Diumenge, 5 de desembre de 2021 - Edició 1228
La República

Comín: “El discurs de Laura Borràs s’identifica amb el del Consell per la República”

“Renunciar a la confrontació amb l’Estat pot fer créixer algun partit electoralment però això no vol dir, ni de bon tros, que l’independentisme estigui eixamplant la base”

Gerard Sesé
Gerard Sesé 27/11/2020

Toni Comín, eurodiputat independentista, Vicepresident del Consell per la República Catalana i exiliat, repassa l’actualitat política en aquesta entrevista en profunditat amb La República. Es mulla sobre el seu candidat preferit a les primàries de Junts, descobreix quina podria ser la data de l’Assemblea Fundacional de Càrrecs Electes del Consell, analitza les estratègies dels diferents partits de cara les eleccions del 14-F i detalla les opcions que hi ha del suplicatori al Parlament Europeu. Malgrat les incomoditats de l’exili i haver de fer de pare solter mentre la seva parella va i ve de Catalunya a Bèlgica, Comín segueix igual d’actiu políticament i així ens ho demostra.

La legislatura s’ha acabat… una valoració del llegat del “Govern efectiu?”

(Silenci llarg…)

Em sap greu que s’hagin complert els pronòstics que vaig fer públicament durant les negociacions d’aquest Govern. Vaig advertir que disposar d’un govern “al preu que sigui” no resoldria els reptes en els quals es troba l’independentisme.

I així ha estat…

Primer, perquè el marc d’acció de la Generalitat seria molt limitat, sobretot després del 155, ja sigui en competències com en el finançament. I segon, ens fèiem un autogol generant el miratge que, un cop recuperat el Govern, acabàvem amb el 155.

Alguns deien molt convençuts que “s’havien de recuperar les institucions”!

És així i no ho nego. Però el problema era de relat: era recuperar-les formalment, però amb un marge d’acció limitadíssim. Per això, entenc que el “Govern efectiu” ha decebut a molts ciutadans de Catalunya.

I la gestió de la pandèmia?

El president Torra ha fet una gestió molt valenta sobre la Covid-19 i les mesures per combatre-la. Va liderar i, sobretot, va demostrar anar sempre per davant del Gobierno, que acabava fent el que deia el president. Dit això, no vull entrar a opinar sobre la gestió d’algunes conselleries, que no han sigut prou correctes. I ho deixo aquí… Que el Govern ha hagut de demanar disculpes i tot!

Com es veuen des de l’exili les eleccions que vénen aquest 14-F?

Ja que no hem aconseguit articular una unitat estratègica sòlida entre els independentistes durant aquests 3 anys, aquestes eleccions han de servir per a dues coses: la primera és aconseguir que la manca d’unitat estratègica no impedeixi que la suma de l’independentisme guanyi. Això és important sobretot de cara a l’exterior, ja que la lectura des d’Europa ha de ser que l’independentisme guanya i consolida la seva majoria. La lògica és fer entendre que, amb les eleccions, l’independentisme torna a vèncer l’Estat espanyol, el mateix Estat que ens impedeix el dret a l’autodeterminació i que actua repressivament.

I la segona…

La segona qüestió és que aquestes eleccions han de servir per aclarir les estratègies de l’independentisme i per dirimir quina és la preferida entre l’electorat independentista.

Hi ha qui diu que Junts, renunciant a fer presidenciable en Carles Puigdemont, està abraçant l’estratègia d’ERC…

Cal saber que hi ha hagut un canvi legal amb la sentència del Tribunal Constitucional de l’abril del 2019 sobre la llei de Govern de l’any 2018, que pretenia esvair els dubtes sobre una investidura telemàtica. El TC la va prohibir. Després d’aquesta sentència ja no és possible. És a dir, les regles del joc han canviat respecte del 30 gener del 2018 quan sí que era possible una investidura telemàtica.

Però llavors el TC l’hauria tombat igualment…!

Sí, però ja estaria feta! Ara no és possible. És més, ara també sabem que la investidura presencial d’un detingut no és possible. Amb Jordi Sánchez o Jordi Turull es va evidenciar. Per tant, el president Puigdemont no pot ser presidenciable.

I tu no hi participaràs en les llistes de Junts?

No. El president Puigdemont em va dir que Junts ha de tenir una ala esquerra forta i em va demanar un cop de mà en l’impuls de Junts i no vaig tenir cap problema en posar la meva signatura. Però després, quan em va oferir ser al govern de Junts, vaig rebutjar-ho perquè li fèiem més mal que bé al Consell per la República. I t’he de dir que ell em va agrair molt la decisió.

Recalques que ets d’esquerres, però segur que t’hauran dit Convergent…

Ningú no em pot dir convergent perquè no només no és cert sinó que qui ho digui sap que li cauria un llampec dels Déus a sobre (riu).

I com veus el procés de primàries de Junts?

Coherentment amb el que t’he explicat, jo em miro tots els actius independentistes des del punt de vista del Consell. Quan un partit s’allunya molt de l’estratègia del Consell, en sóc crític i, quan algú hi està més a prop, en sóc menys.

Llavors… amb qui ets crític, amb la Borràs o el Calvet…?

Sobre els candidats a les primàries de Junts entenc que el relat molt explícit que ha fet en Damià Calvet està més lluny del relat estratègic del Consell per assolir la independència. En canvi, els plantejaments de la Laura Borràs hi estan més a prop.

Algun exemple?

En Calvet ha dit que la independència és per d’aquí una generació i que l’única via vàlida només és fer un referèndum pactat. Això no va gens en la línia del Consell. Et diré més: La ponència política de Junts és pública i és molt fàcil veure quin relat dels dos candidats s’hi assembla més. I és el de la Laura Borràs.

Si guanya la Laura les primàries, encara es farà més gran la bretxa d’estratègies dels independentistes. Així i tot, estan obligats a pactar un altre cop, no? O les tensions actuals ja no ho farien possible?

Jo sóc del parer que, si hi ha un pacte, ha de ser sincer i de veritat. Allargar aquest impàs actual és perillós.

En quin sentit?

Ens debilita.

Per tant… deixa’m ser una mica trampós… millor un tripartit amb partits unionistes que no un pacte a contracor entre independentistes?

No! Però el nou govern independentista ha de posar-se d’acord sobre uns mínims imprescindibles i, sobretot, que es respectin. Un exemple clar i que em toca de prop: el govern actual va ser possible, entre altres coses, perquè l’acord incloïa empoderar el Consell per la República.

I què ha passat?

Això ho hauries de preguntar a aquells actors que van firmar l’acord i que després s’hi han acabat involucrant… d’una manera poc entusiasta.

És així perquè el Consell per la República el lidera Carles Puigdemont?

No et negaré que aquest argument s’ha usat. Algú pot entendre que hi ha una certa incompatibilitat entre liderar un espai transversal com el Consell i, tanmateix, capitanejar un espai polític específic. Però al Consell per la República hi és tothom! I encara et diré més: no hi ha la Marta Rovira perquè ERC no ha volgut. És lògic que el president del Consell sigui qui presidia la Generalitat durant l’1-O i qui va signar la declaració d’independència. En definitiva: aquest conflicte s’acaba usant com a una excusa.

Potser perquè no han vist la utilitat al Consell?

El Consell és clau per a seguir cap a la independència! La idea és clarivident: que faci (tant a l’exterior com a l’interior) tot allò que el Govern autonòmic no pot fer. La construcció del Consell és l’única garantia que no renunciàvem al capital polític de l’1-O.

Ja ho ha dit en Torra: amb la Generalitat autonòmica no es pot fer la independència…

Exacte! Perquè s’assumeix que, quan la Generalitat intenta sobrepassar els límits de les regles del joc espanyoles, la suspenen i inhabiliten. Però amb el Consell això no pot passar. Ho vols més clar? Preguntat si les institucions autonòmiques fan créixer el llegat l’1-O… Si el líder d’España Global es congratula per la feina de les delegacions de la Generalitat a l’exterior, és que no.

I parlant del Consell per la República, quan està prevista l’Assemblea de Càrrecs Electes?

La volíem fer semipresencial i hem estirat el calendari per tal d’aconseguir-ho. El que és inequívoc és que tenim el compromís que l’Assemblea no es pot celebrar en període electoral. Tenint en compte que l’Assemblea fundacional la formen els càrrecs electes de l’actual legislatura, s’haurà de celebrar abans del 21 de desembre que és quan es dissoldrà el Parlament. Si tenim en compte que se celebrarà a la Catalunya Nord i que les mesures franceses anticovid es relaxaran el 15 desembre, ens queda entre el 15 i el 21.

Deixa’m mirar… el dissabte 19, doncs?

(Silenci) Podria ser.

I què hi passarà en aquesta Assemblea fundacional?

Es culmina el desplegament del Consell i ens permetrà aprovar la norma electoral, que permetrà elegir de manera democràtica i directa la següent Assemblea. Els electes fundacionals ja no en formaran part, ja que la seva tasca haurà culminat: traçar la legitimitat del Consell.

I podran votar els habitants d’arreu dels Països Catalans?

