Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Tacticisme o mentida?

|

- Publicitat -

El Cas Palau segueix essent el taló d’Aquil·les del PDECat, però també del procés sobiranista. El famós esclat del 3% i les seves ramificacions, sumades a la declaració de Jordi Pujol el 2014 suposen la porta d’entrada de totes les incursions unionistes que, mica en mica, han aconseguit anar fent bretxa en el sí de la credibilitat del procés, malgrat no hi hagi cap relació directa. La lògica és fàcil de formular: els mateixos de la corrupció són els que volen fer un país nou? 
 

Aquest matí els partits unionistes s’han apuntat un important trumfo: CSQEP, Ciutadans, el PSC i el PP han aconseguit que l’independentisme mostri noves debilitats en un punt molt sensible per a la cohesió de les forces que conformen aquest bloc: PDECat, ERC, CUP i independents.
 

Publicitat

El PDECat havia aconseguit dimarts el compromís d’ERC (amb un acord a l’executiu català entre Puigdemont i Junqueras) de no votar favorablement la iniciativa sorgida de l’Ajuntament de Barcelona que el Govern es personi contra CDC pel Cas Palau, ara que hi ha el judici a la Ciutat de la Justícia (on, per cert, s’està rebaixant la pena a Millet, Montull i la seva filla).
 

Els republicans, davant el vot en bloc de tota la oposició i de la CUP a favor que el Parlament faci aquest requeriment al Govern, han optat pel tacticisme electoral una vegada més i han trencat l’acord per poder-se presentar com a força regeneradora i no haver d’aguantar que els diguin que «encobriu corruptes». Ningú no dubta que la finalitat sigui legítima i volguda. De fet, hagués estat ideal que tot el Parlament hi votés a favor. Tothom està d’acord amb què es persegueixi la corrupció de tothom, però amb aquesta rectificació ERC suma un nou motiu per a la desconfiança amb els seus socis (que serà fonamental en els propers mesos) després de l’afer Bonvehí amb l’antiga Convergència. Hagués estat millor i més comprensible haver anat de cara d’entrada. Una altra conseqüència negativa en aquest sentit, és que els republicans resten credibilitat a la pròpia paraula donada i, això podria provocar certa desconfiança en l’electorat que segur que el PDECat s’esforçarà a magnificar.
 

És evident que un govern presidit pel partit hereu de Convergència, evitarà al màxim actuar contra l’extinta formació, tot i que seria lloable que ho fes. El problema és que la regeneració no s’ha completat i, alguns dels seus dirigents o exdirigents cada vegada estan més encerclats. El propi president Mas cada vegada apareix en més declaracions de testimonis com a ‘coneixedor’ del que passava. D’altra banda, aquest instar al Govern, no té absolutament cap valor jurídic, no obliga el Govern a res, és pura imatge de cara a la galeria. Per això la carta en la qual Colau demanava reunir el Consorci del Palau per instar al Govern a personar-se contra CDC que va dirigir a Puigdemont, primer la va fer arribar a la premsa, i el president en va conèixer el contingut abans de rebre-la. 
 

Així, hem arribat a una votació on tothom ha votat a favor del requeriment al Govern menys el PDECat, que s’ha abstingut, i dos independents de JxSí, Germà Bel i Josep Maria Forné, han votat directament en contra perquè consideren que en cas de frau els diners haurien de retornar al contribuent i no pas al Palau. 
 

I, quan tot això semblava ben clar, Esquerra Republicana surt al pas i explica una versió completament diferent a la que va donar ahir Neus Munté i avui explicaven els mitjans. Per la formació d’Oriol Junqueras, hi ha un acord on s’insti a l’executiu a personar-se quan «en tots els procediments judicials vinculats a delictes de corrupció i frau fiscal en què el patrimoni i els recursos públics de la Generalitat apareguin indiciàriament com a perjudicats». És més, ERC diu que a l’executiu es va arribar a quatre acords: «Que no s’està d'acord amb la rebaixa de penes acordada amb el Fiscal», que «no s'oposa en cap cas a les acusacions que faci el Fiscal, contra tothom i contra qui sigui», que «continuaran reclamant fins a l'últim euro», i que l'executiu «actuarà contra qui sigui, en el moment que sigui, en els casos que sigui, per rescabalar fins a l'últim euro», la qual cosa no implica esperar a què hi hagi sentència ferma.
 

I ara, el ciutadà a qui ha de creure? Quina classe de confiança generen aquestes disputes? Quin paper tenen els mitjans aquí? De debò que no van acordar el sentit del vot de Junts pel Sí en alguna reunió, qui s’ho creu? Qui menteix? Seran fidels al compromís de posar les urnes? Ada Colau se n’ha sortit a l’hora de provocar una nova reunió del Consorci del Palau de la Música dimarts vinent (que caurà en plena eufòria –suposadament- per la conferència de Puigdemont, Junqueras i Romeva del dia anterior), on teòricament s’intentarà tornar a pressionar la Generalitat que acusi CDC, i es generaran una multitud de titulars i carnassa que desviarà l’atenció d’altres temes també importants.

Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut