Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Sobirania per no decidir res

|

- Publicitat -

Dir que s’és a favor de la sobirania per decidir-ho tot i després comentar així com qui no vol la cosa, que tot això es farà negociant amb Madrid, és (com es diu a Castella) del genero tonto.

Perdoneu si us sentiu ofesos però que es negociarà que no s’ha intentat negociar abans? Van tombar el decret sobre pobresa energètica, el de consultes catalanes (si, aquest que serviria per decidir-ho tot), van retallar l’estatut, deixen que les nostres infraestructures quedin obsoletes, no pagar els diners acordats en la disposició addicional tercera (que ara segons els jutges, no és d’obligat compliment), etc., etc., etc. Perdoneu però que collons volen decidir si tot seguirà igual?

S’ha de ser ingenu per creure que es podrà fer una revolució democràtica dins d’una Espanya antidemocràtica i que tant estima la seva estimada transacció. L’única manera de canviar el que no funciona és iniciant la revolució, una demostració que nomes nosaltres podem fer la societat que volem, que desitgem, que necessitem.

Només demano que algú de CSQEP, Unió o PSC, m’expliqui quin pla meravellós tenen per dur a terme aquesta tasca digna dels Déus. Abans de res, si us plau, no digueu que és el canvi constitucional a Espanya perquè tinc una quantitat limitada d'orina per pixar de riure. Ja quin canvi es farà quan PPSOE han dit que nanai de la Xina, C’s (com deia aquell: no ase falta desir nada mas) i PODEM són com els tres partits federalistes de Catalunya, dir molt sense dir res.

Us ho prego, si hem doneu una raó que no sigui la il·lusió d’un canvi a Espanya (merda, ja estic perdent orina), una possibilitat que ni la pitonissa Lola contempla, prometo aquí i ara que tindreu el meu vot.

No demano massa, no? Junts pel SI i la CUP ens han donat centenars de raons per votar . Però de moment només sento propostes en negatiu per dir que vull quedar-me a Espanya, catàstrofes, plagues, viatges siderals…

Sense mes, m’acomiado dels amics federalistes.
Carrer de la Piruleta, província de la xocolata, País de la fantasia.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut