Dissabte, 24 d'octubre de 2020 - Edició 821
La República

Entrevista exclusiva a Otto Ozols: «Pel meu suport a Catalunya hi ha gent d’Espanya perseguint-me»

«Com letó dic que seré un català més fins que Catalunya sigui lliure i independent», va afirmar el 2013

Redacció
Redacció 21/09/2020

Entrevista feta pel periodista Josep Herrera @JosepHerrera  a Otto Ozols a Las Repúblicas

Sobre la independència: “Veig els mateixos trets a Catalunya que a Letònia: la fe i la determinació de la gent. Els catalans tenen un esperit especial, són capaços de suportar junts moments difícils i aconseguir les metes més altes”.

Després que aquest comunicador letó digués fa uns dies que “Vam vendre vilment als catalans per la nostra tranquil·litat … Espanya ens amenaçava”, amb enorme èxit des de Les Repúbliques, a partir d’un article per pietiek.com, queda clar que aquest activista de drets humans, periodista independent, i autor de diferents llibres, abans de res és molt sincer i tenir una entrevista amb ell seria molt interessant.

L’11 de setembre, Otto Ozols s’esplaiava comparant el que va passar durant l’anomenat “procés” entre Catalunya i el Govern d’Espanya amb l’actual situació polític-social a Bielorússia i feia notar la similitud en les accions repressives a l’antic país soviètic i amb les del Govern espanyol.

Per això calia fer-li una petita entrevista per saber-ne més del seu europeisme, la seva visió sobre la democràcia, la seva especial relació amb Catalunya, el que pensa d’Espanya i l’actual irònica correlació entre el seu Govern i el de Bielorússia, a més d’aprofundir sobre el diferent posicionament de la Unió Europa en els dos casos.

Cal recordar que Ozols va escriure al diari digital Latvian Online un article favorable a la independència de Catalunya, referint-se a una lògica secessió, i comparant la Via Catalana i la Via Bàltica: «Com letó dic que seré un català més fins que Catalunya sigui lliure i independent», va afirmar el 2013.

Del 3 al 22 d’abril de 2016 va recórrer a peu Catalunya, de sud a nord, uns 500 quilòmetres seguint el traçat de la Via Catalana, amb la intenció de conèixer millor Catalunya i la seva gent. En aquest viatge va ser acollit i acompanyat per voluntaris de les poblacions per les quals va anar passant.

Després de la brutal repressió policial al democràtic referèndum de l’1 d’Octubre de 2017, i vist el que està passant ara a Bielorússia, li ha preguntat a la presidenta de la Comissió Europea Ursula Von der Leyen: “Quina és la diferència entre la porra d’un policia espanyol i la d’un policia bielorús contra el cap d’un votant?”, informació també recollida a Les Repúbliques…

ENTREVISTA (Josep Herrera):

Bon dia Sr. Ozols, es podria dir més alt però no més clar,quan vostè assegura que els letons van vendre vilment als catalans, ¿Hi ha més letons que pensin com vostè?

En primer lloc, vull assenyalar que els catalans no van ser traïts pel poble letó, sinó per alguns polítics cínics del nostre govern. Això va succeir en un moment difícil, Rússia va llançar una agressió contra Ucraïna, i nosaltres també estàvem en perill d’invasió, perquè el règim de Putin és imprevisible. Espanya té una gran influència en l’OTAN, i aquesta organització ens va ajudar molt en un moment crític per a la seguretat de país.

Pel que tinc entès, de contactes de persones relacionades amb l’OTAN, Espanya va amenaçar el nostre país amb bloquejar qualsevol suport als plans de defensa de Letònia. I després que el govern letó prometés no dir res sobre Catalunya, Espanya va prometre enviar una gran unitat militar. Abans d’això, Espanya mai no havia mostrat gens d’interès seriós per Letònia.

Per descomptat, la gent entén molt bé que l’ajut militar d’Espanya als països bàltics va ser el resultat d’un acord. En el meu article, volia dir-li a la gent que aquest comerç a costa de la llibertat d’una altra nació és absolutament inacceptable. Els demòcrates estan d’acord amb mi.
En general, Letònia simpatitza molt amb el moviment per la independència de Catalunya. Quan el compositor Martins Browns, autor del nostre Himne, o himne nacional no oficial de Letònia, va posar la seva música a la cançó patriòtica catalana ‘Ara és l’hora’, la notícia es va convertir en sensació a Letònia durant diverses setmanes. En 2017, durant la desfilada oficial del Dia de la Independència, el 18 de novembre, els veterans parlamentaris van acudir al Monument a la Llibertat juntament amb el govern, que el 1990 va votar per restaurar la independència, amb la bandera catalana de la llibertat, l’Estelada. Els diplomàtics estrangers i el govern es van sorprendre molt. Va ser transmès per la televisió pública letona. Letònia és probablement el primer país del món en portar la bandera catalana de la independència en una desfilada oficial del Dia de la Independència. Per descomptat, la gent és molt comprensiva i entén el que està passant a Catalunya. Aquesta covardia de govern nostre és una vergonya per a molts.

Són paraules majors tot això que explica. Per què ha trigat vostè tant en dir-ho? Per por?

No vaig callar ni un minut. He escrit molts articles sobre el tema de Catalunya per als mitjans letons i estrangers. He estat escrivint regularment sobre Catalunya des de 2013. Diversos articles també han estat traduïts a l’anglès i al Català. També he defensat regularment Catalunya en debats a la televisió i la ràdio. Els meus amics catalans ho saben bé: he fet servir tot el meu poder públic per fer tot el possible per defensar la democràcia i la nació que està sent oprimida.

De veritat no hi va haver manera de que els països del Bàltic haguessin donat suport a Catalunya en aquells moments? Tan dures van ser les amenaces des d’Espanya?

Els països bàltics van tenir l’oportunitat de donar suport a Catalunya. Malauradament, els nostres polítics no són valents ni visionaris. L’amenaça espanyola era informal, però, pel que he entès, extremadament greu. Cal entendre que s’ha jugat la carta de la por, que si es bloquegés el suport de l’OTAN, estaríem sols contra una Rússia incalculable i agressiva.

Ara que ja sap com és de limitada a Espanya la democràcia, no tem algun tipus de represàlia qualsevol dia d’aquests per ajudar a dir la veritat?

I tant que tinc por. He vist gent d’Espanya seguint-me. Però estic inspirat i convençut per la valentia i la determinació dels catalans, que corren molts més riscos que jo. Les veritables amistats es posen a prova en temps difícils i en moments crítics no deixaré als amics.
El que més temo és que la Unió Europea comenci a ser similar a la Unió Soviètica: la ficció de la democràcia, els presos polítics, la supressió de la llibertat d’expressió i reunió, el doble discurs d’Orwell. Vaig experimentar tot això mentre el meu país estava ocupat per la Unió Soviètica. I ara veig amb horror que el mateix està passant a la Unió Europea, especialment a Espanya. Em preocupa i em fa por.

Diu que la UE està demostrant un cinisme i un tractament desigual entre el que va passar a Catalunya i el que està passant a Bielorússia. Creu que aquests són els principis de democràcia dins de la UE?

Sí. La situació a Catalunya ha demostrat clarament que hi ha un tractament desigual a la Unió Europea. Un terrible exemple és el nomenament de Josep Borrell com a alt representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat. En una escandalosa entrevista amb el periodista de DW, Tim Sebastian, va demostrar agressió i arrogància, gens diferent de les maneres agressives de Lukaixenko i Putin. Aquesta és una prova que la UE pot col·locar a persones amb mentalitat imperialista en posicions ben altes.

Tan malament ho hem fet els catalans amb la diplomàcia en tot això?

Pregunta dolorosa. Sí, la diplomàcia catalana ha caigut en el parany d’Espanya. Podria escriure un llibre a part sobre això. A més, polítics catalans i representants del Ministeri d’Exteriors van ignorar les advertències d’amics sobre el perill.

