Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024
Edició 2100

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 25 de abril del 2024

Sant procés

|

- Publicitat -

Sant procés  (1/7/2015)
Per casualitats del calendari (qui sap si per acció de la Divina Providència), demà és Sant Procés, precisament a un mes de la data límit per dictar el decret de convocatòria del plebiscit d’autodeterminació del 27S (cal fer-ho amb 54 dies naturals d’antelació). Durant aquest mes s’hauran d’aclarir molts i molts temes, a més de fer front a tota mena d’etzagallades provinents dels agents de l’Estat espanyol, contra les quals el millor es agafar-s’ho amb bon humor i sentit pràctic. El treball de fons, no obstant això, és continuar treballant amb una estratègia sòlida d’emancipació nacional.
Dins d’Europa existeix una nació condemnada a l’ostracisme pel fet d’expressar-se pacíficament i amb arguments. Aquesta aposta requereix un exercici de fons molt ben calculat, ja que la marxa serà llarga i dura. Cal economitzar energies i forces, tot fent del dia a dia, de forma pràctica i en calma, el millor aval del procés. En aquest sentit, és comparable amb la vida de sant Procés, escarceller al servei de Roma, que veient el sofriment dels primers cristians, es converteix a la fe de Crist tot i saber que la seva fi seria el martiri.
Un pas donat lliurament, tot abandonant les comoditats del funcionari romà per passar a ésser un proscrit defensor de la veritat, al preu de donar-hi la vida. Ara hom, en canvi, el recorda (http://www.arquebisbattarragona.cat/) com una persona que va passar per la vida per fer quelcom més que divertir-se de les mil maneres possibles.  El camí de la llibertat és un camí de grans sacrificis ja que requereix bàsicament resistència i molta paciència. Resistència per no desanimar-se ni sentir-se abatut, i paciència per a no defallir en els múltiples intents per conquerir fites ínfimes.
Ara toca aclarir com es podrà confeccionar un panorama referendari durant aquest calorós mes de juliol. Alguns passos previs ja s’han pres encertadament. S’ha desemmascarat el partit que manipula ociosament els idearis social cristians, Unió, i també s’ha conquerit un govern d’idees clares i propostes joves i fresques.  L’edició institucional de “Crònica d’una ofensiva premeditada” per part de la Generalitat de Catalunya és un document que passarà a la història per la seva senzillesa, claredat de continguts i metodologia d’anàlisis.  L
es institucions catalanes s’estan adonant que han estat treballant com a fidels escarcellers de l’Estat espanyol. La seva acció ha limitat i silenciat les aspiracions nacionals catalanes, siguin en forma d’afirmació cultural i identitària com de progrés social sobre la base dels ideals republicans. Les ànsies de llibertat i justícia són un denominador comú dels catalans, d’origen i d’adopció. La crònica esmentada està feta des la humilitat en el servei del poble, i el seu llenguatge esdevé precís.
Caldrà estudiar aquest document amb detall, fer-ne difusió i fins i tot dedicar-hi cercles de lectura. És la crònica de l’asfixia calculada si no fos per les múltiples audàcies de supervivència que hem desenvolupat i també l’acció dels catalans espanyols, els quals s’entesten en una acció sense resultats palpables davant les instàncies del poder de l’Estat espanyol. Com és el cas del Sr. Jorge Fernández (1950), Ministre del Interior, adduint la necessitat que té Catalunya de la Guàrdia Civil, ja que sap bé que els seus efectius tenen el nostre país com un destí obligatori, extern o aliè a Espanya; o dels líders de Ciutadans que voldrien concretar la seva oposició al Govern actual amb aportacions d’actius financers provinents de l’Estat espanyol per a polítiques de recuperació econòmica.
En definitiva, la “Crònica” és un document que no pot deixar indiferent ningú. És el vademècum del govern català i de les aspiracions frustrades de tots els catalans, ja que parla de polítiques concretes i senzilles a les quals, tots, mals els hi pesi a alguns totalment ennuvolats per discursos ideologitzats o excessivament nacionalistes, aspirem.  Com sempre, cal calma i treball, però ara, amb aquesta “Crònica” serà menys feixuc.
© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ ,facebook  
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut