Divendres, 5 de març de 2021 - Edició 953
La República

Entrevista a Mossos Guilleries: “La manca de determinació política del Govern a l’hora d’implementar el mandat de l’1-O es va reflectir a l’interior del cos de Mossos d’Esquadra”

Publiquem la primera part d’aquesta interesant entrevista al col·lectiu de “Mossos Guilleries”

Redacció
Redacció 04/02/2021
Emblema de Mossos Guilleries.

1.- Quan es va fundar Guilleries i amb quina finalitat?

 

Guilleries es va crear el mes de setembre de 2017 en el marc d’una trobada de membres independentistes del Cos amb la voluntat d’organitzar-nos per defensar i participar en el procés de construcció de la República catalana.

 

Entenem que una institució policial com el cos de Mossos d’Esquadra, la més antiga d’Europa amb més de 300 anys d’història, ha de tenir un paper rellevant en el procés d’independència de Catalunya.

 

2.- Per què el nom de Guilleries?

 

Aquella trobada fundacional va tenir lloc en una petita població situada al massís de les Guilleries. A més, en aquests paratges habiten les guilles, animals que tenen alguns trets amb els que ens identifiquem. La imatge del nostre logo reflecteix aquest doble significat.

 

3.- El vostre col·lectiu de mossos independentistes no actua amb cares visibles. Quines són les raons?

 

Som molt conscients de la naturalesa autoritària i antidemocràtica dels aparells de poder de l’estat espanyol i no tenim cap dubte que si no fóssim una organització anònima ja hauríem patit la persecució i les represàlies que milers de compatriotes catalans han sofert.

 

4.- No us sembla incompatible la vostra voluntat de defensar el procés d’independència de Catalunya amb la promesa/jurament de complir la CE, prèviament a la presa de possessió com a funcionaris de policia?

 

Més enllà del fet que molts de nosaltres vàrem prometre la CE només per imperatiu legal, no s’ha d’oblidar que la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà proclama que “una societat en la que no estigui establerta la garantia dels Drets, ni determinada la separació dels Poders, està mancada de Constitució”.

 

A l’Estat espanyol es conculca la separació de poders, especialment entre l’executiu i el judicial, i es duu a terme una estratègia repressiva, vulnerant drets fonamentals i garanties bàsiques democràtiques, per combatre una opció ideològica dissident, executada amb mitjans pacífics emparats en drets essencials, com és l’independentisme català,

 

A més, recordant al que fou magistrat i vicepresident del TC, el catedràtic de dret constitucional Rubio Llorente, el principi democràtic inherent a les constitucions liberals modernes exigeix que aquestes no puguin ser obstacle per donar sortida a una voluntat majoritària de la ciutadania,  de manera que cal buscar una interpretació de la norma fonamental que doni cabuda a un referèndum d’autodeterminació i si això fos impossible caldria reformar-la.

 

A Catalunya hi ha una majoria clara i sostinguda del 80% de ciutadans que creuen que el futur de la seva nació s’ha de decidir mitjançant un Referèndum.

 

5.- En el decurs de la jornada de l’1-O creieu que la feina dels Mossos d’Esquadra es va ajustar a l’ordre del Tribunal de Justícia de Catalunya d’impedir el Referèndum?

 

Sense cap mena de dubte. La nostra intervenció no només es va guiar rigorosament per la interlocutòria del TSJC que exigia “no alterar la normal convivència ciutadana”, sinó que va complir amb els principis bàsics de tota intervenció policial, previstos en una llei orgànica espanyola (congruència, oportunitat i proporcionalitat) i es va ajustar a l’exigència de tota policia democràtica d’actuar sense causar un dany major del que es pretén evitar (tenint en compte que la votació havia estat declarada nul·la i per tant no podia tenir cap efecte legal a Espanya).

 

En contraposició, tant el CNP como la GC van vulnerar manifestament la resolució judicial habilitant, les altres exigències exposades anteriorment, i fins i tot la mateixa instrucció dictada pel Ministerio del Interior que ordenava primar la seguretat de les persones per damunt de l’eficàcia a l’hora d’impedir les votacions.

 

El resultat ja el coneixem tots: el nostre Cos i molts mossos foren vilipendiats i perseguits penalment i els dos cossos espanyols van ser reconeguts, homenatjats i condecorats, malgrat haver provocat més de 1000 ferits i no haver impedit que més de 2.300.000 ciutadans haguessin exercit el seu de participació política.

 

6.- El dia de la proclamació de la DUI, el 27-O, quin tipus d’instruccions van rebre els agents de la policia de Catalunya per part de la conselleria d’Interior? Vàreu témer per l’esclat d’un conflicte civil?

 

Malauradament, la manca de determinació política del Govern a l’hora d’implementar el mandat de l’1 d’octubre es va reflectir a l’interior del cos de Mossos d’Esquadra i no es van rebre instruccions en aquest sentit.

 

En tot cas, no hi havia la percepció de la possibilitat d’una confrontació violenta en el si d’una societat que ha demostrat històricament la seva voluntat democràtica, pacífica i cívica, més enllà d’algun cas puntual i aïllat protagonitzat per energúmens ultraespanyolistes.

 

  1. Després de la intervenció del Govern de la Generalitat i del cos de Mossos d’Esquadra amb l’aplicació del 155, com us va afectar en el vostre funcionament intern?

 

En primer lloc, Guilleries sempre ha defensat i ha explicat amb raons jurídiques que la intervenció en els termes en què es va produir era contrària a la pròpia Constitució i això malgrat que el TC, en una prova més del seu biaix ideològic i de manca de rigor jurídico-constitucional, hagi avalat les mesures adoptades.

 

Un cop comès aquest abús arbitrari per part del govern de l’estat espanyol, el fet que els Mossos d’Esquadra passessin a dependre directament del Ministerio del Interior, fou percebut per la major part del nostre col·lectiu policial com un afront i un acte d’humiliació, que lògicament mai oblidarem.

 

Les conseqüències de la intervenció, a dia d’avui, encara són presents i es manifesten especialment en els més alts comandaments en forma d’acomplexament, covardia i subordinació front les FCSE, actituds afavorides per la cúpula política del departament, que en massa episodis ha actuat generant una gran desconfiança a nivell intern (i també d’una part de la ciudadania respecte de la seva Policia).