ACN Barcelona – Boye, nom artístic del creador escènic, actor i cantant barceloní David Menéndez, ha publicat aquest divendres l’àlbum debut ‘a dónde vais?’ (Vida Records). Després d’haver estrenat els darrers mesos avançaments del nou treball, l’artista ha debutat amb un àlbum que aborda les emocions de la gent en un context social “difícil”. Amb cançons eclèctiques que combinen diversitat d’estils musicals com el rap, l’electrònica, la rumba, el funky o folklore gallec, Boye “perd la confiança” amb la humanitat amb temes que la parodien i que conviden el públic a emocionar-se, ballar i cantar. En una entrevista a l’ACN, Boye explica que no li interessen les tendències musicals si no que “el més important” es tenir un “univers” amb segell propi.
Boye ha presentat el primer àlbum després que el 2020 publiqués el seu primer EP. Una de les obsessions del creador ha estat oferir un treball pensat fins els darrers detalls pel que fa a la composició, els conceptes, el seu univers, les melodies i com plantejar-lo estèticament i audiovisualment. Amb tot, la prioritat ha estat que la gent pugui viure la música d’una forma “molt íntima”. “Hi ha moltes capes. Espero que arribin totes les puntes de llança a l’espectador i ho pugui gaudir”, destaca a l’ACN.
Les cançons de l’actor i cantant “tenen el seu propi univers” amb un llenguatge i paisatge concrets “on la gent es pot endinsar, cantar i ballar i ho reconegui com a univers Boye”. ‘a dónde vais?’, doncs, és un disc on Boye observa la ciutat des d’una finestra i es pregunta cap on va la gent. “Parlo de les motxilles emocionals de cadascú. Al final tot està fet una merda però hem vingut a jugar. Està tot ben difícil però jo puc dir que en aquest cas no estem tant malament”, explica.
Entre els onze temes del disc hi ha des de propostes que parlen del món del treball inspirat en el cèlebre monòleg de Pepe Rubianes ‘El trabajo dignifica’, cançons amb una essència que gairebé recorda Albert Pla per la seva sàtira i estil o basades en poemes de Federico García Lorca amb contribució de Raül Refree.
Acompanyat d’Arnau Vallvé a la producció, Boye té com a referents artistes com Kae Tempest, Stromae, Childish Gambino, C.Tangana o Rosalía. Amb aquests temes Boye planteja la seva pròpia versió de la vida amb cert nihilisme però amb un somirure. “Al cinisme i a la visió crua de la societat l’acompanya de gamberrisme i irreverència”, han explicat des de la discogràfica.
Sobre el sentit de les lletres de les cançons, Boye constata que l’art és quelcom que ha de plantejar preguntes. “El que jo faig té a veure amb la bellesa i la poesia. No vull que la gent escolti les cançons perquè s’adonin que viuen en un món de merda perquè això ja ho saben”, sentencia. El creador emmarca la seva tasca en la creació d’universos on la gent pugui anar a la recerca de la seva pròpia ànima. “Hi ha alguna cosa com de mirall de nosaltres mateixos”, reflexiona.
Conscient que plantejar universos “més personals” pot allunyar la música de les tendències més generals, Boye diu que li surt treballar així per poder defensar tot allò que fa. “És veritat que la meva música no és la típica cançó de reggaeton senzilla. Necessita ser escoltada i tenir temps. És com un poema. A vegades no entens el principi però després poc a poc te’n adones i t’acaba marcant més del que et penses”, exposa.
Sobre el fet que les lletres de les cançons són en castellà, Boye explica que té com a llengua materna el castellà i que fins ara la música li surt “millor” amb aquest idioma. Tot i això, argumenta que el català “li encanta” i que produirà cançons en català en un futur. “En aquest primer disc volia estar segur del que feia, i em surt així”, conclou.
L’actor i cantant presentarà el nou disc el 9 de maig a la Sala Apolo de Barcelona i el 22 de maig a Madrid.
