Diumenge, 4 de desembre de 2022 - Edició 1592
La República

Sempre seré immigrant

Parlar d’immigració, moltes vegades, es fa pesat. Cal dir, però, que no és un tema que passi de moda, és una realitat, almenys per a les persones que som d’un […]

Laila Karrouch 13/05/2010

Parlar d’immigració, moltes vegades, es fa pesat. Cal dir, però, que no és un tema que passi de moda, és una realitat, almenys per a les persones que som d’un altre país d’origen i que sempre som i serem considerats immigrants.

Als anys vuitanta, a Osona, vàrem començar arribar els primers immigrants procedents del nord d’Àfrica. Teníem la imatge d’una Europa que no encaixava gens amb la realitat. Ens pensàvem que tot seria bufar i fer ampolles, però no va ser així. Vàrem descobrir un món diferent al nostre, diferent en molts sentits. Com qualsevol persona que fa un canvi important a la seva vida, ens vàrem sentir estranys. Vàrem descobrir les persones, els paisatges, el clima -al qual encara no m’hi he acostumat- la llengua, la cultura. ..tot. Llavors vàrem començar a “integrar-nos” a la nostra manera (ja que no tothom entén integració de la mateixa manera), a sentir que formàvem part de la societat.

La veritat era que les coses es van simplificar molt més : les persones que ens coneixien ens miraven d’una altra manera, ens donaven un cop de mà quan ho necessitàvem.

A vegades em preguntaven d’on era i jo responia: ‘Sóc catalana’. Així ho sentia. Alguns ho entenien i altres em continuaven veient com una immigrant

El problema més important va arribar amb el primer viatge de tornada al Marroc. El primer parent que va córrer a abraçar-me em va dir ‘benvinguda, espanyola!’. Vaig dubtar entre fer-li un petó d’enyorança o estrènyer-li el coll entre les meves mans de tanta fúria que es va apoderar de mi. Era evident que la gent del meu país no em tornarien a veure mai més de la mateixa manera, res tornaria a ser com abans.

Va ser llavors quan vaig pensar que vagi on vagi i sigui d’on sigui sempre seré immigrant per uns i emigrant pels altres.

Amb els anys he arribat a la conclusió que jo seré com vull ser: catalana d’origen marroquí i intentar fer veure les coses a la meva manera seria una pèrdua de temps ja que no tothom té clar d’on és i d’on deixa de ser.