En un moviment polític insòlit que desdibuixa les fronteres ideològiques tradicionals de la Unió Europea, el govern socialdemòcrata de Dinamarca i l’executiu de dreta dura d’Itàlia han segellat una aliança estratègica en matèria migratòria. La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i la seva homòloga italiana, Giorgia Meloni, han llançat un dur comunicat conjunt on rebutgen de forma categòrica la “immigració incontrolada cap a Europa” pels seus efectes que consideren de caràcter “negatiu” en la societat.
Un front comú contra la immigració il·legal
Malgrat admetre que provenen de “polítiques molt diferents”, les dues úniques dones caps de govern de la UE han justificat la seva unió pel “desig de protegir” el continent. En el text compartit a través de les xarxes socials, Frederiksen i Meloni vinculen directament la immigració irregular amb problemes de seguretat ciutadana: “Ningú pot negar que la immigració il·legal té un impacte negatiu en les nostres societats: augment de les taxes de criminalitat, major pressió sobre els serveis públics i l’erosió de la confiança pública”, asseveren.
Les dues líders fan un èmfasi especial en els delictes de caràcter greu, titllant d'”especialment greu” que els migrants en situació irregular “cometin delictes violents, es dediquin al tràfic de drogues o siguin responsables de violència sexual”. Segons el seu diagnòstic, “la gent del carrer ha pagat un preu massa alt” i reclamen l’expulsió immediata dels estrangers que delinqueixin.
Centres d’externalització en tercers països
Més enllà del diagnòstic, l’eix Roma-Copenhaguén proposa traslladar de manera definitiva la gestió migratòria fora de les fronteres comunitàries. Totes dues mandatàries aposten clarament per la creació de “centres de retorn en tercers països” i l’aplicació d’altres “solucions innovadores fora d’Europa”, un model d’externalització d’asil en el qual asseguren que ja estan “treballant de valent”.
Aquest posicionament de la socialdemòcrata Frederiksen s’alinea amb la línia dura que el seu partit fa anys que manté a Dinamarca, i valida l’estratègia de Meloni, que ja ha posat en marxa centres de gestió de migrants a Albània.
Defensa dels valors i l’herència cristiana
El comunicat també inclou una forta càrrega identitària. Totes dues líders es declaren “orgulloses de l’herència cultural cristiana d’Europa” i fan una crida explícita a protegir-la. Aquesta exigència de respecte als valors europeus no només s’adreça als migrants en situació irregular, sinó també “als milions d’estrangers que viuen legalment” al territori de la UE. “Esperem que aquells que venen als nostres països i trien fer d’Europa la seva llar respectin els nostres valors i no intentin imposar-nos un estil de vida que no volem”, conclou el text.
