L’ombra del frau, el control oligàrquic i la manca de legitimitat democràtica tornen a planar amb força sobre la Cambra de Comerç de Barcelona. El febrer del 2013, una sentència demolidora del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va certificar la “perversió” del sistema de votació per correu, rebaixant a només 700 els vots vàlids d’un cens de 390.000 electors i destapant el mètode històric que l’establishment utilitzava per perpetuar-se en el poder en èpoques com la de Miquel Valls o Antoni Negre. Avui, la història es repeteix. No s’ha fet servir el frau del vot per correu, sinó les clavegueres de la pressió interna i el vot de qualitat presidencial per consumar una autèntica “tupinada” de guant blanc: el polèmic augment de les “cadires de plata”. [1, 2, 3]
En el darrer ple de la institució, l’actual direcció encapçalada per Josep Santacreu ha aconseguit aprovar un increment d’aquestes cadires reservades a les grans corporacions que paguen per seure-hi. Una mesura que, tal com relata el diari Ara, desdibuixa l’equilibri institucional i arrabassa el poder real a les Pimes i autònoms per entregar-lo al millor licitador. Tanmateix, el més llastimós no és el canvi de model, sinó la degradació democràtica i les coaccions que s’han utilitzat per forçar la votació.
Clavegueres, absències justificades i el suïmici polític del xicotet comerç
Segons ha pogut saber aquest mitjà, l’aprovació s‘ha aconseguit mitjançant una ferotge campanya de pressions directes de l’actual presidència cap als membres del ple. La tensió i la por a represàlies van fer que diversos vocals optessin per excusar la seva assistència a la sessió per evitar haver de posicionar-se en contra de la direcció. Altres van cedir de manera directa sota coaccions directives que s’escapen de qualsevol codi ètic empresarial.
El cas més sagnant i incomprensible és el dels representants del sector del comerç, que van acabar votant a favor d’una reforma que disminueix directament la seva pròpia quota de poder i representativitat dins l’ens. Quin sentit té que els defensors de les botigues de barri votin per diluir la seva veu davant de les multinacionals? La resposta és senzilla: promeses de despatx, favors futurs i contrapartides ocultes. Un xantatge institucionalitzat que ha comprat voluntats a canvi de prebendes.
El “vot de qualitat” de Santacreu com a mètode de control
Davant d’un ple fracturat i una resistència interna evident, Josep Santacreu ha hagut de recórrer a l’extrem de fer servir el seu “vot de qualitat” com a president per desempatar i forçar l’aprovació de la mesura. Un gest que despulla la debilitat del seu lideratge i la manca de consens real del teixit empresarial català.
La Cambra de Comerç no ha après res de les lliçons del passat. Aquella institució “podrida per haver-se deixat en mans de l’oligarquia” que denunciava el Cercle Català de Negocis el 2013 torna a treure el cap. Llavors es falsificaven milers de vots de manera materialment impossible; avui es coacciona els petits empresaris i es ven la democràcia interna als millors postors. La tupinada permanent ha tornat a la Cambra de Barcelona. [1, 2]
Aquest escàndol ha agafat una nova dimensió política amb el trasllat de la normativa al Consell de Garanties Estatutàries, obrint un escenari decisiu de cara al proper mes d’octubre. Serà llavors quan caldrà definir el futur de la regulació cameral, i és aquí on els partits de tradició democràtica tenen l’oportunitat i l’obligació moral de fer un pas endavant. Aquestes forces polítiques han de liderar una reformulació profunda del text legal per blindar la institució empresarial, erradicar d’arrel aquest nou frau institucionalitzat i garantir de forma efectiva que el pes de les decisions recaigui en la majoria democràtica de les Pimes i autònoms, i no en els xecs en blanc dels grans lobbys.
