El Tribunal Suprem (TS) ha avisat que la regularització extraordinària de migrants aprovada pel govern espanyol pot contravenir la normativa europea. Per aquest motiu, ha activat el procés per presentar qüestions prejudicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). En una providència, l’alt tribunal dona un termini de cinc dies a les parts perquè es posicionin sobre si cal elevar la qüestió a Luxemburg.
Aquesta decisió arriba després dels recursos presentats per les comunitats d’Aragó i València contra el decret estatal. El Suprem qüestiona que la mesura entri en “col·lisió” amb el nou Pacte de Migració i Asil, el qual va entrar en vigor el passat 12 de juny. Els magistrats adverteixen que la gestió de l’arribada de migrants s’ha d’assumir per la Unió Europea “en conjunt” i no pels estats membres per separat.
A més, el tribunal assenyala dos punts crítics en el decret del govern espanyol:
- Directiva de Retorn: Dubta si és admissible reconèixer un dret de residència temporal amb caràcter general pel simple fet de l’estada irregular, en lloc d’aplicar una ordre de retorn.
- Espai Schengen: Adverteix que la regularització de prop de 900.000 a 1.650.000 persones s’ha fet sense notificació prèvia a la Comissió Europea, afectant la lliure circulació i la coordinació amb la resta d’estats membres.
Aquest moviment contrasta amb la decisió de finals de maig de la mateixa sala. En aquell moment, el Suprem va rebutjar un recurs de la Comunitat de Madrid perquè no s’havia acreditat que el decret provoqués el col·lapse dels serveis públics de la capital. Ara, el focus judicial es desplaça de l’impacte autonòmic a la legalitat comunitària.
