Carod-Rovira ha explicat que al Govern només li consten dues lleis de les mateixes característiques, als EUA i a Mèxic, i que aquesta és la primera que es fa a Europa. El vicepresident l’ha qualificat de ‘llei innovadora’, que ‘neix amb la necessitat de disposar d’un mínim marc legal que donés cobertura a la pluralitat religiosa que hi ha a Catalunya’. De fet, ha explicat que una quarantena de municipis han demanat en els últims anys la mediació del Govern davant dels problemes que comporta l’obertura de nous centres de culte.
El vicepresident ha remarcat que el canvi demogràfic viscut a Catalunya també ha comportat una major diversitat religiosa i que aquesta es vegi amb ‘més claredat’. De fet, a Catalunya hi ha actualment gairebé 3.500 centres de culte, dels quals uns 2.500 són catòlics, 453 protestants, 169 islàmics i 150 dels testimonis de Jehovà. En total, hi ha tretze confessions religioses i la que té un nombre més reduït de centres de culte és la jueva, amb quatre sinagogues. El vicepresident ha assegurat que la llei es basa en el ‘respecte absolut al criteri de la laïcitat’, tot afegint que ‘la llei democràtica, que és la que compartim tots els ciutadans, està per sobre de lleis d’una altra naturalesa’.
L’objectiu de la Generalitat, amb la futura llei, és acabar amb la divergència de criteris entre les institucions municipals en el moment de concedir les llicències. Això havia provocat que en alguns casos s’apliqués de forma rigorosa la llei sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics, i en altres no s’exigissin les mínimes mesures de seguretat. Carod ha reconegut el ‘xoc sociocultural’ i el ‘desconeixement’ com a principals problemes a l’hora d’ubicar nous centres de culte, però també ha apuntat a la ‘disparitat de criteris’ entre els municipis, a causa del ‘buit legal’.
El Govern desplegarà en el termini màxim d’un any un reglament que recollirà les condicions tècniques que han de complir els llocs de culte sotmesos al text per garantir-ne la seguretat i la salubritat. El document contempla com a mesura sancionadora el tancament o precintament de les instal·lacions en casos de perill imminent i amb l’exclusiva finalitat de preservar la seguretat i la salubritat pública fins que no s’hagi resolt la deficiència.
A més, per evitar molèsties a tercers, la normativa preveu que els centres compleixin amb la legislació de protecció contra la contaminació acústica. Aquesta serà una qüestió que també es regularà en el reglament posterior de la llei, segons ha explicat Carod.
Abans d’aprovar la llei, el Govern ha entrat en contacte amb 27 entitats religioses diferents, representatives de les tretze confessions estables que hi ha a Catalunya. Carod ha deixat clar, en resposta a l’arquebisbat de Barcelona, que ‘un govern no pot fer una llei per a cada confessió’, ja que ‘la laïcitat ens fa tots iguals davant de la llei’. A més, ha afegit que no hi ha cap llei a l’estat que reguli com han de ser els centres de culte.
