Dimecres, 4 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

Jordi Gaseni: “L’AMI vol ajudar a recosir l’independentisme per tornar a anar tots a l’una”

El nou president de l’AMI destaca la força del municipalisme per superar l’atzucac actual i pensa que poden jugar un paper aglutinador. Adverteix que plantaran cara a l’ofensiva de l’Estat contra l’entitat

Gerard Gort
Gerard Gort 14/06/2021
Jordi Gaseni és alcalde de l'Ametlla de Mar des del 2015. Cedida

Jordi Gaseni (1971), elegit nou president de l’AMI el passat 4 de juny a Tarragona, és alcalde de l’Ametlla de Mar per ERC des del 2015. Empresari de la restauració encara se’l pot veure sovint servint taules a l’establiment que regenta la seva família i que té el peix com a protagonista. Com a bon calero treu pit de la pesca artesenal de la tonyina roja, un dels esquers d’aquest atractiu municipi de costa que té uns 7.000 habitants però que en plena temporada turística pot augmentar la població per sobre dels 30.000. Explica que va ser el món del futbol el que va empényer cap a la política. Va presidir el club de l’Ametlla, a partir d’aquí va entrar a la junta de la Federació Catalana de Futbol de la mà de Jordi Roche, des d’on va treballar, entre d’altres coses, pel reconeixement de les seleccions nacionals catalanes, i més endavant va decidir fer el salt a la política municipal. També va ser Delegat d’Esports de la Generalitat a les Terres de l’Ebre del 2009 al 2011 i membre del Consell Comarcal del Baix Ebre.

Què representa assumir la presidència de l’AMI en un moment convuls com l’actual?

Presidir l’AMI és un goig i un honor molt important, jo ja vaig format part de la junta del president Carles Puigdemont, com a vocal; amb la presidenta Neus Lloveras ja vaig ser vicepresident primer i he estat també vicepresident primer amb el president Josep Maria Cervera. He estat molt al costat d’ells sempre ajudant i empenyent. És un repte personal però sóc dels que treballo molt en equip, i estic molt content de l’equip que hem format a l’executiva. Un president sol no és ningú. La força de l’AMI és que agrupa alcaldes i regidors d’ideologies i geografies ben diferents, ajunta gent que representa realitats molt diverses, des de grans ciutats a pobles molt petits, de costa i de terra endins. Som tots molt diferents però tenim l’objectiu comú de voler la independència del país, la República catalana.

I les Terres de l’Ebre, massa vegades infrarepresentades a les institucions del país, assumeixen ara la presidència de l’AMI. Això també és un motiu d’orgull, imagino?

Hem vist gent amb molta vàlua d’aquí del territori que ha assumit molta responsabilitat i ho hem d’assumir amb normalitat, perquè el país és divers i cal tenir-lo present en el seu conjunt. És molt important la capital però tots els municipis aportem al país, des del nord, el sud, l’est i l’oest. El país és un tot, i la diversitat és una gran riquesa. Jo em sento orgullós de la parla de les Terres de l’Ebre i d’una determinada manera de fer que tenim aquí. Vull ajudar en tot el que sigui possible a representar també la Cala en el meu cas però també tot el conjunt de les Terres de l’Ebre.

Tots recordem el paper clau que van tenir els alcaldes i l’AMI el 2017 i els anys previs. En els últims temps l’entitat ha perdut vitalitat i visibilitat. Com ho faran per recuperar protagonisme i contribuir més decisivament en la lluita per la República catalana?

Les vares dels alcaldes, amb la força simbòlica que representen, les vam passejar per Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, al Parlament, i fins i tot vam anar fins a Brussel·les. És un element que ha fet molts quilòmetres, hem estat allí on havíem de ser. L’any 2015, quan comença aquell mandat municipal, teníem l’encàrrec d’arreglar places i carrers, de tenir l’enllumenat i el clavegueram en òptimes condicions, de fer noves instal·lacions esportives, culturals, i de salut i d’ajudar la ciutadania en tot el que poguéssim, però també teníem un mandat molt clar per treballar per fer realitat el referèndum sobre la independència. Sempre vam ser conscients que fèiem allò que el poble que ens havia encomanat que féssim. Qui votava a un determinat polític perquè fos alcalde sabia què anava a fer. Esperàvem en aquella època que faríem un pas que seria definitiu i no va poder ser i això juntament amb la repressió ha afectat l’AMI com ha afectat també el conjunt de l’independentisme. Però l’any 2019, quan tornen a fer-se eleccions municipals, l’independentisme en surt encara més reforçat.

Com la resta de l’independentisme a l’AMI hem patit la repressió i també la desil·lusió, que ha estat generalitzada. Ho hem de reconèixer: quan una cosa no acaba d’anar bé, tot i que vam fer el que teníem a les nostres mans perquè fos un èxit, el primer que hem de fer per superar la situació és reconèixer que ens va faltar alguna cosa que no teníem o que no vam fer. I ara es tracta d’identificar què ens va faltar i així, al pròxim embat, no cometre els mateixos errors.

Ara toca reflexionar sobre com superar la situació actual i a partir d’aquí tornar a consensuar com ho farem entre tots per avançar cap a la independència. Això no és una cosa només de l’AMI, o del Govern, o del Parlament, o de la resta d’entitats, o només de la població, és cosa de tots. Per tant és important que aquesta anàlisi la fem tots a la vegada i per això hem de treballar. L’AMI està predisposada a aportar tot el que pugui en aquest exercici col·lectiu.

