Edició 2122

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 17 de maig del 2024
Edició 2122

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 17 de maig del 2024

A FONS | Què diu l’acord de Junts i el PSOE?

Debatre l'autodeterminació i el dèficit fiscal a canvi de la investidura i estabilitat en la legislatura, els principals punts de l'acord

|

- Publicitat -

Aquest dijous, Junts i el PSOE han tancat un acord per investir el candidat socialista Pedro Sánchez president de l’Estat espanyol, ja que les eleccions generals del passat 23-J, que Sánchez va convocar per sorpresa després que el PP arrasés a les eleccions municipals i autonòmiques del 28-M, van donar la clau de la governabilitat espanyola als partits independentistes catalans. Es tracta, doncs, del segon acord al qual els partits sobiranistes arriben amb el PSOE; la primera formació a tancar un acord d’investidura amb els socialistes va ser ERC.

Contextualitzar i reconèixer el conflicte polític, dues de les condicions de Junts, complertes

El document, de quatre pàgines, dedica una plana i mitja a exposar els antecedents del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol, que, de fet, era una de les condicions de Puigdemont per a obrir-se a negociar amb el PSOE. A continuació, el text defensa que s’està davant una “oportunitat històrica” perquè “sis anys després [del 2017] la qüestió de fons continua sense resoldre’s”, tal com ha constatat el secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, a l’hora d’anunciar i presentar l’acord amb Junts.

Publicitat

Tots dos partits sostenen en el text que, malgrat les profundes divergències existents entre ells, “aposten per la negociació i els acords com a mètode de resolució de conflictes”. Així, “acorden buscar un conjunt de pactes que contribueixin a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya”. Els pactes han de “respondre a les demandes majoritàries del Parlament de Catalunya”, com a màxim representant legítim del poble de Catalunya que és.

Treuen pit de l’acord destacant les “profundes divergències” que hi ha entre ells

Després d’aquestes planes on tots dos partits justifiquen haver arribat a una entesa tot i les diferències ideològiques i polítiques, el text presenta finalment els acords als quals han arribat, reiterant una vegada i una altra, però, les “profundes discrepàncies” que hi ha entre Junts i el PSOE.

Junts, d’una banda, defensa que tant el resultat del referèndum de l’1-O com la DUI del 27-O són legítims; el PSOE, de l’altra, “nega tota legalitat i validesa al referèndum i a la DUI, i manté el rebuig a qualsevol acció unilateral”. Les dues formacions constaten a continuació que “es poden assolir acords importants sense renunciar a les respectives posicions”.

Junts i el PSOE avancen en el text de l’acord el contingut de les negociacions que mantindran

Així, el PSOE i Junts acorden un mecanisme “internacional” per acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació, que era una de les altres condicions fixades per Puigdemont per tal de garantir el compliment dels acords. En aquest marc, totes dues formacions hauran d’acordar, d’una banda, la metodologia de la negociació i, de l’altra, els continguts dels acords a negociar.

Et pot interessar  La cruesa de l'exili: mor la mare de Carles Puigdemont, Núria Casamajó, poc abans del seu possible retorn

Els continguts de la negociació s’agrupen en dos grans àmbits “permanents”: el de la superació dels dèficits i les limitacions de l’autogovern, i el que fa referència al reconeixement nacional de Catalunya.

Pel que fa al primer gran àmbit, tal com s’exposa al document, Junts proposarà una modificació de la LOFCA que estableixi una clàusula d’excepció de Catalunya que reconegui la singularitat en què s’organitza el sistema institucional de la Generalitat, que faciliti la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya. El PSOE, per la seva banda, exposa a l’acord que “apostarà per mesures que permetin l’autonomia financera i l’accés al mercat de Catalunya, així com un diàleg singular sobre l’impacte de l’actual model de finançament sobre Catalunya”.

Respecte al segon gran àmbit a negociar, el del reconeixement nacional, Junts “proposarà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya emparat a l’article 92 de la Constitució”. El PSOE, d’altra banda, “defensarà
l’ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l’Estatut del 2006, així com el ple desplegament i el respecte a les institucions de l’autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya”.

Un altre dels acords fa referència a “l’ampliació de la participació directa de Catalunya a les institucions europees i altres organismes i entitats internacionals, particularment en els assumptes que tenen especial incidència al seu territori”.

L’amnistia inclourà els represaliats per la guerra judicial o ‘lawfare’

L’altre gran acord al qual han arribat el PSOE i Junts és el de la llei d’amnistia, després que el text que ERC va tancar amb els socialistes no acabés de convèncer Junts, ja que no incloïa els represaliats per la guerra jurídica o ‘lawfare‘, com és el cas de la presidenta del partit, Laura Borràs.

Així, han acordat incloure els responsables i ciutadans que abans i després de la consulta del 2014 i el referèndum del 2017 han estat investigats o jutjats per aquests esdeveniments. En aquest sentit, “les conclusions de les comissions d’investigació d’aquesta legislatura es tindran en compte en l’aplicació de la llei d’amnistia en la mesura que es puguin derivar situacions compreses en el concepte lawfare o judicialització de la política”.

Junts es compromet a donar estabilitat en la legislatura

Finalment, Junts acorda la investidura de Pedro Sánchez “amb el vot a favor de tots els diputats de Junts”, així com “l’estabilitat en la legislatura”, la qual, tanmateix, quedarà subjecta als “avenços i compliment dels acords que resultin de les negociacions en els dos àmbits permanents assenyalats”.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut