ACN L’Hospitalet de Llobregat.-L’Hospital Universitari de Bellvitge s’està transformant aquests dies per atendre els pacients amb coronavirus. Un dels principals objectius és augmentar la capacitat de cures intensives (UCI) i reorganitzar tots els fluxos de treball, en un hospital on el 85% de l’activitat, aproximadament, es dedica ara al coronavirus. El centre ha reconvertit diversos espais, com el vestíbul de consultes, habilitat com una àrea d’hospitalització amb una cinquantena de llits ‘prealta’, és a dir, per a aquells pacients que encara necessiten tractament abans de tornar a casa. També han rescatat antigues sales d’operacions que actualment servien com a magatzem i que han adaptat com una àrea més d’hospitalització.
“Sala de yesos” indica un petit rètol abans d’entrar a la sala que precedeix un dels quiròfans de la planta 1, el de traumatismes. És un vestigi que resisteix de la primera època de l’hospital, inaugurat el 1972. Després que s’obrissin els nous quiròfans, les àrees d’operacions de les plantes 1 i 2 de la torre van quedar inactives i algunes sales van passar a servir de magatzem. Davant la crisi sanitària causada per la pandèmia de coronavirus, els hospitals estan augmentant tan com poden els llits de cures intensives (UCI), sobretot, però també els de semicrítics i els convencionals. El centre de l’Hospitalet de Llobregat ha recorregut a tots aquells espais que podien ser transformats o recuperats com a àrees d’hospitalització, com és el cas dels quiròfans de la planta 1. De moment s’han plantejat com a àrees d’hospitalització amb llits convencionals però s’han adaptat les preses d’oxigen perquè puguin funcionar com a llits de pacients semicrítics en cas que sigui necessari. De 68 UCI a un centenarCom tots els hospitals, Bellvitge està augmentant la capacitat d’UCI i actualment atén un centenar de pacients amb covid-19, mentre que, en la situació habitual, disposava de 68 llits de crítics. Un dels espais que s’està fent servir és on s’havia de traslladar l’UCI més endavant i que ara, per tant, està funcionant com una ampliació. “L’hospital s’ha transformat en diversos aspectes. La urgència s’ha hagut de reendreçar i ha calgut que, on abans visitaven patologies no covid-19 en quatre mòduls, ara s’hagi concentrat aquesta activitat en una i les altres tres són per a pacients amb la malaltia”, explica el subdirector mèdic de Bellvitge, el doctor Jordi Gascón. A més, explica, s’han habilitat sales de l’hospital de dia mèdic i quirúrgic com a extensions d’aquest servei d’urgències per “poder drenar i que no s’acumulin els pacients a la planta baixa”. A l’edifici de consultes externes, s’ha adaptat l’activitat ambulatòria indispensable per permetre la connexió de professionals mèdics que fan visites telefòniques, mentre que el vestíbul s’ha transformat en una altra àrea d’hospitalització. Una cinquantena de llits esperen en aquest espai aquells pacients que aviat ja rebran l’alta però que encara necessiten algun tractament o seguiment. És una idea similar a la dels pavellons molt propers a grans hospitals de Barcelona que s’han habilitat per atendre persones amb coronavirus. Aquesta cinquantena de mobles són llits supletoris d’hotels, que ha gestionat l’Ajuntament del Prat, i que ara estan preparats per acollir pacients. I en una altra mostra dels ginys a què han de recórrer els sanitaris aquests dies, s’ha disposat una reixeta, senzilla però pràctica, al costat dels llits perquè si és necessari s’hi pugui col·locar l’ampolla d’oxigen. “Cada vegada que s’ha de formar un nou ‘equip covid’, tothom s’ofereix voluntari”Per formar els ‘equips covid’, l’Hospital de Bellvitge compta no només amb els professionals de l’hospital, sinó també amb metges i infermeres de l’atenció primària que s’han ofert. A més, al principi es van organitzar perquè un grup de professionals treballés des de casa perquè pogués substituir els que ara estan a l’hospital en cas que es contagiïn o s’hagin d’aïllar. “Cada vegada que s’ha de formar un nou ‘equip covid’, tothom s’ofereix voluntari”, recalca. “Fem el que podem i ens estirem. Costa organitzar-ho tot i ho fem tan bé com podem”, reconeix el director mèdic de l’hospital, que assegura: “No anem sobrats de material però fem tot el possible perquè el personal tingui les mesures de protecció necessàries”. “És una feina farragosa perquè has de canviar-te la roba amb certa freqüència. I és una feina dura des del punt de vista físic i emocional”, expressa. Tot i aquestes dificultats, el doctor Gascón deixa clar: “És la nostra feina. L’hem triada i no defallirem. Som metges, infermeres, professionals sanitaris diversos, i estem aquí pel que hem escollit, que és ajudar les persones quan es posen malaltes”.
