L’acte ha estat presidit per José Montilla i el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Francisco José Hernando, i han estat acompanyats de la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mª Eugènia Alegret, la fiscal superior Teresa Compte i la consellera de Justícia, Montserrat Tura. A més hi ha assistit nombroses autoritats com vocals del CGPJ, magistrats del Tribunal Suprem, els presidents de Tribunals Superiors i d’altres membres de la judicatura i de la societat civil catalana.
En la seva intervenció Montilla ha expressat el compromís del Govern a col·laborar en la modernització i adaptació de la justícia, i ha destacat que s’ha d’adaptar a ‘l’Estat de les autonomies i la territorialització de l’organització judicial’. El president també reclama ‘una administració de justícia inspirada no en la vella lògica de l’Estat unitari, centralitzat i uniformista, sinó en la lògica d’un Estat democràtic, descentralitzat, autonòmic i constitucional’. En aquest sentit ha remarcat que es continuarà desenvolupant i aplicant el títol III de l’Estatut, després d’haver fet els primers passos del seu desplegament amb la constitució de la Fiscalia Superior de Catalunya.
El president de la Generalitat també ha destacat que ‘com fa cent anys, com si el fil invisible de la història unís passat i present, també estem començant a posar en funcionament una gran infraestructura judicial com la que va suposar aquest Palau: la Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet’. A més ha subratllat que la intenció del Govern és ‘que Catalunya tingui una justícia propera als ciutadans i ciutadanes, una Justícia eficient i oberta en relació amb els seus usuaris’, alhora que ‘moderna i tecnològicament avançada en l’organització dels seus recursos’.
Francisco José Hernando també s’ha referit a la construcció d’aquesta Ciutat de la Justícia com a ‘síntesis entre funcionalitat i representativitat que la justícia dels ciutadans exigeix actualment’, i ha destacat que tot i que compleixen amb aquestes demandes, no substituiran el què ‘els palaus de justícia com aquests han suposat per tots nosaltres’.
En aquest acte de celebració, la presidenta del TSJC ha explicat ha destacat els canvis que ha experimentat la Justícia en aquests 100 anys sobretot els canvis dels procediments escrits a l’oral o la incorporació de la dona al món judicial. Alegret també ha demanat ‘consens’, el mateix que va impulsar la construcció del Palau de Justícia fa un segle, per fer de la Justícia un ‘servei modern i eficaç que generi confiança i doni seguretat’.
La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha explicat en el seu discurs que el regal més important pel Palau de Justícia de Barcelona en el seu centenari serà la seva rehabilitació ja que això ‘li retornarà solemnitat i l’esplendor que li pertoca’. Tura ha insistit en què les pròximes setmanes començaran aquestes obres de rehabilitació amb les tanques que cobriran les feines.
L’acte central d’aquesta celebració ha estat una conferència del magistrat- president de la Sala Primera del Tribunal Suprem Juan Antonio Xiol que ha fet un llarg repàs al centenari del Palau, començant per la seva inauguració l’11 de juny del 1908, així com la seva vinculació amb la Història de Catalunya. El magistrat també ha parlat del futur i ha demanat el perfeccionament del sistema de nomenaments dels vocals del CGPJ, de cara a intentar eliminar o modificar l’anomenat repartiment de quotes, per tal d’evitar que estiguin en aquest organisme ‘persones manifestament mancades d’idoneïtat’. L’acte ha finalitzat amb la interpretació de la coral del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
