ACN Barcelona – El projecte de pressupostos per al 2024 incrementa l’aportació als grans equipaments culturals nacionals fins als 56,2 milions, un 9% més respecte l’any passat. Entre les partides, destaca la inversió de 5,5 milions per ampliar les instal·lacions de l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’ampliació del pressupost de la Filmoteca d’un 3,5% o l’augment d’un 5,2% al Santa Mònica per consolidar el projecte artístic. Els comptes també preveuen una inversió inicial de 2,4 milions d’euros per a l’edifici de La Foneria, a la Rambla de Barcelona, que començaran a finals d’aquest mes o inicis del que ve; i destinaran 10 milions a l’adquisició de terrenys i adequació de la nau Turbines de les Tres Xemeneies del Besòs per al Catalunya Media City.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha presentat aquest dilluns les xifres del projecte pressupost del Departament 2024, que com ja va avançar l’ACN, representa l’1,7% del pressupost global de la Generalitat, amb un import total de 566 milions d’euros. Garriga ha destacat que es tracta del pressupost “més alt” de la història de la conselleria, amb un increment d’un 89% en tres anys. “Ara disposem de 264 milions més per a cultura que el 2021, i 89 milions més que l’exercici 2023. I no ens aturarem fins arribar al 2% al final de la legislatura, tal com ens vam comprometre el primer cop que vam comparèixer en seu parlamentària”, ha reblat.
Cultura és el departament que “creix més” de tot el Govern, amb un 19,5%, per sobre de la mitjana de tots els departaments és del 7,9% d’increment. Garriga ha destacat que l’augment més significatiu correspon als ajuts per activitats culturals d’ajuntaments, entitats i empreses, amb 52 milions d’euros més; a inversions reals, amb 29 milions més, i a subvencions per a infraestructures, amb 5 milions més, amb l’objectiu que els recursos arribin a l’activitat cultural.
<strong>Impuls de l’audiovisual</strong>
Segons la consellera, les prioritats es divideixen en quatre eixos principals. El primer, és el de “posar la cultura al mateix nivell que la sanitat, l’educació o els drets socials, assegurant que absolutament tothom hi té accés”. En paral·lel, es busca garantir el drets culturals de les persones i, alhora, construir un sistema cultural fort, “que garanteixi aquests drets i el seu finançament en el camí cap al 2% del pressupost”. Finalment, es busca assegurar “el present i el futur” del català, juntament amb l’occità i la llengua de signes catalana. Finalment, consolidar la indústria audiovisual en un motor econòmic i cultural rellevant.
Concretament, la inversió per a l’audiovisual en català i la cultura digital serà de 56,3 milions d’euros. D’aquests, 35,5 milions es destinaran a la producció pròpia, un 17% respecte a la previsió inicial del 2023. En la línia de reforçar la creació de noves sèries i pel·lícules de ficció en català, els grans projectes cinematogràfics en versió original catalana poden rebre fins a 1,5 milions d’euros per títol, ja siguin pel·lícules o sèries. Per Garriga, l’aposta ha generat un canvi polític “com feia anys que no es veia en aquest camp” i ha considerat que reforça i incrementa els nivells “d’excel·lència assolits l’any passat, contrastada amb l’àmplia collita de premis i la participació en nombrosos festivals de referència”, que ha exemplificat amb l’arribada de ‘Robot Dreams’ als Oscars.
Pel que fa al doblatge i la subtitulació de pel·lícules per a sales i plataformes, el 2024 la línia passa a ser biennal i la previsió inicial incrementa a 8 milions d’euros. A partir d’aquests doblatges i subtitulacions, i sumant-hi tot el contingut doblat i subtitulat per TV3, ja hi ha a les plataformes 3.000 àudios i uns 4.000 subtítols en llengua catalana, i Garriga preveu que “continuïn augmentant”.
<strong>30 milions per a la millora d’equipaments municipals</strong>
Quant a les partides concretes, la Secretaria de Política Lingüística incrementa el seu pressupost un 21% i se situa en 63,4 milions d’euros. La meitat d’aquests, un total de 38,1 milions d’euros, es destinaran al Consorci per a la Normalització Lingüística. També es destinaran 10 milions d’euros a incentivar l’ús del català en continguts audiovisuals, videojocs i internet i 2,2 milions d’euros a formar més avaluadors de llengua i a fer proves de coneixements arreu de Catalunya.
De la seva banda, la Direcció General de Patrimoni Cultural creix un 14% i se situa en 104,3 milions. L’increment d’un 12% del pressupost de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), que arribarà fins al 115,4 milions, suposarà un increment de les línies de suport a les empreses. La Biblioteca Nacional comptarà amb 11 milions, la Institució de les Lletres Catalanes de 4,8 milions, el CoNCA 1,7 milions, mentre que aportarà al Consorci de l’Institut Ramon Llull 14,1 milions d’euros. També invertirà 7,5 milions -en un aportació anualment fins al 2027 que arribarà als 30 milions d’euros- per al Pla de millores dels espais escenicomusicals, centres d’art i de creació de municipis de tot Catalunya.
La conselleria també incrementa fins als 2,5 milions d’euros la partida per adquirir fons museístic, de còmic i d’art de postguerra i contemporani per “enriquir i completar” les col·leccions públiques de Catalunya i “omplir els buits historicoartístics i temàtics detectats” aplicant criteris de “redistribució territorial i perspectiva de gènere”, segons Garriga.
El Departament destinarà més de 23 milions d’euros -7,6 milions més que l’any passat- per impulsar la cultura al territori a través de les gires de produccions dels equipaments nacionals, del programa.cat, de la línia de suport a festivals, circuits i xarxes i del suport a la programació estable d’arts en viu i arts visuals. També es destinen 1,2 milions al nou programa Cultura Jove, que amplia l’abast de l’antiga Escena 25, per facilitar l’accés a la cultura del jovent del país.
També s’incrementa la dotació per a la segona convocatòria de la línia de cultura comunitària i transformació social -de 2 milions d’euros- i s’amplia a tots els municipis de fins a 2.000 habitants la línia de subvencions per a espectacles d’arts en viu als micropobles, que es va convocar per primer cop l’any passat i que fins ara ha permès portar la cultura en viu a més de 400 municipis de menys de 1.000 habitants.
En paral·lel, la conselleria està enllestint la redacció de l’Avantprojecte de Llei de Drets Culturals, que el Govern aprovarà aquest any com a pas previ per a la tramitació parlamentària i esdevindrà un “text pioner en l’àmbit”. A llarg termini, el Departament treballa amb el Pla Nacional del Llibre i la Lectura amb l’objectiu de reforçar el vincle entre la cultura i l’educació i fer “més presents” les arts i la cultura a les aules i al currículum dels ensenyaments reglats. En aquest sentit, Cultura, Educació i Recerca i Universitats acaben d’aprovar el Programa temporal per a la millora de la presència de les arts i la cultura a l’educació, que té una durada de tres anys i que compta amb un pressupost inicial de 450.000 euros per aquest 2024.
