Dimecres, 1 d'Abril de 2020 - Edició 615
La República

Arraconar Paluzie i Torra

Dissabte passat la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, va fer el discurs més realista del darrer any dins l’espai independentista. L’entitat presentava el full de ruta amb el qual […]

Joan Solé
Joan Solé 27/12/2018

Dissabte passat la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, va fer el discurs més realista del darrer any dins l’espai independentista. L’entitat presentava el full de ruta amb el qual pensa, estratègicament, fer front als mesos que venen on el judici marcarà el ritme de l’actualitat política.

Paluzie, que ve d’un espai polític que resulta molt incòmode per a les actuals direccions polítiques, no amaga que dins l’espai republicà hi ha un distanciament cada vegada més evident entre les bases, les organitzacions que fins ara han liderat el procés i les figures que han anat estirant del carro. En aquest darrer anys, molts discursos, molts eixamplaments de base, grans proclames i nul·les accions del Govern i del Parlament per reconduir la manca de rumb.

És evident que l’independentisme oficial ha anat reculant, la repressió de l’Estat ha tingut el resultat esperat. El referèndum de l’1 d’octubre no és un mandat, fou una mobilització. La restitució del president i del Govern legítims només una promesa electoral. El desplegament de la República, o ‘fer República’, una manera d’entendre com fer polítiques des del Govern.

La presó i l’exili han limitat l’exigència de les bases, les mateixes que van forçar al president Mas a posar les urnes el 9 de novembre i van empènyer el Govern de Puigdemont a no fer un pas enrere amb el referèndum de l’1 d’octubre. El dol segueix intacte, i les direccions aprofiten aquest escut moral per no retre comptes amb els seus incompliments.

L’ANC vol pressionar, exigir, retre comptes i, si cal, fer caure el Govern si aquest no compleix. Prepara accions com la d’una gran campanya per debilitar el poder de l’Estat a Catalunya, sinònim de plantejar alternatives econòmiques a l’IBEX. Un full de ruta que concreta i, en definitiva, li dona realisme a l’abstracte concepte d’ampliar la base.

L’únic problema d’aquesta proposta, és que l’actual presidenta de l’ANC, com passa amb el president de la Generalitat, és que està sola. Des de fa mesos tant ella com Torra viuen en una permanent campanya d’arraconament. La virtut de la seva situació, a més de no haver de retre comptes amb cap partit, és que la posició que ocupen permet tenir la clau per canviar aquesta dinàmica, però per fer-ho hauran de superar els entrebancs que hi ha ara.

Fora bo que alguns membres del Secretariat Nacional pensessin més en clau assembleària que no pas en la seva projecció política que tan curosament intenten consolidar. Fora bo que els càrrecs a l’ombra del Govern no enviïn notes de veu insultant o desmuntant la feina dels i les consellers/es, la portaveu o el president de l’executiu. En definitiva, fora bo que dins l’ANC i dins el Govern hi hagi lleialtat.

Relacionats