Edició 2114

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 09 de maig del 2024
Edició 2114

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 09 de maig del 2024

Una de bona

|

- Publicitat -

Tot i que ens agrada molt criticar (i més des de que els blocs ens hi ajuden), també m’agrada el contrari: felicitar. I encara que em senti d’aquells que més voldria viure en un estat independent, per una vegada vull agrair el què he vist per la tele durant aquests dies. És un anunci, de televisió, del ministeri de no se què de l’estat veí. Intenta fomentar, de manera encertada i correcta, la lectura entre els nostres menuts. A l’anunci es veu una nena, d’uns cinc anys aproximadament, repetint sistemàticament coses que ha vist fer als seus pares (per cert, he vist dues versions, crec, i ambdues només surt el pare). Va fent malifetes i se l’acava veient llegir un llibre… amb el pare al costat. El missatge és clar i entenedor (sobre tot pels qui tenim fills): el teu nen farà allò que veu, incita’l a la lectura.

És dels pocs anuncis on no es recrimina absolutament res, on no hi ha amenaces. I ho fa incloent escenes “perilloses”. N’hi ha una on es veu la nena serrant l’aixeta d’una pica del lavabo. Haurà vist a algun dels seus pares arreglant alguna cosa i l’ha volgut imitar. Tinc un nen petit, de poc més de dos anys i mig. Ara ho repeteix tot: paraules, fets, accions. S’ha d’anar amb compte, però sempre hi ha risc per alguna cosa. L’he vist fent-me (o fent-se) el cafè a primera hora del matí o jugant amb les tisores. Aixecant-se a una cadira per agafar ves tú a saber el què o intentant endollar quelcom en aquells perillosos forats. A l’anunci surt una escena d’aquestes i en cap moment es parla de risc ni es recrimina al pare (o a la mare) que hagi deixat veure al seu fill tal perillosa acció. Al contrari, el missatge és obert: depèn de tu que el teu fill llegeixi (però si no ho fa, no passa res).

Publicitat

Estic acostumat a l’amenaça. Desde fa un temps, ens atemoritzen dia rera dia, de manera directa i indirecta, a fer les coses com ells creuen que s’han de fer. Recordo que això abans no passava. Ara cada cop més. I per això em sorprèn veure que, molt de tant en tant (un cop, només), aparegui un missatge com el què comento. Ben fet. Bona tarda.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut