Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Restitució o realisme?

|

- Publicitat -

L’escenari al que s’enfronta Catalunya a partir de la setmana vinent és incert. Ho explicava molt detalladament ahir El Dietari del Procés, que els acompanya cada dia des del desembre de 2012. Què passarà quan, amb tota probabilitat l’Estat impugni la investidura del president Puigdemont? Ningú no ho sap. Moltes són les veus que apunten a què després de l’intent de Puigdemont caldrà buscar la manera de confeccionar un Govern legal (d’acord amb la lògica espanyola), si es vol evitar la convocatòria automàtica d’eleccions. Aquest darrer extrem, les eleccions, és el que tothom voldria evitar.
 

El que està clar és que d’aquesta ‘dosi de realisme’, a Esquerra Republicana avui se n’han empatxat. El titular concedit pel respectat diputat al Congrés, Joan Tardà, a La Vanguardia, ha tret de polleguera a tothom durant tot el dia. Fins i tot el portaveu dels republicans, Sergi Sabrià, ha hagut de sortir al seu rescat i matisar les paraules de líder a Madrid: “l’entrevista es va fer la setmana passada, abans de què es conegués la decisió del TC d’ahir”. “El nostre interès és quadrar el cercle, que Puigdemont esdevingui president de Catalunya i Junqueras, vicepresident. Però hi ha un bé superior, que hi hagi govern”. Però què ha dit Tardà? “És imprescindible tenir govern i si cal sacrificar el president Puigdemont, l'haurem de sacrificar“.
 

Publicitat

La paraula “sacrificar” ha caigut malament a bona part de l’independentisme, que s’ha passat el dia blasfemant Tardà i jutjant les intencions dels republicans. D’alguna manera, des de Junts per Catalunya s’aprofiten aquestes escletxes dels republicans per retornar-los totes aquelles vegades que ERC deia als Convergents que no estaven prou compromesos amb la independència del país, que dubtaven, i que tiraven massa de putaramonetisme. Això té una cosa indubtablement bona: Junts per Catalunya no és CDC ni el PDECat, i la determinació per l’objectiu de la independència és molt clara en ells.
 

ERC ha de passar pàgina dels resultats del 21D ràpidament. A data d’avui, Carles Puigdemont és vist i identificat com la icona de la República Catalana internacionalment. Només cal veure com de boig s’està tornant l’Estat espanyol, que està forçant el TC a fer coses que no pot fer, ni pot dir. I això ho estan veient les ments pensants d’Europa, i ho publiquen en articles com el que s’ha conegut avui d’Eurointelligence. Efectivament, això és també en detriment de la  pèrdua de protagonisme dels republicans (Junqueras és a la presó, invisible), però aquest és un sacrifici pel país prou gran com perquè la gent el reconegui en el futur. L’únic que ha de fer el partit ara mateix és intentar que, utilitzant aquests termes, la gent no es pensi que estan esperant l’avinentesa judicial espanyola per desplaçar el president legítim i posar-se ells, la qual cosa seria injusta perquè ERC ha dit repetidament que acceptaran el candidat que Junts per Catalunya proposi. A més, la llista del president ha incorporat bons perfils jurídics com el de Josep Costa, que de ben segur tenen molts arguments per aportar.
 

D’altra banda, també és legítim que ERC es pregunti si hem de formar Govern o no. Els republicans estarien disposats a “sacrificar” el president, com deixen entreveure sovint, per la formació d’un govern. Una actitud responsable amb el país, però que d’altra banda es pot interpretar com una certa renúncia a la lluita activa, tal i com han vist avui amb l’allau de crítiques rebudes.
 

I, entre aquest debat als esbarzers del 155, la notícia de debò de la jornada: Meritxell Serret (encara per acabar de confirmar), Clara Ponsatí i Lluís Puig han renunciat a l’acta de diputat per afavorir l’estratègia del debat d’investidura. El gest, honora als conselleres legítims del Govern que, en qualsevol cas, poden ser reescollits. No cal ser diputat per ser conseller. Els independentistes, amb la delegació del vot de Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, sumarien els 68 diputats necessaris per obtenir la majoria absoluta de 68 diputats.
 

El debat, segueix obert: el país ha de seguir lluitant per investir Puigdemont, i així seguir internacionalitzant la causa, o bé formar un govern de resistència, opció que a priori no engresca gaire, però que teòricament hauria de servir per eliminar el 155 de la partida i treballar per consolidar la República Catalana? I no oblidin un factor absolutament determinant: la gent. La gent ho mou tot, i la gent està molt emprenyada perquè l’Estat està intentant canviar el seu vot als despatxos. Que comenci el joc.

Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí
 
 
 
 
 
 

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut