Els militants de base arraconats a les llistes, ED va en contra de la voluntat de Tardà i Rufián d’una llista unitària de les esquerres espanyoles
La presentació de la nova associació Esquerra Democràtica a la Casa Elizalde de Barcelona ha obert una profunda esquerda interna a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Sota una capa de renovació intel·lectual, el diputat al Parlament Carles Campuzano i el diputat al Congrés Francesc-Marc Álvaro proposen “repensar el sobiranisme” i buscar “majories àmplies”. Però el text amaga una operació d’autoprotecció política que ha desfermat la indignació dels militants de base, que assisteixen atònits a una jugada dissenyada per garantir la continuïtat de fitxatges externs a les cúpules de poder.
El malestar de les bases: militància de segona?
La indignació corre com la pólvora entre la militància republicana. Els militants de base veuen com el partit prioritza persones procedents d’altres espais polítics —com el postconvergent en el cas de Campuzano— abans que premiar la fidelitat i el treball dels qui porten anys picant pedra a les seccions locals. L’aliança formal d’ERC amb aquesta plataforma es llegeix com un xec en blanc perquè els perfils independents mantinguin la seva influència institucional sense sotmetre’s al control democràtic de la militància orgànica.
Un vestit a mida ideològic de caràcter convergent
El nom triat per a l’invent tampoc no és casual. Reivindicar l’’Esquerra Democràtica’ de Ramon Trias Fargas (1975), un dels pares fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), és tota una declaració d’intencions. El gir cap a un “liberalisme social” allunya ERC del seu eix d’esquerres tradicional. Això serveix com a coartada perfecta per justificar la presència de perfils moderats a les llistes electorals, disfressant de “consens de país” el que molts consideren pur pragmatisme de supervivència personal.
El silenci còmplice de la direcció
L’acte ha comptat amb el vistiplau i la presència de la plana major d’ERC, incloses figures com la secretària general Elisenda Alamany i el vicesecretari d’Organització, Pau Morales. Aquest suport explícit de la direcció a un satèl·lit extern referma la sensació de desconnexió entre la cúpula i la base. Amb aquesta jugada, Campuzano i Álvaro es garanteixen un espai propi, estable i blindat, mentre les bases d’ERC lamenten que la generositat de les sigles es faci a costa del sacrifici dels militants del propi partit.
