzats que volien moure grans sumes de diners sense ser detectats, a canvi d’una comissió d’entre un 3% i un 5%, utilitzaven la infraestructura asiàtica per desplaçar els diners ràpidament a altres països.
<strong>Vehicles modificats en tallers clandestins per transportar diners</strong>
Un dels mètodes utilitzats per blanquejar els diners era la utilització de vehicles d’alta gamma que eren modificats estructuralment en tallers clandestins per incorporar dobles fons repartits per l’interior d’un vehicle que permeten transportar substàncies o diners en metàl·lic d’una manera oculta.
Per garantir la custòdia segura dels diners criminals, l’organització comptava amb conductors de confiança i el vehicle incorporava, a més a més, un avançat sistema integrat de càmeres i micròfons que permetia als líders la monitorització dels diners i el conductor en temps real durant tot el trajecte.
Els investigadors van intervenir i localitzar aquests vehicles d’alta gamma i dos tallers que feien les modificacions estructurals sobre els turismes, els quals viatjaven per tota Europa i podien portar en cada transport altes summes de diners en efectiu.
<strong>La majoria dels diners que movien provenia del tràfic de marihuana</strong>
Tot i que els diners que blanquejaven podien venir de qualsevol activitat criminal, principalment transportaven diners provinents del tràfic de marihuana. Els Mossos van interceptar un camió, per exemple, que transportava ocult en la càrrega més de 270 quilos de marihuana, i que tenia com a primera destinació països del centre d’Europa. El tràfic de drogues tenia el seu origen a Catalunya, on els grups que després contractaven l’organització desmantellada, realitzaven un gran número de compres a productors locals en quantitats que anaven dels 5 quilos als 20 de marihuana. Després l’emmagatzemaven i preparaven en bosses precintades al buit, que més tard anirien ocultes en transports de mercaderies lícites direcció Europa. Els beneficis d’aquest tràfic són els que després movien els membres del grup desmantellat.
Un cop acreditada l’activitat i els rols dels investigats, el jutjat d’instrucció número 4 de Badalona va autoritzar el dispositiu del passat 26 de novembre, amb 30 escorcolls i 25 detinguts, 17 homes i 8 dones, d’entre 25 i 40 anys. Són membres del grup que blanquejava diners però també dels que el contractaven.
En total, els investigadors van intervenir a Catalunya prop de 4 milions d’euros en efectiu, gairebé 300 quilos de marihuana, 4 armes de foc, joies i rellotges de luxe, matrícules i dispositius de seguiment i monitorització de vehicles, inhibidors de freqüències, telèfons d’encriptació militar, una premsa hidràulica per encunyar monedes de dos euros. També es va intervenir una caixa de seguretat gestionada per una empresa privada a Barcelona que contenia més de 40.000 euros.
La investigació policial també ha comptat amb la col·laboració del Cos Nacional de Policia de Màlaga i Castelló de la Plana per poder realitzar diferents detencions i escorcolls en aquestes localitats, així com d’Europol, i especialment de les autoritats policials de la República Txeca, que van estar presents a Catalunya durant l’explotació operativa de la investigació.
Els agents van demanar mesures cautelars patrimonials sobre els investigats, concretament sobre 11 immobles, bloquejos de desenes de comptes corrents i la intervenció policial de 12 vehicles, 4 dels quals amb compartiments per amagar objectes. D’aquestes quatre, dues tenien diners en efectiu.
Els investigats van passar a disposició judicial el passat divendres 29 de novembre. Set persones van ingressar a presó. La causa està oberta per blanqueig de capitals, delicte contra la salut pública, organització criminal i tinença il·lícita d’armes.
