Els grans lobbies del poder a Catalunya (patronals, sindicats i grans mitjans de comunicació) fa dies que demanen a Junts i ERC que facin bondat, que no estripin res amb les relacions amb Pedro Sánchez. Vista la reacció dels dos partits independentistes sembla que no calia cap pressió, ells sols han quedat retratats.

Sembla que no entenguin que el projecte de mínims del PSOE per a una Espanya plurinacional arriba a la seva finalització. La corrupció sistèmica del partit de Pedro Sánchez va camí de provocar la seva caiguda i una regeneració del partit. Tot sembla indicar que tan sols ha sortit una petita part de les malifetes dels socialistes, i són uns quants a dins del PSOE que volen el cap del president espanyol encara que això signifiqui l’arribada del PP al poder. Consideren que cal acabar d’una vegada per a totes amb les vel·leïtats de pactar amb partits que teòricament volen trencar Espanya, fins i tot saben que facilitant que el PP governi sense Vox els ajuda a regenerar el partit i tornar a l’Espanya del bipartidisme, tancant els processos autonòmics.

I davant aquest panorama que tothom veu com a factible, els partís independentistes continuen aturats, continuen pensant que encara és possible un pacte de la perifèria amb el PSOE i Sumar. Però la realitat és una altra: anem cap a unes eleccions i cap a un govern popular amb el vistiplau del PSOE de sempre.

I malgrat tot aquest panorama, Junts i ERC aposten per continuar jugant a l’estratègia del peix al cove, i queda clar que ni català a Europa, ni competències plenes en immigració, ni traspàs de Rodalies, ni finançament singular ni cap de les altres promeses pactades; ni tan sols tenim encara bonificat el deute del FLA, i crec que a Palau encara ni tenen la famosa caseta meteorològica del Montseny traspassada teòricament fa vint anys….

Cada dia més espoliats i cada dia més pobres. Repeteixo i reconec que soc molt pesat, sense unitat estratègica acabarem desapareixent com a poble o comunitat nacional.