Espanya ha sembrat amb èxit dubtes i sospites en la comunitat internacional. De fet, Espanya ha utilitzat tot l’arsenal de bruta diplomàcia. Un dels informes falsos va ser que «els disturbis a Catalunya són un intent de Rússia de dividir Europa». Per descomptat, els catalans saben que això és un complet bluf. Rússia no té res a veure amb el moviment per la independència de Catalunya. Però la gent no ho sabia. En 2017, el món estava molt preocupat per la interferència d’agents russos a les eleccions presidencials dels Estats Units, amb una possible connexió amb el Brexit. Per tant, a molts els va semblar convincent la versió que Rússia dóna suport a la crisi democràtica a Espanya. De fet, Rússia va recolzar activament a Espanya.
El Kremlin també va ajudar a desacreditar el moviment independentista català. Van enviar a Catalunya a un home amb una reputació política tòxica. Per exemple, el ‘traïdor’ nord-americà Edvard Snowden ha expressat públicament el seu suport a Catalunya. Anteriorment, Catalunya no li interessava en absolut, però després, de sobte, va començar a donar-li suport. Això, per descomptat, va plantejar seriosos dubtes sobre els Estats Units i els seus aliats a Europa.

Un altre exemple, la membre de Parlament Europeu per Letònia, Tatiana Zhdanoka, s’ha tornat particularment activa en el suport a Catalunya. De fet, va ser triada d’un partit molt petit amb un resultat electoral entre el 2 i el 6%. A Letònia és coneguda com a enemiga de la nostra independència i els letons l’odien, literalment. També va recolzar activament l’ocupació de Crimea, es va reunir amb el dictador sirià Bashir El Assad, amb representants de l’organització terrorista Hezbollah. Els serveis especials búlgars han revelat recentment un espia de l’Kremlin, i Zhdanok va resultar ser-ne el seu enllaç.

L’aparició de persones tan políticament tòxiques al voltant de la qüestió de Catalunya s’ha convertit en un senyal vermell d’alerta seriosa per a la diplomàcia europea. Molts polítics respectats no han arriscat la seva reputació per evitar ser associats amb persones tòxiques.
Va ser molt impactant quan el polític català Jordi Solé, al costat de Tatiana Zhdanoka, va participar en una manifestació contra Letònia a Brussel·les. Imagini’s un destacat polític català, dret al costat d’un cartell hostil a Letònia juntament amb una persona amb una reputació políticament tòxica: Tatiana Zhdanoku, partidària de l’ocupació de Crimea i dictador Bashir al-Assad, Hizbolah. Aquestes impactants fotografies es van difondre per Internet. L’endemà vaig rebre una carta del partit de coalició de govern parlamentari letó. Em van demanar que expliqués per què els catalans s’oposaven a Letònia, tot difamant i fent-se ressò de la propaganda del Kremlin. Després van dir que el suport polític a Catalunya ja no es podia mantenir en aquestes circumstàncies. La meva feina de molts anys es va ensorrar en un dia. Prèviament li havia demanat a Jordi Solé que no fes això, però va ignorar les meves advertències i va cremar ponts de suport polític, d’aquells que s’han construït amb treball dur i d’anys.

He elaborat un informe amb proves d’aquest i altres casos per al Ministeri d’Afers Exteriors de Catalunya. Vaig demanar que fossin curosos amb els contactes que desacrediten i danyen la reputació de Catalunya. Les alertes van ser ignorades. Per descomptat, aquesta amistat entre agents catalans i moscovites va ser notada per diplomàtics, polítics a Polònia, Escandinàvia i altres països. Fins i tot experts estrangers molt seriosos creien en la versió falsa que el referèndum català es va inspirar al Kremlin «per destruir Europa».

Madrid i Rússia van enviar conjuntament els seus agents oberts, el que va fer creïble aquesta versió. Molts experts en diplomàcia i seguretat en els països bàltics i Escandinàvia s’ho van creure. De fet, va ser una provocació contra Catalunya, organitzada conjuntament per Rússia i Espanya i, lamentablement, alguns polítics catalans els van ajudar a sembrar dubtes i sospites entre la comunitat internacional.

Realment segueixo sense entendre per què els diplomàtics i polítics catalans van ignorar els consells dels amics. Ara els resultats són nefastos. Per a mi, personalment, va ser molt dolorós. No esperava tanta ignorància i arrogància per part de govern català.

Cal entendre que Espanya és un aliat fiable de Rússia a la Mediterrània. Després de 2014, els vaixells de guerra i submarins russos van poder entrar en els ports espanyols. En 2017, l’enviat presidencial rus Dmitry Peskov va expressar públicament el seu suport a la repressió d’Espanya contra Catalunya. Per tant, no és d’estranyar que Rússia va ajudar Espanya a desacreditar Catalunya amb brutes intrigues. Quan vaig advertir als catalans sobre això, em van ignorar. Encara no entenc el perquè.