L’AMI ha estat especialment en el punt de mira de l’Estat…

La majoria de contenciosos vénen per pancartes, per llaços o per mocions però el que més ens afecta és l’ofensiva per posar en dubte la legalitat de les quotes que paguen els ajuntaments. L’Estat espanyol posa en dubte que els ajuntaments puguin pertànyer a una associació com l’AMI quan això no s’aguanta per enlloc perquè l’AMI té uns estatuts i és plenament legal, però ja sabem que ho intentaran tot per debilitar-nos. El que hem de fer és protegir-nos i ser forts, no només de voluntat. Evidentment com a entitat si no podem rebre quotes tindrem una sèrie de limitacions perquè necessitem un finançament per funcionar, no podríem treballar. Volen fer por als alcaldes i alcaldesses per la via de contenciosos judicials, i alguns funcionaris de l’estat com són els interventors o secretaris, a vegades, quan reben segons quina comunicació, també s’espanten i aconsellen no pagar les quotes. Això ho entenem i comprenem però la nostra missió és donar suport i seguretat jurídica als nostres alcaldes, hem de trobar la manera de finançar-nos sense haver de patir.

D’alguna manera és un contraatac a aquesta estratègia de l’Estat, que vol desmuntar l’AMI perquè saben que és una associació absolutament necessària dins de l’engranatge per fer realitat el nostre projecte. I en això els ajuntaments som una peça fonamental. A l’assemblea de l’AMI que vam fer a Tarragona el president Aragonès recordava que les eleccions municipals són també molt importants per anar refermant encara més la majoria independentista.

En quina mesura els afecta aquesta ofensiva contra el pagament de les quotes?

És difícil de quantificar amb exactitud perquè hi ha ajuntaments que paguen la quota a principi d’any, d’altres cap a finals, hi ha diferents maneres de fer-ho, però sí que et puc dir que hi ha un gruix important de municipis que continua pagant la quota sense cap problema. I a vegades ens trobem també amb denúncies de regidors unionistes. És evident que això ens causa un perjudici i el que hem de fer és fer-hi front i com que creiem que l’AMI és necessària, trobar una solució. I en això estem. Ja veurem com ho farem, en les proximes reunions de l’executuva anirem concretant noves estratègies de defensa.

Davant del desencís actual què pot aportar l’AMI perquè l’independentisme recuperi la iniciativa? En el seu discurs de presa de possessió com a president de l’entitat deia que «els ajuntaments som la memòria i la vigència de l’1 d’octubre», una data que sembla que ara és motiu de discòrdia.

Jo crec que els dies 6 i 7 de setembre del 2017, que alguns han criticat tant, van ser molt importants, van ser dels dos dies més rellevants, jo vull reivindicar el 6 i 7 de setembre. En aquell moment allò va ser molt important, va ser un clar exercici de sobirania per part del Parlament. I l’1-O va ser la demostració de la força de la gent, la força de les urnes, que és el que necessitem. Des de l’AMI no podem renunciar a tot el que hem fet, és més, n’estem orgullosos. El 20 de setembre també va ser importantíssim perquè passava una cosa que era impensable, la Guàrdia Civil estava entrant a les dependències del nostre Govern i la gent va respondre al carrer mobilitzant-se contra aquell atac. Totes aquestes dates importants han de ser recordades. No vull posar-ho tot al mateix nivell perquè totes aquestes dates són importants però és evident que la mobilització de l’1-O va ser única. Però també hem d’aprendre que amb allò que vam fer no n’hi ha prou i hem de continuar treballant i buscant solucions.

Les persones, amb diferents visions tàctiques i diferents opinions, hem d’acordar la manera de fer-ho. I això només ho podem fer les persones. L’esperança és que les persones s’han de retrobar i necessitem temps també per donar força a les nostres institucions. Ara que tenim nova presidència tant al Govern com al Parlament s’ha d’anar treballant per ser cada vegada més forts. Ja sé que és molt difícil però al final som les persones les que trobarem la manera d’arribar a nous grans acords per superar les adversitats. Pensem que la repressió afecta a més de 3.000 persones, moltes de les quals ciutadans de base. La repressió ens juga en contra però ara ja comptem amb aquesta variable i l’hem de tenir en compte. L’important és que les persones parlem, ens mirem a la cara i sapiguem trobar solucions. I, sobretot, definir molt bé qui és un aliat i qui no és un aliat sinó un rival.

Per tant que el missatge del president de l’AMI és optimista malgrat els titubejos del moment?

Jo em poso al capdavant de l’AMI perquè penso que podem aportar alguna cosa en allò que fa falta en aquest moment. Jo penso que l’AMI ha de ser un exemple de com gent molt diversa i amb pensaments diferents camina en una mateixa direcció. Hem de vetllar per matenir aquesta font que és la d’anar tots a l’una, d’actuar com un bloc. Ara, arran del debat sobre els indults o sobre la unilateralitat, penso que no és correcte que ens passem cada dia discutint entre nosaltres, sembla que ens barallem a veure qui és més independentista i jo crec que així no anirem enlloc. El que hem de fer és conjurar-nos per avançar cap a l’objectiu i qualsevol avenç que hi hagi és important. Tot allò que suposi que demà estiguem una mica millor que avui ja és bo i quan per exemple quan tens algú que saps que no és aliat, com pot ser un PP, un Vox, un Cs, o un Aznar, carregant contra els indults, s’ha de tenir en compte. Hem d’intentar anar millorant, però sobretot asseure’ns, parlar i posar-nos d’acord per avançar conjuntament. I des de l’AMI el que farem serà treballar per ajudar a trobar punts d’acord i d’entesa per tornar a anar tots a l’una.