Edició 2130

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 25 de maig del 2024
Edició 2130

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 25 de maig del 2024

Marcel Vivet: “No crec que m’hagi sentit més abandonat jo que ningú altre del poble de Catalunya”

|

- Publicitat -

Marcel Vivet és un dels represaliats per l’estat espanyol que més soroll mediàtic ha fet els últims anys. El cas que envolta l’activista i militant de la CUP va començar el setembre del 2018, quan va participar en una manifestació convocada per Arran per protestar per l’homenatge que el sindicat feixista de policia espanyola Jusapol va realitzar als agents violents de l’1-O. Però el procés judicial repressiu al qual s’enfronta Vivet no va ser per anar en contra de la policia espanyola, sinó per un dels Mossos d’Esquadra que formava el cordó policial per separar les dues manifestacions, que els va denunciar a ell i a l’activista Adrià Catasús argumentant que l’havien agredit. Tot plegat, en un nou judici farsa contra l’independentisme que va suposar una condemna de cinc anys de presó per Vivet, que aquest dimarts 26 d’abril el TSJC ha revisat. Hores més tard d’una nova vista judicial, Marcel Vivet ha parlat del seu cas i de la vida que porta des que ja fa gairebé un any es va anunciar la seva sentència. 

Publicitat

 

Com estàs?

Bé, una mica extenuat del tema i dels últims mesos després de les últimes fases del procés judicial, i també cansat que la justícia espanyola ens torni a recordar que encara estem ficats en aquesta merda, que continua el procés judicial i que encara queden moltes passes per arribar a l’absolució i al final d’aquest malson.

Des que fa pràcticament un any et diuen la sentència, com ho has viscut?

He intentat fer la meva vida normal, treballant i estant amb els meus amics i la meva família. Hi ha un punt important, que quan em va arribar la sentència al juny jo estava a l’atur, i vaig poder treballar molt els discursos públics o parlar amb mitjans. Per sort, a mi m’ha agafat sense fills ni grans responsabilitats, però quanta gent ha passat processos similars i no pot atendre mitjans, ni preparar-se mentalment per una situació així? Això els enfonsa en l’angoixa i la misèria. Ara mateix jo estic treballant i és veritat que, tot plegat, és molt més cansat.

Després de la vista d’avui, veus més a prop una absolució o una reducció de sentència?

Nosaltres tenim clar que no ens hem de preparar per pensar que tot anirà bé i confiar en el sistema judicial espanyol. Ens preparem per al pitjor perquè tenim clar que conformem un bàndol, el dels qui reclamen l’autodeterminació i els drets socials, i ells formen part d’un altre bàndol, el del règim espanyol. Un règim que està defensant l’oligarquia i l’aristocràcia, i que si ens volen enfonsar la vida a mi, o a l’Adrià Catasús o a l’Adrián Sas, ho faran sense cap mena de vergonya, que és el que ja fa temps que fan.

Si finalment la sentència de cinc anys es duu a terme, consideres l’exili com una opció?

És una pregunta que m’han fet moltes vegades, però que no toca respondre. Hi ha moltes persones que estan a l’exili, molts independentistes, i els tinc un màxim respecte per l’opció que han pres, una opció molt difícil.

També hi ha moltes persones que han passat per la presó, i molta gent que encara hi ha d’entrar. Tots aquests camins no haurien d’haver existit mai, el que sí que hauria d’haver existit és un procés democràtic d’autodeterminació.

El cert és que no m’agradaria parlar d’exili. Això suposaria marxar del teu país per seguir reivindicant la democràcia i l’autodeterminació, i no saber quan podràs tornar a casa teva. Als exiliats els desitjo el millor, i, tot i tenir les diferències que tenim, es mereixen el nostre respecte.

Les sospites de l’entramat persecutori que hi ha darrere del Mosso que us denuncià a tu i a l’Adrià són més evidents. Hi has arribat a parlar?

Òbviament, amb l’agent 18784 no hi he pogut parlar ni interactuar. No hi ha cap opció de fer-ho tal com funciona el sistema judicial en un estat democràtic. Les parts preserven la seva independència i més tractant-se d’un agent de Mossos d’Esquadra que està cobert per l’estat i l’autonomia de Catalunya.

Si hi pogués parlar li preguntaria per què té tantes ganes de putejar-nos, però en el fons, veient la forma en la qual actua, ja tinc certes respostes.

És evident que ell està totalment dins d’un sistema repressiu. A ell ja li va bé per defensar el seu gremi, i la seva forma d’actuar.

Recordes la cara del mosso durant la manifestació del 2018?

Jo vaig assistir a la manifestació com milers de persones, i el que tenia al davant era un cordó d’agents antiavalots. Si algú que llegeixi aquesta entrevista ha anat a una manifestació, comprendrà que no hi ha manera d’identificar-se. Ell, segons un atestat policial escrit dos mesos més tard de la manifestació, curiosament després que aquest senyor pogués veure les imatges i les pogués comparar amb imatges a les xarxes socials, diu que m’identifica a mi i després que identifica l’Adrià Catasús per la mateixa acció. Però dubto molt que sàpiga qui soc, ell només és un antiavalots més. I tot això el que indica és que forma part d’una organització d’una secció dels mossos d’esquadra, que dins hi ha organitzacions d’extrema dreta, i hi ha anticatalanistes i espanyolistes que s’organitzen per actuar contra l’independentisme o contra els drets socials. És l’únic que sé d’ell.

És a dir, que tot el relat podria ser inventat?

És clar, i a més el que fa una mica de por és pensar quantes vegades més poden haver fet això. Perquè aquest cop s’han equivocat i han agafat l’Adrià, que és militant de la CUP del Clot, i a mi, que era un militant d’organitzacions juvenils independentistes. Però quantes vegades han agafat a persones que no han format part de cap organització i que no saben com respondre davant d’un procés judicial com aquest? Això és el que fa més por de pensar, perquè sembla que estiguin organitzats per fer aquestes acusacions.

El teu cas de repressió ha estat un dels més mediàtics i moltes personalitats independentistes t’han donat suport. Però, així i tot, t’has sentit abandonat pels líders polítics independentistes en concret?

No crec que m’hagi sentit més abandonat jo que ningú altre del poble de Catalunya. Quan hem pogut parlar amb representants polítics els he dit que tenen una responsabilitat perquè han estat votats i escollits per defensar el poble de Catalunya i no ho han fet en moltes ocasions. Des del cos de Mossos, que actua com un cos repressiu de l’estat espanyol, i des de qualsevol institució espanyola, hi ha una claríssima estratègia de repressió contra l’independentisme i contra els moviments socials, i els representants del poble de Catalunya no fan res per aturar aquesta repressió. No s’hi juguen la pell ni el més mínim.

Et pot interessar  La CUP proposa col·locar 3,5 milions de plaques fotovoltaiques a l'AP-7 per avançar cap a la transició energètica

El copet a l’esquena te’l fan i et donen suport, però no és el mateix que això t’ho digui la veïna del costat que una persona que té una responsabilitat i cobra un sou públic per realment jugar-se la seva integritat i el seu futur polític per defensar-te. Els representants dels grans partits a Catalunya ho han de fer, és la seva responsabilitat i és el que prometen als seus programes polítics i als seus discursos.

Què n’opines del Govern actual? Es pot dir que és una farsa? Creus que hi ha algun partit que ens pugui portar a la independència?

Ara mateix tampoc ho sabria dir. Tenim un Govern que no mostra indicis que estiguem encaminats cap a un procés d’independència. El que espero és que hi hagi algú que s’encari per construir processos d’autodeterminació i d’empoderament del poble. Les meves opcions polítiques són, evidentment, molt clares, i no les he abandonat. Vaig formar part de la CUP a les últimes eleccions i hi segueixo donant suport, i aquest és el projecte que hem construït des de fa anys. Treballarem per processos d’empoderament popular que posin contra les cordes el règim del 78 d’una manera o d’una altra, que permetin anar esquerdant el règim espanyol.

Ara mateix, jo segueixo defensant les meves opcions polítiques, espero que el que són tantes declaracions per trencar pactes polítics entre partits tard o d’hora es compleixin però en pro d’alguna cosa més enllà de fer declaracions a premsa i d’atacar-se els uns als altres.

Si la CUP arribés a governar en solitari la CUP, hi hauria un pas endavant en matèria de desobediència real per arribar a trencar amb Espanya?

És com imaginar si la meva bombolla de Twitter triés qui representa Catalunya. Si estiguéssim ara mateix en una representació majoritària al Parlament de Catalunya, això suposaria la sobirania pel poble per decidir sobre tots els afers que l’interessen. El dret a l’habitatge, escollir qui volem que gestioni els nostres recursos energètics, com ho hem de fer, qui no volem que s’enriqueixi… Hi ha tantes raons ara mateix per desobeir el règim espanyol i per trencar-lo per totes bandes que no sabria ni per on començar. S’hauria de fer per totes bandes.

I ja ho he dit moltes vegades, a mi no m’ha escollit ni m’ha d’escollir ningú. M’he presentat en llocs llunyans a les llistes electorals, però a mi l’única persona que m’ha escollit és la fiscalia espanyola, la Generalitat de Catalunya i la gent 18784. Tanmateix no sembla que ells vulguin que jo representi res.

Creus que el que t’ha passat ha servit d’exemple a altra gent o a l’entorn independentista? Ha valgut la pena tot el procés?

El que hem fet ha estat sobretot gràcies al meu grup de suport, als meus amics, a la meva família i a companys i excompanys que hi ha sumat forces, i que ho han transformat en exemple. No crec que puguem valorar si hem aconseguit grans objectius, però el que està clar és que ho hem intentat, hem treballat molt i amb molta força per aconseguir-ho. Hem tingut molta visibilitat, i espero haver posat nerviosos a més d’un representant polític que es creia molt tranquil a la seva poltrona i a més d’un mosso d’esquadra que es trobava molt tranquil acusant manifestants. Tant de bo s’ho pensin dues vegades abans d’arruïnar-li la vida algú.

Ara que parles de posar nerviosos, des que col·labores a Catalunya Ràdio has tingut l’opció de fer més d’una pregunta compromesa a alts càrrecs. Vas parlar amb Ada Colau després que afirmés que “no existeix un context de repressió generalitzada contra l’independentisme” davant dels teus nassos?

Va marxar amb el seu assessor i no va interactuar més amb mi. Va fugir molt ràpidament de la pregunta. Ja ho fa habitualment quan es tracta del procés d’autodeterminació de Catalunya. El que encara és més greu és que no només ha fugit sinó que l’ha ridiculitzat en moltes ocasions. Un procés amb el suport del 80% de la població de Catalunya. És a dir que no es tracta només de l’independentisme, sinó d’una majoria flagrant que ha donat suport a un referèndum.

També vas fer passar un mal tràngol a Josep Sánchez Llibre preguntant-li quan va ser l’últim cop que va agafar el tren.

Ell no va fugir tan de pressa. Fora del micròfon em va dir una cosa que em va sobtar molt. Em va dir: “m’has posat una pregunta difícil e”.

Jo crec que no era una pregunta tan difícil, només volia saber quan va ser l’últim cop que havia agafat el tren. Jo sé perfectament quan ha estat el meu últim cop. El que passa és que, quan ets membre de la patronal, no empatitzes amb el poble que ha d’agafar cada dia un tren que està infrafinançat i que no se li està donant suport.

Per tu, què suposa que el Govern negociï uns Jocs Olímpics d’hivern, no només amb el que això pot comportar ecològicament, sinó amb el que suposa per la independència planejar uns Jocs espanyols pel 2030?

Hi ha una cosa que no s’esmenta gaire ara, que és que quan a Catalunya van arribar els JJOO l’any 1992, es va posar Catalunya en un estat d’excepció que el règim espanyol va aprofitar per detenir prop de 50 independentistes del que aleshores era el Moviment de defensa de la Terra. Els Jocs només signifiquen una reafirmació del règim, una rentada de cara. A nosaltres no ens interessa per res.

Per què volem rentar-li la cara al règim espanyol a la nostra terra? I per què volem que ens destrossin un Pirineu que ja està prou destruït?

A més, no hi haurà neu en pocs anys, i no estem parant atenció en alternatives laborals de la gent del Pirineu, ni en models econòmics més eficients.

A mi, uns Jocs Olímpics no m’interessen per res.

Publicitat

Opinió

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Minut a Minut