Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

‘Si us plau, parla’m en català’

|

- Publicitat -

La campanya Si us plau, parla’m en català pretén incidir en l’ús social de la llengua. Els protagonistes fem servir el català habitualment encara que no és la nostra primera llengua.

El missatge que vol transmetre aquesta campanya és que canviar de llengua si no és necessari, és a dir, si ens entenen, suposa un perjudici per a les persones que l’aprenen i ens perjudica com a col·lectiu. La responsabilitat de l’ús social de la llengua és de tothom.

Publicitat

Jo vaig formar part d’aquesta campanya perquè estic farta d’entrar a botigues i veure com la dependenta, amb accent català, se’m dirigeix en castellà. Dubto molt que ho faci amb mala intenció, ans al contrari, però això no ajuda gaire a allò que en diem adaptació. Si ens ho agafem així, com podem pretendre que el català perduri i agafi força? No podem caure en la discriminació positiva. Hem de tenir en compte que molta immigració arriba verge i acabarà aprenent la llengua que se li ensenyi.

D’altra banda, des de fora, s’interpreta que aquest canvi és degut a què molts catalans veuen la seva pròpia llengua inferior, cosa amb la qual discrepo totalment. Saber idiomes ens obre la ment, ens facilita la comunicació i, perquè no dir-ho , a vegades ens fa més persones.

He pogut comprovar amb els meus propis ulls la reacció de la gent catalana quan em dirigeixo a ells en català; em miren fixament amb un somriure als llavis, se senten més còmodes i jo els noto més propers i ells, potser, també. Amb això no vull dir que si ho faig en castellà em discriminin, però la resposta no-verbal no és la mateixa ni de bon tros.

L’altre dia, portant els nens a l’escola, una mare em va reconèixer i em va mostrar el seu disgust pel pòster que penjava a la porta amb fotos d’immigrants -entre ells, jo- i sota el títol de Si us plau, parla’m en català. Em va dir que no acabava d’entendre que una persona immigrant defensés el català com si fos seu. Es va sorprendre, més encara, quan li vaig dir que sí, que el català també és meu, i que el missatge no pretén discriminar cap altra llengua, sinó demanar el dret a què se’ns dirigeixi en la llengua del país d’acollida.

És clar que jo no sóc ningú per dir a la gent què ha de parlar, tant de bo, però, pogués saber totes les llengües del món per respondre a tothom en el seu propi idioma.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut