Avui fa tres mesos que Jordi Sànchez (el nostre estimat prologuista i expresident de l’ANC i diputat de JxC) i Jordi Cuixart (president d’Òmnium), van ser empresonats per haver estat els promotors durant anys de manifestacions independentistes. Que pugessin sobre un cotxe de la Guàrdia Civil, amb el permís del cos policial segons afirmen, només és el fet puntual que pren la Fiscalia com a excusa per acusar-los de sedició i rebel·lió. Les concentracions de record i suport s’han multiplicat a molts ajuntaments, i a Barcelona cinc columnes de gent s’han apropat fins la plaça Sant Jaume. No sabem què serà d’ells, perquè el jutge Llarena ara no té pressa a decidir què en fa d’ells.
I demà serà el dia de la renovació de la Mesa del Parlament, el primer escull per a la composició de la nova legislatura (l’altre serà la investidura del president). En una negociació frenètica de darrera hora, però discreta, ERC i Junts per Catalunya s’han posat d’acord per ungir al diputat hipster Roger Torrent com a successor de Carme Forcadell a la presidència de la cambra catalana. L’acompanyarà Alba Vergés, d’ERC. De Junts per Catalunya sona Josep Costa, i s’allunya la possibilitat que aquesta formació cedeixi una cadira a la CUP, ara que semblava que s’havia ofert per entrar-hi. L’acord inclou que la llista del president s’assegura el suport d’ERC per tornar a investir Carles Puigdemont. Amb això, en principi els rumors que deien que els republicans podien cedir una cadira als comuns, perdent la majoria absoluta independentista a la Mesa, s’esvaeixen. Els republicans haurien comès el primer gran error de la nova legislatura.
Personalment, no entenc perquè hem d’estar tot el dia excusant-nos per haver votat el que hem votat, o voler investir un president que en realitat s’escull entre els diputats del Parlament, i que és el que els catalans han desitjat que presideixi el país amb el seu vot. Qui de veritat s’hauria d’estar excusant per haver rebentat la democràcia l’1 d’octubre amb violència física i totalment gratuïta, i després judicial; o bé haver-se carregat l’Estatut i la Constitució el 2010 amb la sentència de l’Estatut, és el Govern espanyol. Moncloa ha d’acceptar que les eleccions, convocades per ells, amb les seves normes, la seva Junta i tots els condicionants que hi han anat afegint, les han perdut, i ja està. Acceptin el resultat.
Els lletrats del Parlament, que han estat els darrers a posar entrebancs a la investidura telemàtica i delegada del president legítim en funcions, també s’haurien de revisar bé el reglament. No pot ser que adverteixin amb un informe negatiu la Mesa del Parlament del 6 i 7 de setembre que allò que s’intentava aprovar era inconstitucional, i que ara el TC digui que el tràmit per aprovar lleis per lectura única és legal (cosa que era evident, perquè funciona en d’altres parlaments de l’Estat). Amb això, demà caldrà veure què passa finalment amb l’elecció de la Mesa. Sembla ser que els comuns s’abstindran a l’hora d’escollir Torrent, i que la mesa d’edat acceptarà la delegació de vot dels empresonats, sumant la majoria necessària, però Puigdemont no tindrà la mateixa sort. De fet, el missatge que arriba de l’òrbita lila és que plegui, després de la sentència contra CDC pel Cas Palau, sentència que no té res a veure ni amb el president ni amb el seu projecte polític. Els liles s’han despertat tot just aquesta setmana, després d’un mes de letargia, per carregar altre cop contra CDC, Pujol i Mas… i Puigdemont, per extensió forçada.
Mariano Rajoy segueix advertint des de Madrid que si demà s’accepten els vots delegats dels de Brussel·les, ho impugnaran d’immediat. Sembla que no s’oposaran als vots dels empresonats. I mentrestant, els ciutadans van omplint el pap de ràbia i de frustració, una mala barreja. Tothom té molt clar que per molts governs legítims que promoguem, l’encara autonomia ha acatat absolutament la voluntat espanyola amb el 155. Des de tot arreu arriben consignes de mantenir el cap fred, però certament cada dia costa una mica més, veient com l’Estat segueix passant el rodet per sobre nostre i després les aus carronyaires ens acaben de destrossar. Avui, per exemple, el TC ha anul·lat a petició del govern espanyol, la comissió d’investigació parlamentària que ha de decidir si les càrregues policials espanyoles de l’1O van vulnerar els drets humans. I també hem sabut que el jutge Llarena obre una peça secreta de la causa judicial contra l’independentisme durant quinze dies. Un nou xec en blanc per poder seguir actuant sense la pressió pública.
Ens tracten com si ens haguéssim manifestat amb violència i hi hagués hagut una batalla campal, però aquest episodi no ha existit, i hi ha una remor de fons al país, plena d’orgull i de dignitat que es prepara per desconnectar dels polítics i començar a fer actuacions no teledirigides. És l’hora que la gent recuperi el control, es torni a situar un pas per davant dels polítics, i acabem amb tot això d’una vegada ja.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
