La farsa de l’esquerra pija: el record del pacte amb Manuel Valls el 2019 per robar l’alcaldia a Ernest Maragall despulla el cinisme d’uns cordons sanitaris que la realitat de les urnes farà miques.
La política catalana s’ha convertit en un teatre d’hipocresia on les lliçons de moralitat i la puresa ideològica serveixen per tapar les flaqueses i el tacticisme dels projectes propis. Avui, el gran consens de l’anomenada esquerra institucional es ramifica en exigències de cordons sanitaris impermeables per aïllar Aliança Catalana (AC). Tanmateix, aquesta fòbia de laboratori topa frontalment amb una amnèsia històrica i un cinisme flagrant: l’esquerra que avui dicta lliçons de puresa és la mateixa que, quan va convenir, va mercadejar amb els seus principis a canvi de cadires.
Cal activar la memòria per desmuntar aquesta superioritat moral de saló. L’any 2019, Ada Colau no va tenir cap mena d’escrúpol a rebre els vots de la dreta dura i l’extrema dreta de matriu feixista encapçalada per Manuel Valls. L’objectiu real no era protegir cap institució, sinó executar un robatori polític en tota regla per arrabassar la batllia de Barcelona a la llista guanyadora d’Ernest Maragall. En aquell moment, el pragmatisme del poder va passar per sobre de qualsevol línia vermella: es va pactar activament per conveniència personal, i tot l’ecosistema de les esquerres va callar, va justificar o va aplaudir l’operació en nom de l’estabilitat. I avui segueix callada
Ara, aquesta mateixa “esquerra pija” —instal·lada en els seus despatxos i completament desconnectada de la realitat dels barris i de les preocupacions de la ciutadania— es taca les vestidures i carrega amb fúria contra qualsevol que gosi qüestionar l’eficàcia de l’aïllament a AC. Acusen d’irresponsables els qui adverteixen que el veto només serveix per victimitzar i inflar el partit a les urnes. Però l’estratègia del menyspreu no resol el malestar social; el multiplica.
La realitat és tossuda i l’aritmètica electoral acabarà passant per sobre d’aquests blocs artificials. Si Aliança Catalana continua el seu ascens i obté uns resultats de pes, qualsevol intent de cordó sanitari esdevindrà matemàticament inviable i políticament ridícul. La política es gestiona des de la realitat, no des d’eslògans benpensants. Si l’esquerra vol combatre determinats discursos, hauria de començar per oferir solucions reals en lloc de dictar sentències des d’un pedestal ètic que ells mateixos van abandonar fa anys a canvi de poder.
