Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

Reflexions en veu alta sobre Eurovegas

Aquest mes es resoldrà el culebrot d’Eurovegas, segons les informacions de premsa el projecte del Delta de concentrarà a Cornellà (on no hi ha limitacions d’alçada per l’Aeroport http://t.co/EKiifsue ) […]

Avatar
Néstor Cabañas 18/06/2012

Aquest mes es resoldrà el culebrot d’Eurovegas, segons les informacions de premsa el projecte del Delta de concentrarà a Cornellà (on no hi ha limitacions d’alçada per l’Aeroport http://t.co/EKiifsue ) motiu obvi per a qualsevol persona amb un mínim de coneixements tècnics que hagi pogut fer una proposta en aquest àmbit, cosa que fa sospitar que aquesta era la proposta inicial.

El gran caramel dels llocs de treball s’ha reduït de 250.000 a 28.000 amb condicions”especials” i baixant.   Segons una enquesta recent i malgrat la desinformació total de qualsevol aspecte negatiu del projecte la majoria dels catalans (44,8%) hi estan en contra.http://ves.cat/bb2M . El que no es menciona, per exemple, és l’enorme augment d’ingressos nets del joc per a la Generalitat (mini pla B del pacte fiscal?) ni la quantitat d’impostos que pot suposar per a les administracions locals (IBI, IAE..) un artefacte com aquest i que sens dubte és un dels motius de base per a la defensa del projecte.

És completament comprensible que amb l’atur actual s’estudiï qualsevol inversió al territori, però l’administració no pot mai abandonar la seva centralitat, deixar d’atendre a la seva ciutadania que té el dret legal (Llei 27/2006) a saber que passarà amb l’entorn on viu i vestir-se d’incògnit per a atendre qualsevol lobby encara que tingui un rastre d’il·legalitat al darrere.Segurament s’argumetarà que no hi ha cap tramitació oficialment iniciada però l’estratègia d’esperar a que la inversió sigui ferma per a iniciar un procés express com el que permet la modificació recent de la Llei d’urbanisme* no dóna gaire garanties per a poder esmenar el projecte un cop decidit.Qualsevol projecte al territori és legítim sempre que respecti la legalitat, com també ho és el debat social associat, debat inexistent, per exemple, a les societats no democràtiques on els projectes ha de ser acceptats sense més per les societats receptores.

Cal tenir en compte que el sorgiment de moviments socials contra determinats projectes puntuals o permanents, que evidencien conflictes sobre models de territori o simplement interessos particulars no deixen de ser l’altra cara de la moneda dels lobbys econòmics que s’organitzen també però a favor de determinats projectes. En aquest context, cal esperar de les institucions un paper de lideratge, i que tot vetllant per l’ interès públic escoltin a uns i altres abans de prendre una decisió, cosa que també reforçaria la seva centralitat. Seria desitjable davant un projecte l’adopció de la cultura del fem-ho bé (abans de tot i més enllà del sí o no a tot), si no es vol transmetre la imatge de subordinació dels poders públics als interessos econòmics.

Si alguna cosa podem aprendre de l’estudi del sorgiment dels grans debats sobre projectes de la darrera dècada (com per exemple la MAT, el túnel de Bracons o el Quart cinturó) és que per molta mobilització contrària que hi hagi per regla general el debat no fa aturar els projectes sinó que els modifica amb més o menys sobrecost i demora pel projecte. Podríem dir doncs, que el projecte s’acaba adaptant a la societat receptora de la mateixa manera que inicialment s’ha hagut d’adaptar físicament a un determinat medi. Això a països com a França es realitza de manera institucionalitzada a través de la figura del Debat Públic. Un Debat Públic que lidera l’administració en el grans projectes territorials (TGV, autopistes, línies elèctriques…) on es reforça el seu paper mediador, proporcionant una correcta informació ciutadana respecte al projecte i gestionant activament el debat per tal aquests no es converteixin en enroc permanent de posicions eternitzat en el temps. Les conclusions dels debats públics tot i no ser vinculants en la major part dels casos acaben sent adoptades finalment. Arran del  debat que qui acaba sempre guanyant és sempre el sentit comú.

Independientement d’on vagi Eurovegas, el que està clar és que alguns hauran quedat retratats en la seva idea de transparència, de progrés, de respecte per un territori on s’han gastat milions d’euros per obrir-lo a la ciudadania i on existeix una planejament vigent que opta per preservar-ho http://ves.cat/bb2W .Perquè si la idea era urbanitzar a tota costa l’espai del Delta que va deixar lliure l’especulació franquista, segur que trobarem una altre “pelotazo” internacional o un “pocero” ibèric disposat a fer-ho.

Os deixo una infografia que hem fet des de Territori respecte al projecte basada en les poques informacions de la premsa que han aparegut.En el cas de Eurovegas la informació es converteix més que mai en un dret.

Article sencer sobre Eurovegas:

http://territori.scot.cat/cat/notices/2012/03/complex_d_oci_i_joc_eurovegas_3084.php

*Amb una declaració d’interés estratègic supramunicipal de la Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya (CPTUC) es pot modificar el Planejament territorial i  posteriorment desenvolupar un Pla Director Urbanístic (PDU) com a àrea d’interès supramunicipal sense necessitat de passar per cap Ple municipal.