Hi ha una màxima en política que la direcció d’Esquerra Republicana sembla entossudida a ignorar: pots enganyar molts durant poc temps, o pocs durant molt de temps, però no pots enganyar tothom tot el temps. La història recent del partit és la crònica d’un miratge demoscòpic alimentat des dels despatxos per mantenir una ficció que la realitat, tossuda, acaba trinxant a les urnes.
Encara cou la ferida dels 20 diputats d’aquella nit electoral de derrota. Mentre el CEO manipulat per mans amigues venien la il·lusió de 32 escons, el nucli dur de la direcció ja sabia, amb les dades de comportament electoral a la mà, que la realitat es movia en la fredor dels 19 o 20 representants. Malgrat això, van preferir mantenir l’engany a la militància, venent un “tot va bé” que ha acabat sent el CEO més falsejat de la història recent.
Però el mal de l’autocomplaença no és nou. Ja en l’època de Joan Puigcercós, l’aparell va amagar que el segon tripartit era un vaixell que feia aigües. La ciutadania no entenia els acords de finançament ni la deriva del partit, i mentre la direcció mirava cap a un altre costat, els votants marxaven en silenci. Avui, la història es repeteix amb una insistència gairebé patològica.
Aquest diumenge, el “poder establert” via el diari ARA ha tornat a treure la pols a la maquinària de la ficció. Ens han volgut vendre una enquesta surrealista que atorga a una ERC en hores baixes una forquilla d’entre 27 i 30 escons, mentre vaticina una davallada catastròfica de Junts i una immunitat inexplicable del PSC davant el malestar de metges, mestres i el tercer sector. L’objectiu és transparent: mantenir viva la fantasia d’un tripartit d’esquerres que la ciutadania va enterrar fa anys. Mentre AC segueix augmentant considerablement i va camí d’un efecte “Arrimades” de manual per la manca dels partits de sempre de no donar respostes als problemes de la ciutadania.
L’estratègia de viure en una bombolla demoscòpica no és només un error de càlcul; és una estafa als propis seguidors que només serveix per retardar l’autocrítica i accelerar la caiguda. La ciutadania té les coses molt més clares del que les cuines del poder voldrien, i no es deixa enganyar per portades per encàrrec.
Guardin aquesta portada. Guardin-la i recuperin-la la nit electoral. Quan les urnes parlin i el miratge es torni a esvair, comprovarem, un cop més, que ERC és l’únic partit que aconsegueix sortir derrotat per les seves pròpies enquestes de part. El carrer ja ha desconnectat d’una direcció que prefereix mantenir-se en còmoda ficció a una veritat que els obligui a rectificar. O ERC torna per avançar cap a la independència o seguiran en davallada per sota 15 escons.
Postdata: L’enquesta del diari ARA deixa una dada important, cert poder prepara el llançament de Gabriel Rufian com a candidat a les pròximes eleccions catalanes, la seva valoració interessada supera àmpliament la del president Junqueras, que avui en dia continua inhabilitat per un dels altres enganys, la fracassada llei d’amnistia que el PSOE ens va vendre.
