ACN Cerdanyola del Vallès – Un estudi liderat per l’Institut de Neurociències de la UAB ha demostrat la importància de l’eix fetge-cervell en els símptomes psicològics de l’Alzheimer. La recerca ha comparat ratolins model de la malaltia amb ratolins control, de la mateixa edat i sexe, i ha constatat diversos trets de disfunció hepàtica en els animals malalts. Entre altres, han detectat casos de fetge augmentat, de dipòsits anormals de proteïnes als teixits, estrès oxidatiu i inflamació cel·lular. Són diverses alteracions morfològiques, cel·lulars i funcionals que vinculen els dos òrgans i que demostren que el fetge és un òrgan clau en el desenvolupament de l’Alzheimer i el seu pronòstic, ja que és responsable de regular el metabolisme.
L’equip investigador, liderat per la professora Lydia Goménez-Llort, ja havia presentat un altre estudi on posava en valor la implicació dels òrgans perifèrics en l’Alzheimer i la seva importància en els aspectes psicològics de la patologia. Aquest nou estudi ara demostra que hi ha alteracions en l’eix fetge-cervell que es relacionen amb canvis de comportament, com l’augment de la neofòbia -por a la novetat-, i que hi ha disfuncions en l’eix hipotàlem-hipòfisi-adrenal (HPA), que regula les respostes a l’estrès.
“Vam veure que els fetges dels ratolins malalts eren més grans i, en examinar-los al microscopi, ens vam adonar que mostraven patologia hepàtica en forma d’amiloïdosi”, explica Juan Fraile, investigador de l’Institut de Neurociències i primer autor de l’article, que destaca la importància d’aprofundir en l’estudi de les alteracions que podrien estar produint-se al fetge i en la relació amb el cervell, “poc estudiada fins al moment”
El professor Josep Reig-Vilallonga afegeix que l’avaluació histopatològica de les mostres dels ratolins control també va aportar noves dades sobre el procés d’envelliment: “L’esteatosi hepàtica va ser el tret distintiu en el fetge d’aquests animals, i en el sexe masculí anava associada a l’obesitat corporal”.
Els investigadors asseguren que les observacions fetes a la última recerca obren noves vies per entendre els aspectes sistèmics de l’Alzheimer i faciliten la identificació de possibles objectius per a properes investigacions.