Pot ser és que a Catalunya som massa confiats amb Espanya, quan ens segueix enganyant quan vol?

No crec que els catalans es facin il·lusions sobre la naturalesa imperialista de Madrid. Més aviat, els catòlics són massa educats en el seu pensament per a comprendre la forma cruel de pensar dels imperialistes.

Creu que ministre Edgars Rinkēvičs podria haver fet més del que va fer?

Creu que el ministre Edgars Rinkēvičs podria haver fet més del que va fer?
No, no és un polític que passi a la història. És covard i miop. No hi ha un diplomàtic a Europa com el ministre de Relacions Exteriors d’Islàndia, Hannibalon, el 1991. El seu suport als estats bàltics el 1991 va ser crucial.

Per familiaritzar-se amb l’independentisme català, vostè es va convertir, l’abril de 2016, en la primera persona coneguda a recórrer a peu tota la «Via Catalana». En 16 dies va fer 480 km. Amb què es queda d’aquesta experiència tan brutal?

Hi estic escrivint un llibre. Va ser un viatge fantàstic. Vaig caminar d’una frontera catalana a una altra. He conegut i parlat amb centenars de catalans a ciutats i pobles. Una experiència única. El que puc dir al 100% és que els catalans no es rendiran: creuen molt fermament en el seu somni de llibertat. I l’arrogància i l’agressió espanyoles només els ho reforcen.

Curiosament, havent caminat 480 km per Catalunya, havent parlat amb centenars de catalans, no vaig rebre en cap moment cap mostra d”odi’ explícit cap als espanyols com a nació. Molts defensors de la independència són d’ascendència espanyola.Curiosament, havent caminat 480 km per Catalunya, havent parlat amb centenars de catalans, no vaig rebre en cap moment cap mostra d’’odi’ explícit cap als espanyols com a nació. Molts defensors de la independència són d’ascendència espanyola.

A Barcelona, ​​es va reunir amb Carme Forcadell, presidenta de parlament de Catalunya en aquesll moment. Com li va anar?

Quan estava a mig camí, vaig parar a Barcelona. Vaig tenir una reunió amb Carme Forcadell. Té una personalitat forta, però al mateix temps és una persona molt educada i molt agradable. Per a mi en aquest moment és un exemple i un símbol. Ella va sacrificar la seva llibertat en nom d’un noble ideal i jo m’inclino el meu cap davant d’un tal sacrifici. Només mostra com en són d’importants la llibertat i la independència per a les persones. Espanya ha demostrat la seva debilitat en tractar la gent amb tanta crueltat.I en referència a Bielorússia, com veu la situació per la qual està passant? Hi ha manipulació de la Unió Europea?

És difícil parlar d’una política exterior europea comuna perquè a la Comissió Europea hi ha una persona, Josep Borrell, com a responsable de la política exterior, que pensa de la mateixa manera que Lukaixenko. La política europea exterior és absolutament ineficaç i no aconsegueix articular una posició europea intel·ligent i forta. Crec que l’actitud d’Europa cap a Bielorússia és caòtica. Finalment Creu que algun dia aconseguirem la independència a Catalunya? Com hauríem de fer-ho, segons la seva experiència?

Vaig experimentar per mi mateix com el meu país va guanyar la llibertat. Veig els mateixos signes a Catalunya: la fe i la determinació de la gent. Els catalans tenen un esperit especial, són capaços de suportar junts moments difícils i aconseguir les metes més altes.

No tinc una recepta exacta de com fer-ho millor. No obstant això, sé que em quedaré amb els meus amics catalans. El seu coratge i determinació són inspiradors. Sóc un europeu, i la democràcia real i veritable a Europa és important per a mi. Els catalans ho estan protegint actualment, pagant el preu amb la seva llibertat i la brutal repressió de la policia. És un honor per a mi estar amb el valent poble de Catalunya en la seva lluita per defensar la democràcia i la llibertat.

Moltes gràcies Sr. Ozols, ha estat un plaer…

El plaer ha estat meu, Sr. Herrera.

Relacionats