Som o aparentem ser

La vida, la llarga vida que arrossego, m’ha fet veure que el comportament públic de les persones sol ser molt diferent del que té en la vida privada; és allò que solem dir-ne: salvar les formes. Si això passa en el gruix de la col·lectivitat, en el dia a dia, hem de creure que els capdavanters de la societat de qualsevol sector ho fan d’una manera molt més accentuada encara. Els assessors d’imatge diuen que per triomfar cal comportar-se de la manera que la gent pensa que som o vol que siguem; altrament  correm el risc decebre. Encapsa-l’en  la classificació dels afectats per aquest condicionament els líders de la classe política, els quals fan esforços per agradar i, francament, alguns ho aconsegueixen, però, temporalment. Mireu,quan toca ser europeista no hi manca ningú, quan el poble reclama la independència ‒com és el cas d’avui‒ correm-hi tots!. En el moment d’escriure aquest article són les 11,45 del dia 10 de setembre i tot fa suposar que demà tindrem sorpreses, moltes sorpreses, perquè una part molt important de les persones que assistiran a la manifestació ho faran en qualitat de descontents, però, d’independentisme res de res, o al menys sempre ho havien dit. Em sorprendrà de gran manera i entre altres, la presència del líder d’Unió Democràtica de Catalunya, un home l’horitzó del qual no és altre que Espanya. No ho dic jo, ho diuen els fets. Aquí teniu, doncs, un dels exemples dels que van camí de decebre; un altre que està aconseguint dividir el socialisme català i empènyer al revés del que pretenen és en Pere Navarro, amb una diferència important, i és que aquest no anirà a la manifestació, ep! Si les coses no canvien. Aquí hi podeu posar aquells noms que tots teniu in mente. Demà veurem els resultats i, si sóc capaç de fer-ho, la setmana que ve ja parlarem de tot plegat. Que passeu una bona diada.●