Dissabte, 31 de juliol de 2021 - Edició 1101
La República

Montilla impulsa un ple al Parlament per articular la resposta a la retallada

El president de la Generalitat, José Montilla, ha demanat la convocatòria d’un ple específic al Parlament per debatre el contingut de la sentència dictada pel TC i que retalla l’Estatut. El debat l’obrirà el mateix president amb una intervenció sense límit de temps, mentre que la resta de grups disposaran de trenta minuts cadascun. També està previst que hi pugui haver rèpliques i contrarèpliques, sempre que el president respongui a les intervencions dels líders dels grups. Un cop acabat el ple, la sessió se suspendrà perquè els grups puguin elaborar i presentar les seves propostes de resolució, que haurien de posar fil a l’agulla i marcar la resposta política al TC. El dia abans del ple, dijous, s’espera la cimera de líders polítics catalans, que intentaran pactar una postura unitària, possiblement de mínims, per defensar l’Estatut aprovat en referèndum.

Redacció
Redacció 12/07/2010

En la sol·licitud del ple al Parlament, que la mesa haurà d’aprovar aquest dimarts, Montilla adjunta un annex en què exposa els temes que proposa com a objecte del debat. El president afirma que la sentència sobre el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel PP contra l’Estatut ‘significa un fet de profunda gravetat que exigeix ser analitzat, debatut i replicat per les institucions del nostre autogovern’.

Després de recordar els articles afectats per la sentència, el president argumenta que ‘es tracta d’una resolució que, malgrat salvar l’arquitectura general de l’estatut i no acceptar per tant les pretensions dels recurrents d’anul·lar-lo substancialment, impugna la visió de fons que va impulsar la reforma estatutària plantejada pel nostre Parlament i negociada i acceptada per les Corts Generals, es resisteix a reconèixer la personalitat nacional de Catalunya, introdueix limitacions de resultats incerts en el règim lingüístic del català i no accepta o limita les garanties establertes en l’estatut relatives per exemple a les competències, la justícia o el finançament. En definitiva, amb la seva sentència el TC rebutja la pretensió catalana d’un reconeixement i una interpretació més plurinacional de l’estat autonòmic i afecta temes molt sensibles del nostre autogovern’.

Així mateix, considera que ‘a la gravetat intrínseca d’aquesta decisió s’hi afegeixen les circumstàncies que han envoltat la deliberació del TC i que han fet més inacceptable la confrontació entre la legitimitat del tribunal com a intèrpret de la constitució i la legitimitat democràtica d’un Estatut avalat per la seva tramitació impecablement constitucional, pel pacte polític entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals, per la majoria parlamentària del Congrés dels Diputats i del Senat que va aprovar-lo i, en definitiva i per sobre de tot, per la seva ratificació per part del poble de Catalunya per mitjà del referèndum’.

El president conclou que ‘la conseqüència més rellevant de la intervenció del TC és l’anul·lació parcial del pacte estatutari i la tergiversació del seu esperit. I anant més lluny, també planteja seriosos dubtes sobre la vigència de l’esperit constitucional del 1978 i el seu caràcter inclusiu’. Per això, creu que davant aquesta situació ‘és del tot necessari analitzar a fons el contingut de la sentència per tal de verificar com afecta l’aplicació i el desplegament de l’Estatut vigent, debatre com resoldre els problemes específics que planteja i com recuperar la integritat de l’Estatut, i exigir a totes les institucions compromeses el compliment del pacte estatutari’.