Una cinquantena de persones destacades ja s’han adherit al text que, donant per morta la via autonomista i la inexistència de la via federal, demanen la celebració d’aquesta conferència perquè estan convençuts que ‘amb la unitat, la independència és possible’.
El manifest es remunta a la Primera República per constatar que, des de llavors, totes les temptatives de buscar una estructuració de l’Estat espanyol que accepti l’autogovern de Catalunya han resultat ‘fallides’. Creuen que l’aplicació de l’Estatut de 1979 i de l’Estatut de 2006 han conduït el país ‘al declivi industrial, l’empobriment de les classes populars i la definitiva espanyolització cultural i lingüística del nostre país’ i afirmen que seguir en aquesta direcció porta ‘la nació catalana a l’acceptació tàcita d’una mort dolça’.
Després d’aquesta diagnosi i davant de la proximitat de les properes eleccions al Parlament de Catalunya on es podria donar la circumstància que es presentessin una diversitat de candidatures independentistes fan una crida ‘a tots els grups, moviments, partits, associacions i plataformes independentistes’ per trobar-se fins que hi hagi ‘fumata blanca’ i es trobi la millor manera d’articular aquesta candidatura unitària.
El manifest es presentarà públicament en un acte aquest vespre a Òmnium Cultural i s’obrirà la recollida d’adhesions que, segons Joan Blanch, ha de generar un ‘moviment que arribi a tot arreu’ i que aplegui a tot aquell que cregui que l”independentisme és l’única manera de salvar el país’. Agustí Bassols considera que aquesta conferència es pot convocar ‘amb relativa facilitat’ i suggereix que, més enllà de l’objectiu d’aconseguir una candidatura unitària, seria positiu per al país que la conferència nacional del sobiranisme prengués ‘un caràcter estable’ perquè totes les entitats i associacions que treballen per separat per la independència de Catalunya tinguessin un espai de relació i discussió conjunta per abordar conjuntament alguns aspectes.
Els signants entenen que ‘no és fàcil’ superar les diferències existents, però creuen que val la pena intentar-ho perquè estan convençuts que ‘amb la amb la unitat, la independència és possible. I és l’única solució que permet resoldre definitivament el problema entre Catalunya i Espanya, I establir els fonaments d’una convivència justa, digna i en peu d’igualtat’.
