Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

Teca o combustible ?

Sembla una disjuntiva absurda, però és real com la vida mateixa, i mostra amb tota la seua cruesa la cruïlla en la qual ens trobem. M’explico, resulta que l’augment de […]

Carles Ibáñez
Carles Ibáñez 29/05/2007

Sembla una disjuntiva absurda, però és real com la vida mateixa, i mostra amb tota la seua cruesa la cruïlla en la qual ens trobem. M’explico, resulta que l’augment de la demanda de combustibles i la pujada dels preus del petroli estan provocant que alguns països apostin per la producció de biocombustibles líquids, bàsicament etanol i biodièsel (www.crisisenergetica.org). L’etanol s’obté a partir de la canya de sucre, del blat de moro i d’altres cultius rics en sucres, i els principals productors són el Brasil i els Estats Units. El biodièsel es produeix a partir de la colza, de la palma i d’altres conreus rics en olis, i el principal productor és la Unió Europea. El Brasil ha aconseguit produir una part significativa del combustible que necessita el país per al transport, i la majoria de cotxes estan adaptats a portar gasolina, etanol o una barreja de tots dos. Els Estats Units i la Unió Europea, amb un consum i una població molt més important, produeixen una ínfima part del que cal per moure tota la flota de vehicles, menys del 1 %. Tot i així, la dedicació creixent d’una part (encara molt petita) de les terres agrícoles a la producció de combustible, ha fet pujar de forma important els preus del blat de moro (fins el 100 % en el cas dels Estats Units) i altres cultius que es destinen a l’alimentació animal i humana. I això no és res comparat amb la superfície que caldria destinar a conreus energètics si volem produir una quantitat significativa del combustible que gastem. Per tant, ja estem, ara, davant d’una disjuntiva dramàtica: cultivem per alimentar els homes o per alimentar les màquines ? La resposta hauria de ser evident, sobre tot davant d’un panorama de població creixent i famolenca: cada dia, ara, moren 15000 persones (molts xiquets entre elles) per inanició o malalties relacionades amb la desnutrició. Però desgraciadament, la realitat pot ser un altra, ja que l’egoisme dels països rics, entre els quals ens trobem, pot forçar els països pobres a produir conreus energètics per nosaltres enlloc d’aliments pels seus. Això, que ja comença a passar, desenmascararà un cop més el cinisme dels països rics, que amb la liberalització dels comerç agrícola diuen que volen ajudar els països pobres, però en realitat pretenen continuar amb el “xollo” de què ens produeixin els aliments (i els biocombustibles) a preus reventats. Teca o combustible ? Disjuntiva inadmissible ! Teca i menys consum de combustible, per favor, per dignitat ! per humanitat !