“El conseller d’interior basc ha recomanat a la ciutadania que no vagi a les herriko tabernes i ha demanat als ajuntaments que endureixin els requisits per obrir-ne de noves”. Aquesta era la frase que utilitzava ahir a la nit Ramon Pellicer per tal de donar pas a dos talls de veus que narraven l’ofensiva del govern de Patxi López contra tots els símbols etarres que hi ha al País Basc.
Aquesta notícia, però, semblava passar desapercebuda. Fa ja diversos dies que la policia autonòmica basca s’està dedicant de forma persistent a perseguir qualsevol símbol de lluita d’ajuntaments, tabernes, manifestacions o de seus socials de les diferents associacions i col·lectius bascos; i la societat, que està mig de vacances, sembla ser-li igual. Però la veritat és que jo m’hi vaig posar a pensar, i és que un conseller d’interior d’un país seriós t’ha de recomanar on has d’anar a fer la cervesa? T’ha de recomanar a quina taberna has d’anar a fer l’entrepà? Ha d’intercedir en els ajuntaments perquè prohibeixin l’obertura de nous locals on es reuneix la gent per menjar, beure alguna cosa i sortir de festa amb els amics?
La veritat és que l’actitud de prepotència del govern basc només mostra la seva debilitat. Patxi López n’és conscient que ha guanyat les eleccions d’una forma il·legítima i a ulls de la democràcia internacional, segurament il·legal; i és precisament per això que vol fer guanyar-se la seva autoritat a cop de porra i de detencions, i per això aquests últims dies ens hem acostumat a veure la dantesca imatge de l’ertzaina equipats amb cascos i passamuntanyes traient retrats de presos i emportant-se mapes i pòsters de les seves tabernes.
I em pregunto, i si l’herriko taberna és digués Tio Canya? I si les fotos, pòsters i retrats fossin d’en Martí Marcó? Cert és que les realitats socials dels dos països disten força, però, algú s’imaginaria el conseller Saura recomanant, en roda de premsa oficial, que el ciutadans i ciutadanes no anessin a cap Tio Canya? Us imagineu que el conseller Saura fes pressió a ajuntaments com el de Barcelona, Pineda de Mar, Sant Feliu de Llobregat… per demanar que clausuressin el local i perquè no en deixessin obrir de nous?
Crec que ningú s’ho imagina, i si passés, la majoria d’opinadors, columnistes i la ciutadania en general se’n riurien de que algú que representa un govern seriós fes declaracions tant banals i absurdes, alhora que de ben segur posarien el crit al cel dient que la democràcia està per això, per a que cadascú pugui dir, fer i anar a on cregui convenient.
I és que malgrat que les realitats siguin llunyanes i diferents, la democràcia hauria d’imperar a tot arreu, perquè la llibertat o ho és per a tots o no és llibertat. I el Lehendakari Patxi López ho hauria de tenir clar, perquè si no recordo malament, la llibertat era un dels seus grans arguments de campanya quan es presentava a aquelles eleccions que no va guanyar i on l’esquerra abertzale hauria tret (segons prospeccions electorals) set escons, que de ben segur l’haurien allunyat, definitivament, de l’Ajuria Enea.