Doncs sí. Hi haurà dues urnes: una pels ciutadans que es presentin i l’altre pels càrrecs electes, diputats i regidors. L’assemblea tindrà 80 diputats escollits a l’urna de ciutadania i 40 de càrrecs electes. Els districtes seran les vegueries excepte Barcelona i també la Catalunya Nord i Andorra, les Illes i l’Alguer, el País Valencià, la Franja, la Unió Europea i la resta del món.

I es podrà votar telemàticament amb una identitat digital?

Habilitarem el vot presencial com a excepcional perquè, exactament, el vot serà telemàtic. Si tot va bé, de cara primavera.

I a part dels temes organitzatius de construcció del Consell… presentareu el “Preparem-nos”, què és?

És el més important que es tractarà en aquesta Assemblea Fundacional. “Preparem-nos” és un document que explica de manera clara i directa els següents passos a seguir i que vam començar a explicar a l’exitós acte de Perpinyà. Val a dir que just després va irrompre la pandèmia. A “Preparem-nos” concretem què vol dir la confrontació amb l’Estat. És un deure explicar-ho, detallar-ho i exemplificar-ho. Serà la presentació pública del full de ruta del Consell.

Estem preparats per una confrontació?

D’això es tracta, de preparar-nos! L’Estat ha decidit que només ens deixarà guanyar per mitjà d’una confrontació. La confrontació és una condició per a la victòria i haurà de ser una confrontació intel·ligent, no suïcida i no pas enfocada per al martiri sinó per a l’èxit. Sense confrontació no hi ha independència i això ho ha decidit l’Estat. La confrontació s’ha de poder fer des de tots els nivells, tan el civil com l’institucional. Només serà exitosa si la preparem bé i em dol que aquests 3 últims anys no ho hem fet.

Potser no tothom vol confrontació institucional… Així s’entendria que ERC hagi dit que els seus càrrecs electes no assistiran a l’Assemblea?

Efectivament, ERC ha dit que no hi anirà. Amb aquesta decisió està incomplint un compromís posat per escrit a l’acord d’investidura del Govern efectiu. Jo els demano que s’ho repensin. Cal tenir en compte que l’actual vicepresident, que exerceix de president, ostenta el càrrec gràcies a aquest acord d’investidura que inclou participar a l’Assemblea. No ho fa bé ERC no acomplir amb el que ha pactat.

Ara l’estratègia d’ERC busca el diàleg amb l’Estat…

Sí, però fixa’t en les últimes pàgines del llibre de Marta Rovira i Oriol Junqueras: diuen que el referèndum pactat seria la millor opció. Això ho pensem tots! Però també diuen que no es pot ser ingenu, ja que l’Estat no el vol i afirmen que “no podem renunciar a la unilateralitat i cal preparar-la”. Doncs… a què estem esperant!?

Home…! Doncs que primer cal ampliar la base!

L’experiència recent ens demostra que la base s’amplia quan hi ha confrontació. El dilema és si la defugim o no. Defugir-la és renunciar i entomar-la és resistir. I, ep! Algú pot créixer electoralment renunciant-hi, però això no vol dir, ni de bon tros, que l’independentisme estigui eixamplant la base.

No podem acabar aquesta entrevista sense parlar del suplicatori. Tot i que en Boye no té clar el resultat, tu ets més positiu?

Els fets ens confirmen el que vam pronosticar: guanyar la votació al parlament serà molt difícil, perquè costa molt que segons quins diputats de segons quins grups canviïn el vot. El que toca fer ara al suplicatori és un abordatge jurídic. Els arguments fan que sigui inapel·lable rebutjar-lo.

Però serà una votació política d’un club d’Estats…

Si fan un abordatge polític, guanyar aquesta votació serà molt difícil, efectivament. Si la guanyéssim seria un èxit polític i una victòria incommensurable.

I si es perd…?

La batalla no haurà acabat, ja que anirem a Estrasburg. El que s’ha de plantejar és si els eurodiputats estan disposats a permetre que el nacionalisme espanyol arrossegui pel fang la reputació del Parlament Europeu. Perquè pot ser molt bé que després la justícia anul·li una decisió de l’Eurocambra i això serà un fort cop. Que tinguin clar que no seria una derrota per a Espanya sinó de tot el Parlament Europeu.

Tu hi ets al Parlament, què et diu el nas? Què fan aquests eurodiputats quan es creuen pels passadissos amb vosaltres?

L’aposta és clara: el Grup liberal europeu, el PP europeu, els socialistes europeus, pregunto, estan disposats que el parlament faci un ridícul històric per ajudar els interessos polítics d’uns espanyols que són la màxima expressió del nacionalisme, que tant pretén combatre la Unió Europea? Les dinàmiques polítiques són difícils de canviar, però el que sí que et dic és que seguirem batallant com si hi hagués opcions de guanyar-lo.