Divendres, 5 de març de 2021 - Edició 953
La República

François Calvet: «Entro al Consell d’Europa per fer tot el que pugui per la llibertat dels presos polítics»

El senador nord-català promet presentar batalla en la comissió de drets humans i creu indispensable que s’alliberi els presos com a primer pas per trobar una solució política al conflicte

Gerard Gort
Gerard Gort 16/01/2021
François Calvet, amb el seu llaç groc, en una sessió del senat francès.

El senador nord-català, François Calvet (Perpinyà, 1953), advocat de professió, és ja un gat vell de la política francesa. Forma part de la formació de centredreta Les Républicains, grup majoritari al senat francès, i anteriorment havia estat diputat a l’Assemblea Nacional francesa. Així mateix ostenta el càrrec d’alcalde honorari del Soler. LaRepública.cat l’entrevista després que aquesta setmana hagi interpel·lat la comissària de Drets Humans del Consell d’Europa perquè actuiï davant la vulneració de drets per part de la justícia espanyola aprofitant la seva compareixença al senat francès. La bosniana Dunja Mijatovic tindrà a partir d’ara una pressió afegida perquè Calvet acaba d’entrar al Consell d’Europa i treballarà amb ella a la comissió de Drets Humans. I ho farà amb la llibertat dels presos polítics catalans entre cella i cella.

Com valora la resposta de la comissària?

Jo vaig formular la pregunta perquè ara amb la pandèmia tinc la sensació que a nivell d’Europa no es parla prou de la situació dels presos polítics catalans i jo vull que se’n parli, la meva tasca és fer tot el possible perquè se sàpiga que són a la presó injustament i aconseguir que se’ls alliberi. Per això volia tractar la qüestió. Com que justament acabo de ser nomenat pel senat francès representant al Consell d’Europa i treballaré amb ella dins la comissió de drets humans i qüestions jurídiques podré aprofitar per aprofundir-hi encara més. La resposta no és la que voldríem però crec que es va sentir tocada i que a Estrasburg podrem continuar treballant-hi.

Per tant que a partir d’ara serà com un corcó en aquesta qüestió en el si del Consell d’Europa.

L’important és que no es deixi de parlar de la situació dels presos i exiliats i jo m’encarregaré que se’n parli. I això és el que faré a Estrasburg: l’important és posar les banyes en què els presoners no siguin descuidats i cal deixar clar que el sistema judicial espanyol no és conforme als drets de l’home. Justament fa 70 anys de la Convenció d’Europa dels Drets Humans i és una bona ocasió per recordar que l’article 6 ha de ser respectat per tots els estats que formen part del Consell d’Europa. És l’article que parla de la llibertat d’expressió, dels drets a un procés equitatiu, del dret a la defensa i tot això forma part dels tractats. El sistema judicial espanyol no ho compleix i s’hi ha de posar en conformitat. França no vol donar lliçons a ningú però el 2000 va fer una llei perquè els principis de l’article 6 de la convenció siguin respectats.

Cal recordar, a més, que el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides va demanar la llibertat immediata dels presos i que és la primera vegada que un país europeu no executa una demanda com aquesta. Això li vaig dir també a la comissària. Cal dir-ho sempre i penso portar aquest missatge al si del Consell d’Europa.

Quan s’estrena al Consell?

Tot just he estat nomenat fa uns dies i el dia 21 ja seré en una sessió de treball a Estrasburg. Vull defensar aquesta cosa; és per això que ho faig, per treballar pels presos polítics.

Veig que vostè llueix el llaç groc a la solapa de l’americana en totes les sessions del senat.

Sí, sempre el porto. És la meva manera de donar visibilitat a l’acció de defensa de la llibertat dels presos. Al Senat ningú m’ho retreu, al contrari.

La resta de senadors francesos que el març del 2019 van signar un manifest denunciant la repressió espanyola i demanant la intervenció de França i la Unió Europa per trobar una solució política continuen compromesos com vostè?

Sí, som 41 els senadors de diferents parts de l’estat francès i de formacions polítiques molt diverses, els que vam subscriure aquell manifest i tots em diuen que volen seguir batallant i treballant per aconseguir la llibertat dels presos i una solució política al conflicte. Em diuen que volen seguir reivindicant i fent accions. També cal tenir present que hi ha més de 100 alcaldes de la Catalunya Nord que mantenen ben viu el seu compromís amb aquesta lluita. Ho faig amb tot el meu cor en la defensa dels drets, sóc català, és la meva història, les meves arrels.

Quan explica que la justícia belga ha denegat l’extradició de Lluís Puig a Espanya perquè no es respectaria la seva presumpció d’innocència com reaccionen?

Quan ho expliques molta gent no s’ho creu, et diuen que no és possible. Però la realitat és que a Espanya no es respecta la presumpció d’innocència, els presos van passar a més molt temps en presó preventiva. Tot això cal dir-ho i fer-ho saber perquè és molt greu. I és el que faré al Consell d’Europa perquè cal acabar amb aquesta anomalia dins d’Europa. No ens cansarem de fer-ho saber a tothom per aconseguir que la justícia espanyola acabi sent equiparable a la dels altres estats.

Especialment des dels fets del 2017 i amb l’acció del Consell per la República a la Catalunya del Nord creu que s’han reforçat els vincles amb els catalans del sud?

Ben segur que sí. Tot el que ha passat reforça els lligams i les relacions entre la Catalunya Nord i la Catalunya del Sud. La gent entén que tenim una llengua i una història comuna, i ara compartim la lluita per la llibertat d’expressió. Això ha donat molta força i ha reviscolat les relacions.

Per on creu que passa la solució al conflicte polític amb Espanya?

Jo sóc sempre optimista. I la primera cosa és l’alliberament dels presos polítics. La cosa no pot avançar si no es fa aquesta primera cosa. No es pot avançar amb gent a la presó. I és que no es pot condemnar la gent per les idees. Tothom sap que no han fet cap mal a ningú. Al País Basc hi hagut morts però a Catalunya, cap. Després s’hauria de poder discutir de tot. Podria haver-hi un mediador neutral però el primer de tot és que s’alliberi els presos.

I després?

Caldria un mediador internacional que arbitri entre les dues parts. Hi ha d’haver un respecte de les dues parts a les posicions de l’altre i buscar una solució política. En la discussió s’ha de poder parlar de tot, també de les legítimes aspiracions catalanes.